DB Multiverse

Capítol 23

Traduït per Bola de 8 estrelles

Un doble!! Aquell mico tenia un doble a la Terra!

Estupor, consternació, còlera, frustració... mil emocions s'empenyien dins del crani apedaçat d'en Freezer. Fins i tot el seu cervell havia trigat uns quants segons abans d'assimilar la informació: així doncs, el Guerrer de l'Espai que s'havia presentat en el camp de batalla no era aquell que esperava des de feia tant de temps?! I quants d'aquells cucs s'havien escapat de la seva sentència?

La saturació generada per tota aquella pluja de pensaments extrems emanà en un crit de furor:

—Mentiders de merda! Us mataré a tots!!

Demostrant aquelles paraules amb fets, un formidable tret d'energia concentrada sortí disparat de la seva mà dreta en direcció al Namekià i al seu protegit.

En Cor Petit sols tingué temps d'obrir els ulls de bat a bat a causa de l'efecte sorpresa!

La promesa de mort que s'abatia a sobre d'ells a una velocitat fulgurant i que mai no hauria tingut temps d'evitar, acabava de ser desviada de la seva trajectòria per un altre tret transversal igual o fins i tot més potent.

Sobreexcitat, les seves pupiles giraren lentament en direcció a l'origen d'aquell contraatac salvador. Qui, a part d'ell, encara podia disposar de prou força de combat per aconseguir desviar un atac com aquell? Realment, en Gohan era un brivall ple de sorpreses!

Però no, no havia estat pas el seu fillol de combat. Al costat d'ell, amb dos dits a prop del front, hi havia finalment el seu pare!

Com havia pogut arribar fins allà, en Son Goku, sense que ningú no s'hagués adonat de la seva progressió? Passar desapercebut no feia part del seu caràcter i la urgència de la situació hauria d'haver-lo fet reaccionar sense prendre's temps per la més mínima precaució, i encara que hagués utilitzat la hipervelocitat per arribar més ràpid, les diferents etapes de la seva progressió haurien estat visibles!

Però tant era! Per fi era allà!

Encara sota el xoc de la mort del malaurat Puar, en Gohan sols aconseguí murmurar davant de la silueta familiar que el cobria amb la seva ombra:

—Pare...

A terra, el Rei Cold, aixecà els ulls encara plens de llàgrimes vers el guerrer que acabava d'aparèixer. Vet aquí, doncs, la larva que havia aconseguit guanyar el seu invencible fill! Aquell microbi no semblava massa impressionant. Amb la mirada a partir de llavors dirigida sobre els combatents suspesos en el cel, va decidir que el fet de buscar en Tenshinhan, que s'havia replegat prudentment durant la seva ceguera temporal, podria esperar una mica.

Al tirà mecànic li van caler uns quants segons per recuperar el seu componiment. És que potser aquell cabró era immortal? Com s'ho havia pogut manegat per escapar de l'explosió de Namek? Òbviament, quan els seus sistemes de detecció havien assenyalat que una increïble força de combat sortia del sector 5589-R454 per marxar a tota velocitat en direcció a les coordenades del planeta Terra, va deduir que no es podia tractar de ningú més que ell. Qui, sinó? L'atzar havia volgut que la posició de la base escollida per a la seva recuperació li permetés poder adquirir un cert avantatge juntament amb el seu pare respecte la càpsula espacial d'aquell mico. Però com s'ho havia empescat, aquell fastigós Guerrer de l'Espai per tal que el xoc provocat per l'aterratge brutal del seu giny passés completament desapercebut? Una arribada totalment discreta amb una càpsula era totalment impossible sense una base adaptada a la seva recepció!

Amb un revers empipat, en Freezer expulsà totes aquelles qüestions als marge de les seves preocupacions. Què carai importava el perquè del com?! Ell ja era allà i l'hora de la venjança per fi començaria! La còlera reemplaçava l'escalfor d'una immensa satisfacció. L'alienígena es sentia més fort que mai! No solament aquells artefactes tecnològics li havien tornat la seva integritat física, sinó que, a més, finalment li permetien de poder contenir íntegrament el seu poder sense cap esforç, tot superant els seus límits. Les úniques ocasions per mobilitzar totes les seves forces en un combat abans de la batalla a Namek havien estat els desafiaments llençats pels propis membres de la seva família; i, per descomptat, cap dels seus mai no havia intentat matar-lo amb tanta ràbia com aquella demostrada per aquell Guerrer de l'Espai galdós.

Els Guerrers de l'Espai! Ells i la seva estúpida llegenda del Guerrer Mil·lenari. Qui hauria pogut creure que tenia fonament? Per tant, era com si sempre n'hagués tingut la intuïció i, per curiositat, finalment havia indultat el jove Príncep d'aquests perquè justament el darrer semblava certament dotat d'alguna cosa que hauria pogut esdevenir extraordinària. Sols que, en créixer, no havia passat res. Certament s'havia revelat com un combatent de primera classe, però res de l'altre món. Fins i tot era menys eficient que molts dels seus lloctinents. Però... però... quina progressió fulgurant havia demostrat a Namek!

La figura d'en Son Goku brillava dins de les ninetes de foc d'en Freezer. Aquest també s'havia mostrat completament diferent entre el començament del seu combat i el seu epíleg impensable. Quin estrany secret podia amagar-se rere l'aparença miserable d'aquells micos?

Després de tot, en Zarbon havia estat un bon conseller. Aquell poble de condició tant inferior hauria pogut esdevenir molest si els hi hagués deixat l'avantatge del número. L'idea d'un exèrcit de guerrers aureolats d'or li féu pujar un sentiment d'angoixa nauseabunda fins al cor tan insensible del Dimoni del Fred. Aquell zero a l'esquerra que el menyspreava amb la seva mirada assassina havia aconseguit confrontar-lo a un sentiment desconegut fins llavors: la por!

Això tindria un preu... i molt car! Estava realment de sort que tots els seus estimats amics haguessin tingut la gran idea de venir a enfrontar-lo.

De sobte, l'extraterrestre reprengué tota l'arrogància de la seva confiança habitual, alegrant-se per endavant dels crits de desesperació que, sense dubte, no trigarien a mostrar-se en el cel atzur d'aquell planeta condemnat.

Va dirigir un ràpid cop d'ull a l'impressionant estatura que els observava des del sòl. De nou, el rei podria tornar a estar orgullós del seu fill:

—Ja me n'encarrego jo, pare. Acontenta't de gaudir de l'espectacle!

Seguidament, tota la seva atenció es dirigí sobre l'ésser de l'armadura ombrívola que semblava burlar-se d'ell amb la seva ridícula pelussera eriçada:

—Ja ets aquí, doncs...

El personatge arrogant respongué amb una simplicitat desconcertant:

—Sí, tal com pots veure, sóc aquí!

Com per assaborir millor l'instant, a menys que això no fos per reafirmar el seu sentiment de superioritat, en Freezer continuà tot tancant els ulls amb un somriure de satisfacció:

—Llavors, l'espectacle ja pot començar!

Desplaçant-se mentre deixava anar tot el seu mal humor en l'última síl·laba, es trobà, en un parpelleig, just en front d'un Krilin tot just recuperant-se de l'abominable situació a la qual l'havia sotmès poc temps abans. El cor del desafortunat cessà, per dir-ho d'alguna manera, de bategar. Tot blocat per la sorpresa i la por, en Krilin no pogué reaccionar quan el seu pitjor malson s'adreçava a ell amb la més absoluta crueltat dins dels seus ulls:

—És el primer cop que mato dues vegades el mateix insecte...

El tirà modificat de forma biònica no tingué el plaer d'acabar la seva frase. Sense poder-ho comprendre, una silueta aureolada d'un intensa llum daurada havia pres el lloc del tap de bassa i seguidament...

El temps semblà aturar-se un cop més sobre el camp de batalla mentre ressonava en les orelles de tothom l'eco de l'atac que acabava de travessar un dels més grans assassins que l'univers hagués conegut mai. El cos amb els ulls engrandits per l'estupefacció no tingué temps de rebotar en el sòl. Com si es tractés d'una divinitat venjativa, un guerrer lluminós sobtadament aparegut en l'aire el reduïa a cendres després d'haver dit cinc síl·labes que podrien haver representat la invocació d'una sentencia divina.

Durant un instant, sols el cant rítmic de les pulsacions d'una aura lluminosa ressonava sobre l'escenari de l'obra que acabava de ser representada. El combat que prometia ser titànic s'havia acabat fins i tot abans de començar!

Mentre tots els seus amics el miraven fixament amb uns ulls més rodons que unes pilotes de futbol, en Son Goku s'adonà que la majoria d'ells no l'havien vist mai encara en aquella forma. Així, va començar fent desaparèixer la seva aura. Tot seguit, amb un gran somriure ple de d'afecte, apagà la llum daurada dels seus cabells, els flocs dels quals tornaren a baixar instantàneament per recuperar la seva posició habitual.

Mentre en Son Gohan, amb els ulls plens de llàgrimes d'alegria i d'alleujament, finalment es precipitava vers aquell pare tan esperat des de feia tant temps, els cervells del seus altres companys començaven a retrobar les seves capacitats de reflexió i d'anàlisi. Podia ser que el Goku que havien conegut sempre hagués canviat fins a aquell punt? Mai abans no hauria mort un dels seus adversaris amb tal determinació...

Amb l'adrenalina del cop de por i de la sorpresa per ajudar-lo, en Krilin fou el primer a interpel·lar el seu salvador guarnit d'una indumentària un pèl estranya:

—Goku... ets, ets tu... de debò?

L'interessat, amb una mà despentinant la pelussera rebel del seu fill, esclatà gairebé amb un riure jovial. No hi havia cap mena de dubte: era ell!

En Tenshinhan, amb els dos braços penjant de manera poc natural, aparegué sobre una roca en direcció contrària de l'últim lloc on se l'havia vist.

—Per un pèl, noi! Has estat a punt de fer salat!

El Guerrer de l'Espai va prendre un aire una mica penedit mentre es gratava la galta amb el dit índex:

—Ho sento pel retard... semblàveu espavilar-vos prou bé i tenia molta gana!

Un "què" tan jovial com sorollós esclatà amb la força d'una detonació en aquell indret, la natura deserta dels seus habitants habituals patia d'un pesat silenci. En Goku afegí amb una mà a l'estomac:

—El viatge ha estat llarg i ja sabeu que lluito malament quan tinc la panxa buida. M'he dit que fer una petita escapadeta fins a la cuina de la Chichi m'aniria d'allò més bé —va lliscar una llengua golafre sobre els seus llavis—. I, a més, no hi ha res millor que la cuina casolana!

Mentre la majoria queia d'esquena sota la fuetada d'aquella revelació tan innocent, la qual estava fora de lloc tenint en compte els moments terribles que acabaven de suportar, en Yamcha deixà esclatar la seva còlera:

—Et falta un bull o què? Com pots pensar a omplir-te la panxa mentre ens fem matar?!

El culpable li respongué amb un aire natural infrangible:

—El primordial és que ja sóc aquí. A més, en Puar podrà ser ressuscitat amb les Boles de Drac. Tampoc no és tan greu...

Si aquesta resposta deixà en Yamcha al·lucinant, en Cor Petit, per la seva banda, sentia com li pujava la mosca al nas. En efecte, al sòl, el rostre d'en Cold s'havia transfigurat.

—Capsigrany!

En Goku prengué aquell aire d'incomprensió que tan el caracteritzava:

—Què? Vols dir que hi ha cap problema amb les Boles de Drac?

En Krilin deixà caure el seu cap amb una expressió totalment desganada:

—No hi ha cap dubte que és ben bé ell...

En Son Gohan mirava el seu pare amb uns ulls grans de sorpresa:

—Doncs així, s'han equivocat. Considerant el temps que la mare et preparava el menjar, t'has menjat la teca i has vingut fins aquí des de casa, això vol dir que has arribat a la Terra abans que ells.

Un somriure ple de malícia il·luminà el rostre d'en Goku:

—No, t'equivoques. He arribat després d'ells. És cert que la Chichi s'hi ha estat una estona cuinant, però ara puc desplaçar-me sense perdre ni el més mínim segon!

Intrigat, en Cor Petit l'interrogà:

—Què vols dir amb això de: "sense perdre ni el més mínim segon?"

En Son Goku aixecà un índex triomfal:

—S'anomena Canvi de Lloc Instantani...

No va poder dir res més. Un riure sorollós li tallà la paraula. En Cold, que tothom semblava haver oblidat una mica a causa de l'impacte de les revelacions del seu amic, jubilava:

—Uns retrobaments molt interessants! Sóc feliç de veure que no marxaré d'aquí amb les mans buides. No m'esperava tant quan vaig acceptar acompanyar en Freezer.

Va tancar un puny davant d'ell per gaudir del plaer d'obrir lentament els seus dits.

—Sols em falta la immortalitat!

L'expressió del rostre d'en Son Goku canvià instantàneament. Després d'haver descendit per situar-se al sòl amb l'objectiu de posar-se al mateix nivell que l'alienígena gegantí, es va adreçar a ell amb un to seriós que trencava radicalment amb aquell de la conversa que havia precedit:

—No tinc res contra tu i no obtindràs res de nosaltres. Torna a la teva nau i oblida aquest planeta i els seus habitants.

Mentre una lluor inquietant transfigurava la mirada del sobirà, una fantàstica explosió sacsejà de nou tota la regió.