DB Multiverse

Capítol 21

Traduït per Bola de 8 estrelles

Un silenci estrany regnava sense concessions des de feia uns quants segons en aquell espai natural abandonat per la fauna, l'infal·lible instint de supervivència de la qual li havia dictat de fugir a corre-cuita. Sols restaven set combatents uns instants estàtics en una de les fases del seu combat a mort. El tipus de moment durant el qual cadascun sent vibrar la vida en ell, prenent consciència del valor sense parangó de cada batec del seu cor. El sentiment de sentir-se viu prenia una altra dimensió per qualsevol que tingués consciència de la fragilitat de la existència.

A menys que, per alguns, aquesta fragilitat no generés sinó un sentiment plaent sentint-se totpoderós!

Com sentir-se més viu que distribuint la mort segons la seva pròpia voluntat? Quina altra cosa podria substituir l'increïble sensació de veure els mortals comuns inclinar-se amb reverència a la sola evocació del vostre nom? El fet de sentir el respecte i la por exhalant de cadascun dels àtoms de tota la galàxia?

Un Déu vivent! Vet aquí el que era, aquell capaç de gaudir de tot allò!

I, de sobte, una insignificant deixalla verda amb dues antenes flàccides sobre el front es permetia de creure's capaç de rivalitzar amb la divinitat inigualable?!

En Cold s'acontentà per no deixar entreveure res de l'exasperació que pujava dins seu amb una força d'igual mesura que l'ultratge experimentat. Aquell insecte anava a tastar la còlera divina abans de tenir temps de comprendre res!

Deixant de banda l'odi que bullia amb força en l'obscuritat de la seva mirada i el batec a penes perceptible del seu pols allà on les venes es marcaven sota la seva pell, l'antic dimoni podria haver semblat una veritable estàtua. Però la mestria de la seva immobilitat total era perfecta.

Un volcà dorment a punt de despertar. Així hauria pogut ser anomenada tal perfecció per a un mestre d'Arts Marcials. Mes per al Namekià, sols tenia un nom: eficiència!

Sabia prou bé que, encara que en Cold s'esforcés per no deixar entreveure res, la confiança que mostrava en si mateix desestabilitzaria el seu adversari. Les fluctuacions de l'energia de l'ésser banyut parlaven per si soles! A més, els petits moviment descontrolats de la punta de la seva cua eren igual d'eloqüents. El gran Namekià, en contrapartida, ni tan sols tenia el semblant d'estar en guàrdia i, per tant, cadascun dels seus músculs i la més ínfima parcel·a del seu sistema nerviós, estaven mobilitzats a fi de reaccionar a la més mínima sol·licitud.

Literalment captivats per l'espectacle d'aquell torcebraç mental, en Son Gohan i en Tenshinhan s'havien oblidat del seu segon adversari. Però el silenci sepulcral que recobria el camp de batalla hauria d'haver-los fet reaccionar!

A més d'un quilòmetre d'allà, la Bulma, per la seva banda, es preguntava per què ja ningú no es movia. Aquella calma sobtada li semblava tan entranya com inquietant. A tanta distància, els seus ulls de simple Terrícola tenien bastantes dificultats per seguir les fases del combat. Fins i tot en aquell moment en què tots els combatents restaven immòbils, havia necessitat un cert temps i una bona dosi de concentració per reconèixer els diferents protagonistes, essencialment per la mida de les seves minúscules siluetes i pel color de les seves indumentàries realment tènues a tal distància. Molt afortunadament, tenia al seu costat en Puar amb una vista una mica més entrenada que ella per ajudar-la a confirmar les seves suposicions.

Què podia, doncs, significar aquesta paràlisi sobtada en l'escenari del combat? Podria ser que s'haguessin posat d'acord per esperar l'arribada d'en Goku tal com va passar en el combat contra en Vegeta i en Nappa? Sí, aquest devia ser el cas! Quina altra raó hi hauria? En vista de la posició de cadascun d'ells, l'espera s'anunciava ser de les més tenses, però almenys ningú més no arriscava la vida i el seu amic més remot s'encarregaria ràpidament de fer-los-hi pagar amb la mateixa moneda a aquells dos monstres tan bon punt arribés. D'això no en tenia cap mena de dubte!

Per la seva banda, en Puar no deia res més. Tots els seus sentits estaven dirigits vers un únic punt allà, en mig del camp de batalla: cap al seu amic Yamcha!

Alguna cosa no rutllava! Pel que podia veure, la seva postura no era gens natural. Res a veure amb les posicions de guàrdia habituals. Mentre més el mirava, la seva intuïció més li xiuxiuejava que aquella immobilitat era anormal. Tot i ser incapaç de detectar les energies, el petit ésser tenia la impressió de notar una entranya sensació, com si fos una vibració emanant del seu amic terriblement tènue però al mateix temps increïblement angoixant. En Puar no sabia què pensar respecte al que els seus sentits li mormolaven sense arribar a interpretar-ho i es trobava, tant si volia com si no, sota el domini d'una por visceral sense poder definir-ne la causa exacta, cosa que accentuava encara més el seu malestar.

L'estranya vibració percebuda pel petit polimòrfic era la d'un crit, o més aviat la d'un xiscle mut! La manifestació d'un sentiment de desconcert de la mateixa mida que la rebia nascuda de la impotència d'un home forçat a assistir a l' insuportable suplici d'un amic estimat.

En Yamcha, en aquell moment presoner de la clau immaterial dels poders psíquics d'en Freezer, no podia pas moure el més mínim múscul. La seva caixa toràcica amb prou feines arribava a permetre-li una respiració mínima. S'ofegava en silenci tant en sentit literal com en sentit metafòric. El seu organisme estava limitat en aportament d'oxigen contraient tots els seus músculs per intentar alliberar-se mentre el seu esperit aterrit estava al límit de la implosió.

La situació semblava divertir molt al botxí biomecànic dels dos companys més antics d'en Son Goku. Sense mostrar ni el més mínim esforç al seu rostre desfigurat pels implants tecnològics, una petita rialleta, jocosa de plaer, ressonava intermitentment en la seva gola mentre una jubilació gens dissimulada ballava en la seva mirada.

Enfront d'ell, el sofriment del microbi calb arribava al seu paroxisme. Observava, amb delectació, el polsament embogit de la circulació bloquejada en les seves venes anormalment inflades del seu coll; la curiosa alternança de color d'aquella bola de billar que passava del més violent to púrpura a un lívid grisenc subratllat pel bell color blau dels seus llavis; els espasmes d'agonia que crispaven cada instant més i més els seus dits impotents... i, sobretot, el més important... la por terrorífica que feia rodolar els seus ulls injectats de sang en totes direccions dins les seves òrbites. Però, tot i així, el súmmum era quan aquella mirada, ja mig apagada, s'encreuava amb la seva!

Gairebé feia llàstima que allò s'acabés tan ràpid....

Els llavis liles del turmentador s'aixecaren per allargar-se donant a un somriure ple de perversió. En una ranera dolorosa i alliberadora a la vegada, en Krilin finalment pogué aspirar una llarga bocada vital. El sobtat flux sanguini irrigà de nou el seu cervell i el posà al límit de la inconsciència. El malaurat no tingué temps de prendre una segona inspiració que el seu botxí ja havia serrat de nou el seu invisible estrenyiment mortal.

Unes llàgrimes de ràbia lliscaven sobre les galtes d'en Yamcha. Res! No podia fer res! Res més que llençar la seva crida de socors silenciosa amb la seva mirada fixada sobre els seus tres companys a terra. Els cridava amb tota la força del seu esperit, concentrant tots els seus esforços en aquells intents vans de contacte per telepatia. Mes el domini d'aquesta tècnica delicada no formava part de les seves capacitats i el seus crits de desesperació es perdien en el buit.

Els dos fluxos d'energia vermella sorgiren a una velocitat inimaginable! Ningú no podia ser capaç d'esquivar-ho! Almenys això era el que pensava el Rei Cold.

Però, en Cor Petit, en estat de guàrdia, va saber evitar amb habilitat la mort expulsada pels ulls del gran extraterrestre.

Enrabiat per la frustració d'haver fallat d'aquella manera un atac habitualment infal·lible, el pare d'en Freezer prolongà l'emissió del seu doble raig mortal perseguint el dimoni verd que gosava prendre-li el número. Els trets d'energia pura excavaven tot crepitant unes profundes traces en el paisatge rocós cada cop que entraven en contacte amb el sòl, tallant relleus i rocs tan fàcilment talment com un ganivet calent tallaria una terrina de mantega recentment batuda.

De sobte, sobre la trajectòria de la mirada fatídica, en Son Gohan i en Tenshinhan sols van tenir una fracció de segon per sortir cadascun disparats a un costat en detriment d'en Cor Petit. En efecte, el dèspota era increïblement ràpid i el lluitador Namekià no aconseguia prendre el control d'aquell duel. Era impossible de respondre a l'atac!

Molt afortunadament, no estava sol. El doble atac atenyí de ple en Cold, totalment encegat per l'objecte de la seva cacera. El xoc no previst desequilibrà un instant l'invasor monstruós que s'inclinà sota l'atac i amb la sorpresa tallant-li l'emissió del seus rajos d'energia.

En Tenshinhan hauria volgut aprofitar l'avantatge que tenien per llençar un altre Kikoho, però ja no tenia prou forces. Així, es resignà a unir-se al jove fill del seu antic adversari per reforçar el Kamehameha explosiu que es disposava a llençar tot murmurant ja les primeres síl·labes del terrible atac.

—COLD!!

En Cor Petit retenia l'atenció de l'objectiu.

—Tasta això!

Al seu torn, un doble raig sorgí dels ulls del Namekià, tocant de ple la testa del monarca que tot just s'aixecava. Una olor de carn cremada es propagà ràpidament pels voltants mentre la pell espessa de l'alienígena es rostia sota l'intensa calor de l'atac del seu adversari.

Aquell atemptat a la seva persona augusta va fer que en Cold es tornés boig de ràbia. La seva còlera explotà literalment en una formidable emanació d'energia que s'emportà tot al seu pas.

En Freezer sols tingué una fracció de segon per envoltar-se, juntament amb les seves dues joguines, d'una bola protectora. Molt més a prop de l'epicentre de l'increïble deflagració, en Cor Petit, en Son Gohan i en Tenshinhan no van poder evitar ser escombrats igual que la pols arrossegada per l'esternut d'un gegant.

Mentre reprenia el control de la seva trajectòria, el guerrer Namekià sentí que una angoixa sorda estrenyia el seu cor. No n'estava realment segur, però en el moment de la descarrega energètica d'en Cold li semblà que el nivell d'energia del rei havia sobrepassat àmpliament el seu llindar màximum! Per descomptat, l'adrenalina de la còlera era, sens dubte, l'origen d'aquell pic d'energia. Però ningú no podia emanar més energia de la que era capaç de produir! La pèrdua de l'autocontrol sols havia permès d'exterioritzar unes reserves inexplotades. Inexplotades o dissimulades!

La seva mirada es dirigí sobre tres siluetes completament immòbils al lluny levitant en el cel. En Freezer utilitzava diferents formes per camuflar i contenir la seva energia. Un detall tallà en sec els pensaments d'en Cor Petit. Els tres protagonistes en la llunyania haurien pogut semblar immòbils en el statu quo d'una conversa, però...

La massa d'un cos gegantí li tapà sobtadament la vista.

En Cold l'havia seguit i un rictus carnisser descobria les dents del tirà en el moment precís en què una llum encegadora sorgia de la seva mà.

—ATENCIÓ!

L'advertència d'en Son Gohan es produí massa tard. L'atac llençat gairebé a boca de canó colpejà de ple el seu mentor, el qual va caure violentament fent esclatar la roca sota l'impacte provocat pel brutal contacte del seu cos amb el terra.

Bullint de ràbia per aquest revers, en Tenshinhan carregà contra l'enemic amb un crit de furor. Emportat per la còlera, es posà a martellejar el rostre del gegant a tal velocitat que els seus braços haurien sigut invisibles pels mortals comuns.

Curiós de veure fins on volia anar a parar aquell guerrer de tres ulls, en Cold començà a encaixar l'assalt sense moure's. Però no pas més irritat per la fantàstica allau de cops que un búfal remugant sota un núvol de mosques.

En Son Gohan aprofità la distracció per precipitar-se vers el cos inert d'en Cor Petit. Es va agenollar al seu costat i li va aixecar el cap amb delicadesa mentre unes llàgrimes grosses enterbolien la vista de l'infant. Les parpelles verdes van romandre tancades, però la veu que es va adreçar a ell no estava gens alterada:

—No pateixis per mi. Estic bé! Deixa'm en Cold a mi... en Krilin i en Yamcha us necessiten!

—En Krilin i en Yamcha?

En Son Gohan aixecà el cap per esguardar el trio que semblava tan en calma... i, de sobte, tota coloració semblà desaparèixer de la seva pell de marrec.

I en Tenshinhan?!