DB Multiverse

Atacs discrets i eficaços

Traduït per Bardock

Hi havia molt de moviment en la nau que feia d'enllaç entre el gran port espacial i la nebulosa Omega, i el planeta capital de l'Imperi. En aquella nau hi havia un centenar de passatgers, trenta-set dels quals eren guerrers de la cort, alguns d'ells molt coneguts. Malgrat les grans comoditats del viatge, no estaven acostumats i no experimentaven cap satisfacció particular. Però, sobretot, estaven molestos per haver estat citats per la cort en lloc de permetre'ls de seguir vivint com a prínceps en els seus respectius planetes.

Els Dimonis del Fred reunien lentament els seus exèrcits i els seus guerrers més poderosos. En aquell transport hi havia algunes figures que es coneixien i que no es suportaven entre si. En un gran exemple de pacifisme, la majoria foren emplaçats en els quatre racons de l'habitacle a fi que no s'entrecreuessin.

Súbitament, la nau va fer un sobresalt i s'escoltà un gran estrèpit.

—Estem sent atacats pels pirates de l'espai! —cridà el capità.

—Ridícul —digué el Lloctinent Terawasa de la cort de l'Imperi—. Viatgem en una nau oficial de l'Imperi, cap pirata no l'atacaria.

—No cal que traieu els canons —digué un altre guerrer—. Ja passarem comptes nosaltres.

—Teniu escafandres? —inquirí el lloctinent. Però abans no hi hagués una resposta, s'escoltà una burla.

—Un escafandre... Ha, ha, ha! No tindrà temps de vestir-se! —era en Cobura, un jove novell que havia ascendit força ràpid i que, com tothom sabia, detestava el Lloctinent encara que sabia que era menys fort que ell.

—Pot sobreviure a l'espai? —li preguntà el pilot amb entusiasme.

—Vinga, no perdem més el temps —respongué en Cobura entrant en una resclosa. Es sentí una nova explosió—. Els escuts no aguantaran gaire temps més.

En Cobura es desplaçava vers la nau enemiga com el peix a l'aigua. Com era habitual en els combats espacials, en Cobura es trobava a centenars de quilòmetres de distància. Però va arribar-hi en un tres i no res després de desplaçar-se a una velocitat vertiginosa en el buit de l'espai. L'esperaven. Durant el seu camí, un enorme guerrer, amb un escafandre fet a la seva mesura, estava preparat per assaltar-lo.

En Cobura adorava els combats espacials perquè, aparentment, era un art que ningú no dominava. I aquell gran guerrer no seria pas una excepció. El seu escafandre poc adaptat ho demostrava.

La manca de sòl desequilibra a tothom i l'absència de gravetat fa que els moviments siguin totalment inadequats.

En l'espai, cada xoc empeny ambdues parts en sentits oposats i, com que no són mai perpendiculars, es posen a girar sobre si mateixes. Però això ja ho sabeu. Però en directe és totalment diferent. Quan les estrelles i l'adversari comencen a girar a voltant d'algú, aquest perd totalment el control.

Després, tenim l'escafandre. Només la pell i el cos d'un guerrer molt poderós podria resistir l'absència de pressió, el fred absolut, i les radiacions solars habitualment filtrades per l'atmosfera. A més d'això, no importa si l'ésser està molt entrenat, ja que és impossible romandre al buit espacial sense patir una hemorràgia nassal. Aleshores, podria morir per milers de disfuncions del seu cos en els següents minuts a causa del canvi de condicions atmosfèriques.

Només els éssers dotats d'un poder monstruós, com un Superguerres, estan naturalment protegits per la seva aura. A continuació, s'ha de ser genèticament apte, i les espècies d'aquest tipus es compten amb els dits d'una mà... Namekiana -ja he fet aquesta broma abans o no?-

A més, lluitar amb escafandre és un horror. Aquella vestimenta no permet executar moviments ràpids i és molt fràgil en comparació al poder desplegat per un combatent. Alguns cops ben emplaçats, i tatxan, un forat perfecte per tal que l'aire s'esfumi. De fet, alguns destrueixen el seu propi escafandre tractant de llançar una bola de foc i fonent el seus guants tan gruixuts -no s'inflamen, sinó que es crea un petit forat-.

Aquell mastodont gegantesc emanava una energia molt poderosa. A terra, segurament en Cobura no hauria tingut cap possibilitat contra ell. Però, sincerament, allà... Va enviar-li algunes boles de foc.

L'adversari no va fugir. No era una opció viable. Va crear un escut energètic al seu voltant i una gran esfera embolcallà el seu cos i el seu escafandre. Les boles de foc rebotaren a sobre d'ell tot projectant-lo enrere a diversos centenars de metres per segon.

En Cobura el seguí i es pensà que només l'hauria de colpejar una mica quan s'hi apropés. Enfront, per sota, pels costats. Es podia permetre el luxe de triar davant d'aquell adversari totalment immòbil.

Va girar una mica sobre si mateix i arremeté contra ell, disposat a metrallar-lo amb cops de puny.

L'altre reaccionà quan el seu adversari era pròxim, i va treure un enorme objecte de la part posterior del seu vestit.

En Cobura veié la massa desplaçar-se a gran velocitat per damunt d'ell. Quan el seu adversari finalitzà el seu moviment, va adonar-se que era una gran espasa. I fou tallat per la meitat.

Quan la sang s'espargí per l'espai, en Kramm va fer un altre cop d'espasa decapitant-li la testa.

Va encendre la seva ràdio.

—Només n'hi havia un. Ja està despatxat —digué.

—Els altres arribaran amb escafandres —digué el seu interlocutor—. Heu de barrar-los el pas.

En Kramm va pitjar un botó del seu vestit gegantesc i una pantalla es va desplegar en la visera del seu casc.

Va indicar la direcció a seguir amb alguns moviments del seus dits. Els propulsors s'encengueren i es trobà a la nau pirata. Va tornar a amagar la seva espasa i veié al lluny una desena de combatents fugint de la nau que perdia clarament la batalla. Encara que una torreta els disparava des de dalt, els seus escafandres professionals els permetien d'esmunyir-se fàcilment entre els trets.

Els primers a arribar es llençaren contra en Kramm, però foren trinxats en trossets. Els altres comprengueren que era inútil aproximar-s'hi i li enviaren boles de foc. Els seus vestits de gran qualitat els hi permetia.

En Kramm rebutjà, a banda i banda amb la seva espasa, aquells atacs. Sabia que no havia d'aturar-los amb les mans i encara menys ésser percudit. Va començar a girar una altra vegada sobre si mateix, però el seu escafandre el propulsà de forma que va restar relativament immòbil en comparació als seus adversaris.

—Tot i la seva envergadura és ràpid —comentà el Lloctinent—. Però acabarà sent tocat.

Sortiren de la nau una desena de guerrers també vestits amb escafandres professionals. Estadísticament, eren menys forts que els seus adversaris, però els darrers captaren ràpidament que eren especialistes en el combat espacial.

En un tres i no res, els guerrers de l'Imperi foren delmats. Només quedava el lloctinent, el vestit i les aturades del qual havien resistit a les boles de foc.

Veié que la nau de l'imperi esclatava immediatament després d'esbotzar-se amb els darrers combatents de la cort al seu interior. Les seves comunicacions es van tallar. No hi havia cap mena de dubte que caldria una investigació per saber el motiu de la desaparició de la nau i, abans no s'inquietessin, els rebels podrien aprofitar els desplaçaments forçats de la cort per matar altres guerrers en posició de vulnerabilitat.

Va fer-li un signe desafiant al gran guerrer per indicar-li que el combat ja havia començat. Li demandava un duel.

Estava tot sol rodejat d'enemics. Els darrers eren guerrers honorables i no tenien cap mena de motiu per refusar la seva pretensió, a menys que en Kramm estigués realment en desavantatge. Però sabien que en Kramm no ho refusaria mai. Acceptà el desafiament i els demanà a través del seu transmissor que s'allunyessin, ja que les boles de foc s'escamparien pertot arreu.

Mentre es propulsava cap al lloctinent, aquest, efectivament, li envià algunes boles d'energia que foren rebutjades per tots costats amb l'espasa.

El lloctinent havia disparat boles de foc de poder, velocitat i formes diferents. Alternà algunes boles que no podien ser aturades de la mateixa manera amb l'espasa, causant una constant distracció i una opció de ser tocat per la resta. Però en Kramm no fou ensarronat. No va cometre cap error. Quan era al tocar del lloctinent, aquest no va guillar. Es podria haver escapat fàcilment del seu adversari a través dels seus propulsors i metrallar-lo durant hores. Però, en lloc d'això, el va envoltar a una velocitat vertiginosa i l'atacà a l'esquena.

En Kramm va etzibar un cop posterior d'espasa, però el lloctinent el va esquivar. Va girar sobre si mateix però el seu adversari també ho va fer. En Kramm sabia que no seria capaç de preveure el proper cop, ja que a l'espai no hi ha moviments d'aire.

Va notar el puny del lloctinent a les seves costelles. El seu vestit i la seva electrònica instal·lada es romperen per totes bandes. Va fer un moviment ampli amb la seva espasa darrere d'ell, però, com que el lloctinent estava situat en posició horitzontal, només va tallar-li la mà. Girant sobre si mateix, en Kramm va allunyar-se del lloctinent. Veié que el seu rival subjectava la seva pròpia mà, probablement per fer-se una mena de torniquet, mentre que el seu vestit havia produït una escuma compacta que impedia que la sang i l'aire s'escapessin. Quant a en Kramm, el seu vestit havia perdut les seves funcions vitals, però l'oxigen no s'escapava pas. Si no hagués estat envoltat d'amics que l'ajudaven, hauria perdut.

Llavors, en Kramm va llançar la seva espasa, la qual es plantà al ventre del lloctinent. El seu escafandre es va esquinçar per la meitat i tota la seva sang brollà instantàniament sota la manca de pressió. El lloctinent morí abans no tingués temps d'enretirar l'espasa.

—Quina gran victòria, avui! —clamà en Kramm en tornar a la nau pirata —. Però ens ha costat la desaparició dels nostres amics Aklavar, Tom Bibondal i Joshua. Uns minuts de silenci per a ells.

Tots acotaren el cap com a mostra de respecte pel ritual d'en Kramm. Després d'una estona, van reprendre la paraula com si finalitzessin un pensament:

—... no us oblidarem mai.

—Partirem cap a un altre sector —va fer el pilot—. Tenim les coordinades d'una altra embarcació espacial.

—Afanyem-nos abans no reaccionin —comentà un guerrer—. Això és el principi de la fi. La fi de l'imperi.

I així, els dies següents, la revolta seguia esclatant pertot arreu.

Al Planeta Frosty 18, el senyor Mango caigué a mans d'en Bourgo. Els comandants eren morts en l'avantguarda estel·lar Observatory, i el trànsit creixia. Les carreteres més conegudes estaven col·lapsades. Les forces de l'exèrcit, que havien romàs al marge, acudien al socors. D'altres ja estaven actuant. Uns mons atacaven els altres.

Bandits de tota mena emergiren el gran dia aprofitant el desordre general. Els Rebels, els exèrcits de l'Imperi, els planetes independents, els gremis i els antisistemes atacaven els altres per robar i saquejar tot allò que no estava protegit.

Tot això, per què? Per culpa d'un rumor molt convincent que afirmava que un dels prínceps de l'Imperi, un dels indestructibles i immortals Dimonis del Fred, havia mort a mans d'un guerrer.

Un guerrer l'havia liquidat en un combat singular. Envoltat d'una llum molt poderosa i una ràbia cega. Un ésser d'un poder inigualable.

La Hanasia es despertà amb la testa esclafada contra el sòl i amb un filet de bava que recorria la seva boca fins caure a terra.

La Hanasia encara tenia els peus sobre el llit i notava que la sang li pujava al seu cap.

—Humllgrmhmgrm...

Va passar el revers de la seva mà mentre flotà per incorporar-se verticalment.

—Coi de llits sense vores. El confort no és del tot perfecte.

A través de les úniques finestres envidrades del món Saiyà va esguardar la capital il·luminada pel sol del migdia.

—De conya, com es nota que no ha de fer res, avui. Sinó m'hauria despertat —es va dirigir a l'altre costat de llit traginant aquí i allà la seva roba—. Ei, Ma... Mahissa? Mahisso? Casum l'olla, no podries dir-te Brasca com tothom?

—Bon dia a tu també. M'alegro de veure't —respongué en Mahissu, el qual estava encara completament estirat al llit.

La Hanasia el besà i el va empresonar amb els seus braços com sempre feia.

—El meu narrador... —s'acotxà vers ell—. Tinc una missió per a tu. Vés a la biblioteca i cerca allò que en Nizouki buscava quan em va trobar. Aprèn-ho tot. I ja m'ho explicaràs.

En Mahissu fou alliberat, s'aixecà, es vestí i es dirigí vers el finestral envidrat.

—No és per allà...

—Oh, és cert. Sempre me n'oblido —i enfilà cap al passadís. No entenia del tot el concepte de paret transparent.

Igual que el concepte de biblioteca. Narracions en llibres? El boca-orella no és, fonamentalment, més pràctic? Almenys no es necessita aprendre signes estranys...

En sortir del palau, s'entrecreuà pel camí amb sequaços grossos i musculosos que provenien de muntanyes llunyanes.

L'esdeveniment final de la coronació seria l'endemà. Els darrers candidats escoltaren de la boca dels guàrdies les pallisses que havien rebut els postulants precedents, i no es creien ni una sola paraula.

—Demà veureu el gran Hydargos volant ben lluny en la fi del combat —digué un Guerrer de l'Espai que feia com a mínim dos metres.

L'endemà, el gran Hydragos volava ben lluny a la fi del seu combat de quatre segons.

Cap dels nous candidats no s'immutà.

—Ja podem declarar —clamà el conseller del Rei a través de la seva bola màgica —, que la Hanasia és la nova Reina dels Saiyans! Glòria a la nostra líder!

Els crits i els clamors s'elevaren a banda i banda del ring, així com al cel on hi havia centenars de Guerrers de l'Espai reunits.

—Tal com és habitual, hem de demanar que es respectin els mesos de treva abans de desafiar-la en un duel. Encara que no crec que hi hagi gaire disposats a fer-ho —finalitzà amb un somriure.

La coronació fou seguida per un ritual que semblava una festa bàrbara acompanyada de sorolls eixordadors que ni el més entusiasta de música techno podria considerar-ho música. Les batusses foren aturades pels guàrdies i els soldats de l'exèrcit del Rei. Les baralles foren prohibides a la capital, però a les afores estaven regulades de forma diferent.

Alguns membres del poble de la Hanasia estaven presents. Igual que els altres convidats, gaudieren de l'excepcional menjar de la ciutat i atragueren una munió de Guerrers de l'Espai -generalment del sexe contrari- al·legant que eren amics de la Reina.

Les proeses i les eliminatòries de la nova sobirana havien fet la volta al continent dels Guerrers de l'Espai, i els curiosos presents eren excepcionalment nombrosos. Des de la vessant Tsuful, rere la pantalla de vigilància, feia una dotzena de coronaments que no veien una festa de tal magnitud.

L'apetit d'un Tsuful era menys voraç, malgrat el que suggeria l'amplada de llurs cossos. Els Tsufuls eren rabassuts perquè la gravetat de Plant els havia format així. L'Abricota ratava el seu esmorzar mentre es dirigia a l'oficina de la seva amiga. Aquesta, estava endropida a l'entrada, símbol que denotava que cap Tsuful no havia de preocupar-se per la seva vida des de feia centenars d'anys.

«Vatua —pensava la Tsuful. L'admiradora empedreïda dels Saiyans seguia mirant-los a través dels monitors.»

—Els micos s'ho estan passant d'allò més bé. Escolta, Tchin, aquestes tones de teca les produïm nosaltres, oi? Els meus impostos serveixen per pagar això?

—Els banquets d'aquesta magnitud estan patrocinats per nosaltres, sí. No en facis un gra massa d'un regalet, considerant que la Reina dels Saiyans ha salvat el nostre món dues vegades —respongué la Chiin-Lee mentre estenia la mà a la seva col·lega Abricota.

—... Desencadenant una guerra interestel·lar, és clar. Quin gran currículum. D'això, què vols?

—El dònut.

—Me l'estic menjant, Tchin.

—Senyoreta Abricota, si ha vingut sense portar-me un dònut, ho consideraré com una ofensa greu envers un superior jeràrquic i comportarà l'expedició de 3 informes d'insubordinació davant la Gran Càmera Estel·lar. Aleshores, seràs deportada a un asteroide glaçat per tal de rasclar una plantació de roques verdes.

—És el teu nou cap, el Gran Daixonses Estel·lar? —respongué la Brie traient un altre dònut de la seva bossa.

—Sí, el paio ros amb banyes d'allà —digué la Tchin agafant la broixeria.

Visualitzaren una estona més a temps real la festa dels Guerrers de l'Espai. Un dels monitors mostrava tota l'estona la Reina, la qual començava a trobar-se en un estat lamentable després de beure diverses begudes.

—Per què has tret el so?

—La seva... música... no és gaire beneficiosa per a l'oïda.