DB Multiverse

En la primera escena, veiem en Minoshia. Amb la seva espasa. Com pot ser? En Minoshia també duia una espasa? Però quantes espases hi ha? Em pensava que en Tapion duia la del sacerdot...

Vet aquí que les dues ocarines i l'única espasa semblaven ser els únics objectes lligats a l'estàtua gegant...

De tota forma, en Minoshia és mort per les cames que té al seu interior. Així doncs, sembla tan clar com l'aigua que fou alliberat per en Hoï o els bruixots i aleshores morí.

Quant a la versió francesa, en Hoï diu: És la que surt a la televisió anunciant caixes de música. Això no té sentit! L'única explicació possible és que en Hoï sabia que era a la Terra i va fer un anunci a la televisió per tal de trobar-la -una mica enrevessat-.

Uns paios dotats d'un poder delirant ni tan sols pogueren fer girar la petita maneta. Cap d'ells no va transformar-se en Superguerrer (estil Toei). I la maneta no es trencava. Increïble!

Ningú no va adonar-se que en Hoï va desplegar el poder d'en Hildegan. Bé, estaven massa embadalits amb en Tapion.

En Tapion va amenaçar en Hoï però aquest marxa sense fer res. I cap dels nostres herois sospita res.

Les cames atacaren i en Tapion les va fer desaparèixer -com quan va sortir de la caixa i les cames tornaren dins d'en Hoï-. El misteriós Hoï també fou vist. Els nostres herois no van pensar a demanar explicacions, tot i que era evident que estaven immersos en problemes -tota la ciutat destruïda i centenars de morts-. I això que eren capaços de sobra d'atrapar-les.

Primera aparició de la testa d'en Hildegan. Si t'adorms, mors, Tapion. Va tornar-se'l a ficar al seu interior amb un cop d'ocarina.

Un fet increïble en la història de l'animació és que no hi ha rentavaixelles en tota la Corporació Càpsula! La Bulma, l'hereva de la Corporació Càpsula, tan rica que li va regalar diamants a en Krilin per fanfarroneria, i la Videl, filla d'en Satan, que vivia en una casa de 50 habitacions, rentant els plats! No poden permetre's un rentavaixelles ni una senyora de la neteja!! Quant als nombrosos robots que es veuen pertot arreu de la Corporació Càpsula, es devien haver declarat en vaga.

La gran escena de la confiança i de l'amistat: a qui entregar l'ocarina? Al seu just propietari, alliberat en contra la seva voluntat i que hom admira, o a un vell estrafolari, sospitós dels seus actes i dels seus mots, qui va alliberar en Tapion afirmant que era malvat i que abans havia dit que era un heroi? Quina tria tan difícil...

En Tapion i en Minoshia adoraven tocar l'ocarina en indrets elevats com per fer-se el gallet. Un sacerdot que passava per allà... En resum, em sembla que tots tres ho havien planejat tot a partir dels objectes sagrats.

Un paio estrany al fons, el sacerdot a la dreta i els dos germans a l'ombra. Va ser l'última vegada que es van veure. Fixeu-vos que en Minoshia no porta la seva espasa, però en Tapion sí.

Les caixes de músiques són desades en unes capses (...) i la d'en Tapion és enviada, suposadament, a la Terra. Buf.

L'habitació-caixa de música és construïda. No té porta i en Tapion dormirà amb una gran entrada oberta. Però en Hildegan no podrà sortir-ne!

Uns tentacles creixen a la cua d'en Hildegan per menjar humans. Però si teòricament en Hildegan no era malvat. Explicació d'en Hoï: necessita energia. Bé. Sigui com vulgui, això desperta a en Tapion.

De cop i volta, en Hildegan es reconstrueix completament i en Hoï aprèn a volar.

En Vegeta protegeix els humans. Hem pregunto si en tot DB/DBZ/etc., és l'únic moment en què en protegeix alguns. Val a dir que no és incoherent amb la personalitat del personatge, atès que en Vegeta, després d'en Bu, es torna "amable". En tot cas, és l'única escena. Quant a en Cor Petit, estava buscant espàrrecs.

Apareix en Gotrunks i en Hildegan passa a una segona forma. No s'assembla absolutament a res i crec que no té ni cap ni peus respecte a la seva aparença original de l'estàtua.

Pel que fa a en Tapion, també aprèn a volar. Resisteix a un atac de foc d'en Hildegan, que si fa no fa, la seva potència d'atac devia ser equivalent a la d'un Superguerrer de segon nivell. És habitual que uns músics siguin més poderosos que en Freezer, en Bojack i en Dabra, el Senyor del món de les tenebres.

[Versió francesa] —Mata'm, Trunks! La meva espasa no pot matar-me! Mata'm!

—D'acord. Però esperaré tot el temps possible perquè el monstre torni a escapar-se.

Es desfan d'en Hoï de forma pràctica i lògica -els herois no maten a sang freda ni maten els febles...-

És suficient fer servir l'espasa. No fa falta transformar-se en Superguerrer. De fet, les ocarines, els sacerdots, etc., són bajanades! Qualsevol guerrer poderós pot assolir-ho amb una espasa. De sobte, tingueren una idea: no la tornaren a utilitzar, ja que en Goku posseeix la classe suficient i se'n sortirà tot sol. —Trunks, ocupa't de les ferides! Casum!

Un fan va dir un dia: Hi ha quelcom pitjor que un Broly sobrepotenciat pel seu estimat Salagir, i es tracta d'un Goku sobrepotenciat per la seva estimada Toei. Bé, encara que sigui formidable, aquell atac amb forma de Shenron no té cap mena de sentit i no s'assembla a absolutament res de tot el que s'ha fet en tot DB i DBZ.

En Tapion torna 1.000 enrere al passat per, hm... tornar a Hyrule... d'això, a Konatz. I per què? Per trobar-se el seu germà amb les cames d'en Hildegan a dins seu? Per enterrar el seu cos? Bé, no ho sé ;P

Si en Trunks volgués anar a veure'l, tan sols hauria de fer servir la màquina del temps. Fàcil.

Si més no, espero que quedi clar per a tothom que aquesta espasa NO és l'espasa d'en Trunks del Futur malgrat les imatges dels crèdits finals mostrant en Trunks del Futur fent servir la seva espasa...