DB Multiverse
DBM univers del "Futur": Twin Pain
Escrit per Foenidis
Adaptació per Bardock & Vegeta13
En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.
Aquest còmic s'ha acabat!
Capítol 46
Traduït per Bardock
Una veu gruixuda i aguda alhora va fer sobresaltar el botxí i la seva respectiva víctima:
—No tens dret a fer-ho!!
Suspenent el seu gest a causa d'aquell cop de sorpresa, l'A-18 va alçar el cap per descobrir en Son Gohan, qui acabava d'aterrar a pocs metres d'ells. Ella es va tombar per esguardar el seu germà, qui, simplement, va obrir els palmells de la mà cap amunt sacsejant les espatlles.
Els cabells foscos s'esmunyiren dels dits de la mossa i en Vegeta va col·locar una mà al sòl per tal de no desplomar-se cap a un costat. Remugant de dolor, va lluitar per compassar la seva respiració i intentar incorporar-se... sense èxit.
Els dos androides es sorprengueren inicialment per la reaparició del brivall. L'A-18 va fer dues passes cap a ell, com si volgués comprovar millor la seva presència:
—Però si ets viu!!
L'A-17 va posar-se dempeus:
—Guaita... un fantasma...
Aleshores, va observar les rodalies:
—No ha vingut amb tu, el tap de bassa pelat?
Però en Son Gohan continuava la seva entrada en matèria designant en Vegeta, qui tractava de reprendre la seva respiració:
—He vingut sol! I no teniu el dret de matar-lo!
L'A-18 va respondre a l'exclamació del xaval imprudent amb una mímica de contrarietat:
—El dret?! Quin?!!
En Son Gohan no cedia a la provocació:
—El vostre!!
Tal com s'esperava, la martiritzadora estava descontenta per l'audàcia de l'afirmació:
—El nostre? Què t'empatolles?
En aquell moment, va deixar de banda en Vegeta. En Son Gohan celebrava, interiorment, el seu triomf, ja que l'objectiu de la seva intervenció havia estat assolit parcialment. La seqüència es seguia succeint i va prosseguir amb aplom:
—Vosaltres vau dir: "Un per dia", i ja heu liquidat a sis de nosaltres!
Un somriure irònic va escombrar l'expressió d'incomprensió del visatge de l'androide:
—Si sempre haguéssim de seguir les regles... ens moriríem d'avorriment!
Va llançar una mirada de desdeny sobre el Guerrer de l'Espai, qui s'ensorrava cada vegada més:
—I, de totes maneres, ja està a punt de dinyar-la...
La visió del seu amic agonitzant va fer passar un vel de dolor en l'esguard del marrec. Va prosseguir amb un to marcat per l'emoció:
—Deixeu-me que parli amb ell...
Va acotar el cap tot parlant amb un to més baix:
—Per últim cop...
Dues llàgrimes recorregueren les seves galtes mentre la seva veu s'ofegava:
—Us ho suplico... només unes paraules...
L'A-18 seguia esguardant el guerrer vençut, qui, arraulit sobre si mateix, va esgarrapar profundament el sòl amb la seva mà esquerra sota la contracció d'una respiració massa dolorosa i suficient per a la seva supervivència. Aleshores, va mirar el seu germà. Aquest, no es movia ni un pèl, deixant tota la responsabilitat a ella.
El cor d'en Son Gohan bategava amb força. Seria massa tard si no s'afanyava! El jove guerrer intentava controlar la seva angoixa. Revelar la seva impaciència podria esguerrar-ho tot...
Va ser amb un immens alleujament que va veure com la mossa li feia un gest desdenyós amb la mà:
—Au, va... aquest serà el meu regalet...
Va alçar un dit:
—Només perquè ens ho has demanat educadament...
En Krilin tenia raó. Havia rutllat! Sense perdre ni un segon, va ser amb un espetarrec que en Son Gohan s'agenollà al costat del Saiyà agonitzant. Va engrapar-lo per les espatlles per redreçar-lo amb suavitat, assegurant-se de donar-li l'esquena als dos assassins biònics. El ferit deixava escapar gemecs de dolor intens. El jove guerrer li parlà amb dolçor:
—Em sap greu... no he pogut venir abans...
El vailet va agafar-li la mà que mantenia crispada al seu tors, forçant-lo a treure-la d'allà i a obrir-la. Va descloure-li els dits. En Vegeta s'esforçà a dissipar el vel que ennuvolava la seva vista per esguardar el gest d'en Son Gohan amb sorpresa. Li acabava de col·locar un objecte al palmell de la seva mà contreta pel sofriment.
—La Bulma m'ha donat el medalló que li vas regalar...
El nano abaixà el cap amb un aire de profunda aflicció en tancar els dits d'en Vegeta sobre el seu regal:
—Perquè et porti sort...
Va començar a aixecar-se...
—Jo m'aixeco, però no passis ànsia... ara t'ajudaré a seure..
Continuant el seu gest, no va deixar les espatlles del ferit fins que va sentir que la seva esquena es reclinava. Va apercebre els gemecs estranys i curts del cos en recolzar-se feixugament contra ell. Es va plantar davant l'A-18 mutant bruscament en Superguerrer i amb determinació:
—No us deixaré que el remateu!
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!