DB Multiverse

Capítol 24

Traduït per Bardock

Sabia que no tenia cap oportunitat, però havia d'enfrontar-se amb ella encara que només fos per guanyar temps i garantir a la Chichi una retirada suficientment llunyana.

Va girar lentament al voltant de la jove noia que romania immòbil. Almenys, així aconseguiria que no bombardegés el sòl.

La seva dolça veu el sorprengué:

—No em supliques pietat, avui?

En Krilin s'enrojolà a causa de l'evocació del seu crit de desesperació. No sabia què respondre. Ella va prosseguir:

—Ah, és massa d'hora, encara...

Es sorprengué i, tot seguit, va arrufar les celles. Ella va ficar cullerada amb una mirada plena de malícia:

—Però no trigaràs gaire!

Un crit va fer que girés el cap bruscament. Era la veu d'en Yamcha:

—NOOOOO!!

Va esguardar durant un breu instant el rostre angelical il·luminat amb un somriure immens. Tot seguit, es precipità vers el petit grup de més a baix.

En Yamcha s'havia deixat sorprendre. L'A-17 va interrompre el lliscament continu del placatge tot blocant la testa del guerrer amb el seu peu esquerre.

El visatge d'en Yamcha es va deformar per culpa de la pressió i el dolor. Va tenir la sensació que el seu cap i el seu cervell estaven a punt d'esclatar. Però no era pas per això que udolava amb tanta intensitat...

Desesperat, va alçar una mà tremolosament per disparar un parell de trets tan menuts i febles que van rebotar suaument contra el blindatge implacable de l'androide.

En Yamcha va reunir les seves forces per cridar auxili:

—KRILIIIINNN, AFAAANYA'T...

Però, en aquell moment, en Krilin, situat darrere d'ells, no podia fer absolutament res.

L'A-18 havia frenat en sec el seu impuls. Es trobava rudement placat al sòl amb un braç completament immobilitzat sota una clau implacable. La mossa mantenia un genoll marcial sobre el menut guerrer, qui tractava d'alliberar-se amb ràbia.

En Krilin va cessar la seva lluita. Els seus ulls s'havien engrandit a causa de l'esforç i el seu cor semblava que hagués deixat de bategar.

La seva mandíbula s'estamordí i una fletxa de floc fiblava tot el seu cos paralitzat per aquell panorama d'horror. No podia desplaçar els seus ulls de l'androide sanguinari que enfonsava lentament el seu dit polze i després l'altre sense deixar de mirar l'homenet als ulls, sobre les dues banyes del casc d'en Gyumao abans d'etzibar-li un cop amb el seu genoll dret al rostre.

Amb una expressió deformada per un dolor intens, el visatge del colós del Mont Fripan va passar a l'estupefacció total, amb els ulls oberts semblant fixar l'infinit mentre un rajolinet de sang començava a regalimar per les seves fosses nassals, seguit immediatament de dues ratlles sangonoses de color escarlata sobre l'emplaçament de les banys desaparegudes.

Amb un gest ple de desdeny, l'A-17 va deixar caure bruscament la despulla del gegant, la caiguda del qual va fer tremolar el sòl sobre la testa d'en Yamcha, qui va tancar els ulls tan fort que va ofegar un sanglot incontrolable.

El martiritzador es va incorporar lentament als aires, alliberant i permetent que el guerrer s'aixequés parcialment. En Yamcha es va acoquinar amb una expressió facial desfigurada per un turment intens sense gosar obrir els ulls. Va situar dues mans tenses sobre el cos encara calent.

L'A-18 va alliberar el seu presoner reprenent tranquil·lament el seu vol.

En Krilin, amb el ventre retorçat per una tristesa profunda, restava postrat al sòl en forma de bola. No es veia amb cor d'alçar la vista i esguardar, una vegada més, allò que era inacceptable!

Una vegada més, no havia pogut fer res... una vegada més, la crueltat havia triomfat... una vegada més només podia plorar!

Era massa!

Els dits del guerrer pelat s'enfonsaren sobre l'humus del seu cap xafogós. Els seus músculs es van contraure com si es recargolessin a causa d'una rampa gegantesca generalitzada. El seu sistema nerviós bullia amb foc intens... el foc de la ràbia d'una tristor massa violenta com per contenir-se!

En Krilin es va redreçar sobtadament. Els seus ulls estaven injectats d'un odi que el feien irreconeixible...

Ja no hi havia més temps per al patiment, ni per a l'estratègia, ni per a la supervivència. Era l'hora de la venjança!

El crit que va emetre no semblava pas que li pertanyés a ell i va petrificar en Yamcha a causa de la sorpresa.

Un vent sobtat va escombrar la vegetació circumdant mentre el guerrer menut sentia fluir dins seu tota l'energia devastadora amb una còlera que va deixar desencadenar.

En Yamcha l'entenia. Es va aixecar precipitadament tot cridant:

—Krilin... NO!!

Però era massa tard. En Krilin no el va escoltar... o potser no va voler.