DB Multiverse

Capítol 20

Traduït per Bardock

En Krilin també va tombar de sobte el cap en direcció a l'abundant vegetació.

Quan la Chichi es disposava a obrir la boca per parlar, la gran mà del seu pare va tallar en sec el seu impuls. Sorpresa, va veure que els tres homes escorcollaven els voltants amb la vista. En Krilin va instar-la a guardar silenci situant el seu dit índex davant de seva boca.

Aleshores, ella també va començar a esguardar les rodalies. Mirant i escoltant, va apreciar, finalment, que els tres guerrers restaven alerta.

La simfonia del cant cofoi dels ocells va donar lloc a un silenci feixuc, solament pertorbat per la melodia sobtada i terriblement sorollosa de la petita font d'aigua.

Tots sondaren amb ansietat les tres dimensions misterioses dels boscos limítrofs.

Un enrenou sostingut va sobresaltar els quatre amics.

Tot un grup d'aus emprenien una fugida en una volada precipitada.

Van fixar, més tensos que mai, la ubicació aproximada d'aquell instant de pànic.

Una veu clara des de l'altre costat de la clariana els va esglaiar bruscament.

—Guaita'ls... tot un detall per part vostra que finalment us hagueu dignat a visitar-nos!

L'A-17 emergí amb calma de les espessors quan l'exclamació de la seva bessona va ressonar al boscatge de l'altre costat, sorprenent un cop més el petit grup:

—No siguis ruc! Ens han obligat a empaitar-los sense deixar-nos temps a desfer-nos d'aquests xitxarel·los. En realitat, no ha sigut gens amable per part seva...

Aquella doble aparició va deixar en Krilin tot mut. En Yamcha va renegar:

—Com carai ens heu trobat?

La rialla irònica de l'A-17 el respongué. Amb un gest vague, va assenyalar el ferit, qui es trobava als peus dels dos amics:

—No ens ha calgut escorcollar la zona per seguir una pista com aquesta!

Tot seguit, va mostrar la punta ensangonada dels dits del seu guant:

—En Patufet no ho hauria fet millor, no...

Aquesta revelació va produir una mena d'electroxoc al cor d'en Krilin.

Com podia haver sigut capaç de negligir el rastre d'aquella ferida tan significativa d'en Gyumao?

Simplement, estaven massa allunyats com per pensar que aquelles dues màquines fossin tan malvades per seguir una pista d'aquell tipus.

Un error molt greu que tots ells acabarien pagant!

No era factible intentar un nou Taiyoken. Aquells psicòpates no ho permetrien.

Una nova fugida en grup... infactible...

Amb les neurones en ebullició, va mirar en Gyumao. En aquell estat no es podria ni aixecar per si sol. I la Chichi...

Una lluor d'esperança va esclarir la seva mirada!

Reculant lentament, intentant no moure's gaire per no captar l'atenció dels androides, va flotar discretament a ras de sòl per apropar-se a la jove dona, mentre en Yamcha seguia tenint una conversa sense sentit amb els dos androides. Cada minut guanyat era una victòria.

Va mormolar des de la distància:

—Chichi... escolta amb atenció. Intentarem cridar la seva atenció. T'arrossegaràs sota el boix que es troba darrere teu el més aviat possible. És suficientment gros com perquè puguis amagar-te, i aleshores desapareixeràs a tota velocitat i el més lluny possible.

La Chichi va mirar en Krilin obrint els ulls esparverada. Tot seguit, fità el seu pare.

Va adonar-se que l'amplada d'espatlles i les seves ferides no li permetrien pas a l'imponent colós de seguir-li la pista sota les branques robustes. Va tartamudejar, desconcertada:

—Però... però...

En Gyumao, qui ho havia escoltat tot, va inclinar-se vers ella:

—Fes el que et diu. No discuteixis i escolta el teu pare. Nosaltres vindrem quan puguem. Si et quedes aquí corres perill. Pensà en en Gohan...

La confusió, una por que gairebé es podia considerar pànic per culpa de l'idea de perdre un pare tan dolç i considerat, i l'amargura de ser una dona feble incapaç de protegir els homes de la seva vida. Tot allò li causava una autèntica nàusea que feia terratrémer el cor de la Chichi, la visió de la qual s'ennuvolà sota la pressió de tots aquells sentiments extrems.

La vergonya i la resignació van fer que acotés el cap. Sabia, a contracor, que tenien raó. Ella faria el que volien encara que allò esbudellés el seu cor i el seu ventre, tal com el seu pare havia provocat fent-la pensar en el seu fill.

En Krilin es va alleugerar en comprendre que, per una vegada, ella no actuaria pel seu compte.

No obstant això, havien de guanyar temps. Guanyar temps, monopolitzar la seva atenció i, sobretot, sobreviure.