DB Multiverse

Part 3, Capítol 40.

Traïció

Traduït per Skywalker

 

 

El cos pesat d'en Krämm d'Istaal es va estavellar contra terra.

 

El que no era més que un escuradents per al Dimoni del Fred, i el que per a ell era una magnífica espasa, va girar entre els dits de l'Emperador, el que va fer sortir volant violentament al paladí. A continuació pretenia llençar-la com si fos un dard, contra el seu propietari.

 

La lluita estava a punt de reprendre's! Tots els guerrers de la cort estaven disposats a fer tot el possible per demostrar la seva utilitat i escapar de ser assassinats pel seu amo. Ara seria fàcil per a ells, perquè tots els rebels s'havien donar per vençuts. Quin final més trist! Al final, els guerrers de la cort podrien haver estat vençuts, no eren tan poderosos, i l'única guerrera de l'elit reial que havien pogut eliminar va ser la Dijicharate. La Sueprguerrera ho havia fet molt, molt, millor que ells...

 

Però abans que poguessin donar el cop de gràcia, abans que en Blizzar pogués llençar l'espasa, una nova energia va omplir la sala.

 

Pocs sabien detectar energies en aquell moment, però la presència era massa forta per a ignorar-la.

 

En Blizzard era tan cautelós que va mantenir l'espasa entre els dits, potser pensant en canviar d'objectiu. Perquè l'aura era ofensiva.

 

—Que ningú mati a ningú! —va cridar una veu des de l'ombra d'un passadís.

 

Davant d'un públic paralitzat per la por i l'aprensió, va entrar un humanoide semblant a un llangardaix amb reflexes platejats. Tots havien reconegut les formes característiques d'aquesta espècie. Era un...

 

Però qui era aquest nou Dimoni del Fred??

 

 

Només l'emperador el va reconèixer.

 

—Snower... —va dir amb una veu fosca.

 

Què hi feia allà? No estava a setmanes de distància del palau, segons van confirmar i reconfirmar els informes? Per què havia canviat de forma? Per què havia esperat fins al punt més àlgid de la batalla per a fer la seva aparició?

 

—Què hi fas aquí? —va preguntar el seu pare amb una veu molt amenaçadora.

 

La sala es va omplir d'aprehensió. Això no formava part del pla dels Dimonis? El pare no havia estat informat? No és estrany que estigués tan enfadat... I el seu fill no va respondre, es va prendre el seu temps. Es va quedar dret i no va avançar, però realment no estava quiet. Era molt subtil, però el cos de l'Snower tremolava lleugerament d'excitació. Era un ésser calculador i calmat, però en la seva forma original li costava mantenir-se impertorbable. Sempre s'havia mantingut en la tercera forma de reducció, i l'immens poder alliberava en aquell moment el va omplir d'energia elèctrica.

 

En Blizzard havia seguit tots els plans de batalla al detall. Sabia tots els horaris. D'una manera natural va reimaginar totes les rutes de les naus al seu cap i va tenir en compte els informes d'imprevistos. No va trobar cap error. L'Snower havia d'estar lluny d'allà. Si hagués marxat del lloc que li corresponia hi hauria hagut massa testimonis preguntant-se per la seva absència. En Blizzard l'havia vist en una conferència. Havia guanyat batalles. Ell havia...

 

—Vas destruir un planeta ahir a 13 dies de distància! —va cridar en Blizzard.

 

—Pare —va dir l'Snower amb un somriure,— va ser el meu encarregat qui va destruir aquell planeta. És un bon bombarder i imita molt bé els meus atacs.

 

—Et vaig veure fer-ho!

 

—No t'he dit mai que es poden recrear vídeos falsos molt creïbles si t'hi dediques una estona?

 

El públic es va quedar allà congelat.

 

L'Snower havia traït el seu pare!!

 

 

 

La Hanasia i en Bourgo van volar cap al Palau Reial dels Guerrers de l'Espai.

 

La idea de conèixer i parlar amb els Tsufuls no va interessar gens a la Hanasia. Hauria preferit celebrar la seva recuperació amb un bon combat, o un banquet, però sorprenentment no tenia gana. O simplement anar a veure alguns amics o algun amant. Però l'extraterrestre li havia parlat d'una amenaça i, òbviament, havia de fer-hi front.

 

Malgrat la debacle del seu viatge espacial, es va dir a si mateixa que havia tingut raó en intentar-ho, ja que els invasors no paraven de venir.

 

El primer que va trobar al castell va ser un grup de Tsufuls que no estaven gens còmodes.

 

—Encara hi ha molts Fredscomsigui? —va preguntar la Hanasia al grup.

 

—Encara en queden tres de vius, però el que ve cap aquí és, segurament, el més poderós de tots.

 

—Però el que és més greu és que té la intenció de destruir el nostre planeta fins i tot abans de qualsevol combat. L'hem d'interceptar abans.

 

—Reagruparem els altres lluitadors rebels aquí —va dir en Bourgo.— Tenim poques hores per preparar un pla per contrarestar-los. Hem de topar amb l'Estadi Espacial tan aviat com sigui possible per a mantenir-nos a una distància raonable de Plant.

 

Els Tsufuls, encantats d'abandonar aquest lloc, van pujar a la seva nau. Van preparar una reunió sobre el mar, com és habitual, amb una plataforma a l'aire lliure més gran, per acollir més gent.

 

El grup no podia ser més divers. A més dels Tsufuls, reunits en un racó, alguns asseguts en petits seients volants, hi havia uns quants Guerrers de l'Espai i diversos extraterrestres.

 

Entre els locals i al capdavant del grup, òbviament, hi havia la Hanasia, que s'havia canviat la roba de convalescent per la de Reina, per aquesta maleïda història de donar "bona imatge" que ella no entenia. Al seu costat, en Mahissu, el trobador, nou assessor de la Reina, contacte directe amb els Tsufuls i xicot a temps parcial, portava l'estranya polsera electrònica que li permetia parlar i escoltar des de la distància. Els altres Guerrers de l'Espai haurien d'haver estat al seu darrere, a l'espera, quiets, però òbviament no. Hi havia cinc nous oficials d'alt rang a l'exèrcit, instructors (reconeixibles per un símbol que se'ls hi havia afegit a les espatlles de les seves túniques). Com a Oficials, eren més disciplinats que la mitjana, per això simplement es passejaven per tota la plataforma, observant sense escrúpols els Tsufuls i els rebels d'una manera molt vergonyosa, però almenys, sense tocar-los. Els altres Guerrers, membres de l'exèrcit escollit en aquell moment per la Hanasia, sí que estaven ben alineats darrere de la seva reina. Se'ls hi havia deixat prou clar.

 

Els rebels no estaven en un grup gaire atapeït perquè continuaven sent combatents terribles i bastant independents, però van tenir el civisme de participar en les discussions escoltant més que qualsevol altra cosa, i es van quedar al seu lloc. Els rebels més forts havien anat a atacar l'imperi i els nou presents aquí no eren prou importants per a ser nomenats, especialment aquest, que morirà a l'inici de la batalla.

 

 

En Bourgo era el més poderós del grup rebel, amb diferència. Però també calia remarcar la presència d'en Tagarrion, un ésser masculí o femení, una mica més gran que un Guerrer de l'Espai, totalment cobert d'una armadura pesada i resistent, acompanyat amb dues fulles primes molt esmolades. Fins i tot aquí en Tagarrion portava l'armadura, i no es veia mai ni una part del seu cos. Es pensava que un gran misteri havia d'envoltar la seva veritable naturalesa, fins que va arribar l'àpat, durant el qual s'havia tret el casc sense la menor vacil·lació per menjar. També hi havia un lluitador enorme, tant en alçada com en amplada. La Hanasia no recordava el seu nom, com els altres, sinó que simplement l'anomenava Gros. Segurament deu ser capaç de servir com a aliment per a un poble sencer en un banquet, va pensar.

 

Després d'unes presentacions inacabables, entre noms que no es pronunciaven bé en certes llengües, gent que es canviava de lloc una vegada presentats, i errors de molts dels presentadors ("Sí, però qui és llavors?"), els Guerrers de l'Espai finalment es van reunir darrere de la Hanasia, amb gran alleujament dels altres.

 

Un cap Tsuful va explicar la situació, ja que els Guerrers de l'Espai no només desconeixien el perill que venia, sinó també la seva naturalesa. Les naus, el temps de viatge, tot era bastant complicat, i el que significava "destruir un planeta" estava completament més enllà de la seva comprensió.

 

Alguns guerrers rebels van tenir molta paciència amb la ignorància de la Hanasia. Havien viatjat a diversos mons, sovint per frustrar els atacs d'una nau armada amb un Dimoni del Fred que venia a atacar un planeta tecnològicament poc avançat.

 

Altres cruixien les dents i dos fins i tot gairebé haurien començat un petit combat entre ells per a passar l'estona, si la mirada penetrant d'en Bourgo no els hagués fet canviar d'opinió immediatament.

 

—Així que vénen en un transport espacial.

 

—Sí, però un de molt, molt, gran.

 

—Més gran que tota la capital.

 

—Sí. És un lloc prou gran per lluitar sense contemplacions.

 

—Més gran que tota la capital.

 

—Sííííí.

 

—Com l'han aixecat?

 

—Escolta, ara no és el moment, d'acord? A més, amb la teva força podries aixecar molt més si volguessis.

 

—Doncs no, és el problema. Caurien trossos per tots els costats, per tot arreu. Vaig pensar que ho podria fer amb una pedra gran. Una roca és sòlida, però a mig camí es va trencar i va caure. I el Conseller, l'antic, no l'actual, em va dir que era perquè tot el pes de la roca es concentrava només a les meves mans, que són petites en comparació amb la roca, i per això s'havia trencat.

 

—Però una nau espacial no s'aixeca amb les mans. I no és imp...

 

Un rebel va deixar escapar un crit de molèstia. Tothom es va tombar per mirar-lo mentre allargava el braç cap al mar.

 

Hi va haver un tremolor i després un fort soroll provinent de l'aigua. Una gran massa líquida va començar a pujar a mesura que es van crear ones nervioses al seu voltant. I molt ràpidament, un enorme cub d'aigua es va elevar per sobre del nivell de l'oceà. El forat, que s'havia anat omplint a poc a poc, era tan gran que les aigües fan crear turbulències sota la plataforma durant una estona. La massa, increïble en el seu aspecte i incoherència, va continuar pujant i la seva ombra va cobrir tota la plataforma.

 

—Així es com s'eleva una ciutat! Feliç, curteta!?

 

I el cub va caure sobtadament, provocant una gran onada, les últimes gotes de la qual van esquitxar algunes de les persones presents. En Bourgo va notar el pes del que s'havia aixecat i va entendre bé que el guerrer no hauria pogut aguantar ni un segon més, encara que fes creure que aquesta tasca li havia estat molt senzilla.

 

La Chiin-Lee, va amagar la cara entre les mans. Un Tsuful veí va pensar que haurien de confiar en un guerrer rebel menys per a la batalla.

 

Però, segurament perquè no es va plantejar el significat de la paraula "curteta", la Hanasia simplement va respondre amb un somriure:

 

—Sí.

 

O potser el traductor automàtic havia estat diplomàtic.

 

La Hanasia va donar una ullada al grup sencer. Els Tsufuls reunits en un racó, alguns aterrits per la seva situació d'estar envoltats de gegants guerrers amb un tarannà bel·ligerant, no lluitarien contra l'invasor. Els extraterrestres, en canvi, sí que pretenien ajudar. No entenia realment per què aquesta gent d'altres llocs de l'univers s'amoïnava. No era el seu planeta.

 

Però eren allà i molts d'ells semblaven més forts que els Guerrers de l'Espai. Però no pas gaire més. I certament, no més forts que un Oozaru, excepte potser l'extraterrestre verd i gros. En la batalla anterior, tot aquest petit grup hauria estat tallat a rodanxes pels quatre malparits que van atacar alhora, o polvoritzats com si res pel grandot que havia vingut amb el Dimoni del Fred.

 

Aquest era el seu nou exèrcit. Sabia que els Tsufuls estaven pensant en una altra cosa, però el que volien no anava a succeir. Va decidir fer les coses a la seva manera:

 

—Bé, haureu de portar un signe distintiu, perquè tots teniu cares diferents, com l'invasor. No us volem atacar per accident.

 

Un o dos rebels, poc acostumats a la indiferència, es van prendre malament que aquests habitants se sentissin incapaços de recordar les seves cares.

 

—És l'invasor qui tindrà un signe distintiu —va dir un altre.— Tots porten la mateixa armadura, els heu vist en les vostres batalles anteriors.

 

—I si un d'ells es treu l'armadura?

 

—En aquest cas deixeu-nos-el a nosaltres.

 

—Hi ha en Yikoun —va dir un altre rebel.

 

—Què passa amb ell? —va dir el primer.

 

—No porta armadura.

 

—Doncs ens en cuidarem d'ell.

 

—Sincerament, crec que només la Hanasia o en Bourgo s0hi poden enfrontar.

 

—Doncs en Bourgo.

 

—Ell podria ser l'oponent ideal per a l'Avoka el telequinètic.

 

—Ooooh merda, ja ho sé! I si tots portem un barret de flors?! Us aniria bé?

 

—De fet, volia assenyalar que a l'Estadi Espacial hi ha, amb el dimoni Frosty, monstres molt per sobre del nostre nivell general. I només tenim una persona que se'ls hi acosta.

 

—Merda! No has estat mai a la guerra? Si cada batalla es pogués predir com serà anticipadament, no seria una batalla! Hi havia tot el comando Hot a la batalla anterior. I l'Ice Kurima! I en Chatterton. En Chatterton, carai! La Superguerrera d'aquí els va deixar bocabadats! Si tens por, fuig, però has de saber que el que ens espera no és res comparat amb el que ella ja ha superat. Només en Frosty suposa un perill real. Un perill molt més gran que el seu germà, però estarà sol. El general Chatterton va ser derrotat d'un sol cop, només un!! En Yikoun i l'Avoka seran polvoritzats. Tot el que haurem de fer és escombrar les restes!

 

La Chiin-Lee no coneixia aquesta rebel però les seves paraules la van tranquil·litzar. És cert que només els Dimonis eren capaços de fer mal a la Hanasia. Aleshores, el resultat d'aquesta batalla semblava positiu. Sobretot, calia evitar que el dimoni s'apropés al planeta. I per això, calia marxar ràpidament.

 

—Bé —va dir ella.— Les nostres naus de càrrega ja s'acosten. El nostre exèrcit té prou potència de foc per trencar l'escut de l'estadi. Després d'això, tots els guerrers entraran a l'espai de batalla. Aleshores, hauran de viatjar per l'espai, des de les nostres naus, fins a l'atmosfera artificial de l'estadi, però això només us suposarà uns segons.

 

—Reina dels Guerrers de l'Espai —va preguntar el Tsuful encarregat de la logística.— Els vostres Guerrers s'han pogut reunir a la capital o també hem d'enviar naus a llocs més remots?

 

—No —va dir la Hanasia. La seva mirada era dura i decidida i la resposta una mica massa ferma.

 

—Oh, eh, així que són tots a la capital.

 

—No.

 

—Ells, eh... arriben una mica tard? —el Tsuful va empassar saliva mentre començava a preocupar-se.

 

—No. No venen.

 

El Tsuful semblava fondre's al moment.

 

—He cancel·lat tots els vostres missatges dirigits als pobles. Els joglars o no van marxar o els van aturar abans d'arribar-hi. La gent de la capital no ho sap, però tampoc marxarà.

 

La Chiin-Lee va mirar cap avall. Ja ho havia sospitat. La Hanasia no volia la mateixa massacre. Ella no ho va dir, però li havia molestat molt que els Tsufuls, amb el seu pla idiota, l'amaguessin a l'inici de la batalla. Evidentment, ella no hagués dubtat en sortir des de l'inici del genocidi, però tot i que hi hagués estat, no hauria salvat molta més gent, en comparació amb el resultat final.

 

—El poble Saiyà ja ha pagat el preu. Ja no hi participarà.

 

—Estic d'acord! —va dir un Tsuful que havia estat en contra d'aquest pla des de la reunió celebrada uns dies abans.

 

—No podem tornar a demanar aquest sacrifici —va afegir la Chiin-Lee.

 

Ella no hagués parlat d'entrada, però ara que una altra Tsuful havia mostrat la seva posició...

 

—Orti! Chiin-Lee! —va cridar el seu cap indignat.— No reobrim el debat sobre decisions ja preses!

 

—Presa sense els principals interessats! —va gemegar l'Orti.

 

Una olla a pressió de discussions acalorades va sacsejar tot el grup Tsuful en molt poc temps. De sobte, molt menys muts que abans, van cobrar vida amb la ràbia del militant. La majoria dels Guerrers de l'Espai ho van trobar bastant divertit, i els rebels només van sospirar de cansament.

 

—Silenci!! Silenci! —va cridar el cap dels Tsufuls. Havia amplificat la seva veu amb mitjans tecnològics.— Tenim pressa. No hi ha més marge de debat. Si els Guerrers de l'Espai ni tan sols estan reunits i ignoren la seva missió, no podem comptar amb ells. Reina dels Guerrers de l'Espai, escolta'm. Almenys, reclutem tots els Guerrers voluntaris que es troben a la capital.

 

—No. Només venen aquests.

 

La Hanasia va assenyalar amb el polze el grup de Guerrers de l'Espai que hi havia al seu darrere. Eren els soldats més experimentats i més forts de l'època.

 

—Cap, deixa'm insistir un minut —va xiuxiuejar un Tsuful al seu costat.

 

Era la Nabane Musaceae Zingiberales Commelinids, una diplomàtica terrorífica que era coneguda per aconseguir el que volia. La Chiin-Lee la odiava. Però almenys sabia que amb ella tot fluiria com l'aigua. Perquè la Nabane tenia el costum de fer-se estimar sempre pels seus interlocutors. Fins i tot quan manipulava cap a l'altra banda els seus pensaments inicials, fent que la seva víctima generalment pensés que havia guanyat el debat o que havia canviat d'opinió per voluntat pròpia. I sempre era una experta en tot, era insuportable. I per tant també havia de ser una experta en Guerrers de l'Espai i en la psicologia de la Reina. La Nabane es va aixecar amb l'ajuda del seu seient i va abandonar el grup. Així es va col·locar com a única interlocutora i va poder controlar la resta del debat. Va mirar la Hanasia directament als ulls.

 

—Ets la Reina dels Guerrers de l'Espai i la teva decisió és absoluta.

 

La Hanasia va somriure, preferia aquest tipus de discurs. I això, per descomptat, el propòsit de la Tsuful.

 

—Depèn de tu decidir quins Guerrers venen. Veig que has seleccionat guerrers poderosos en els quals confies. Després del gran sacrifici que la vostra gent ja ha fet, ens sentim honrats de tornar a tenir un suport de tan alta qualitat.

 

Ignorant les tècniques de manipulació més bàsiques, la reina es va creuar de braços i va quedar totalment satisfeta amb la situació. La Nabane no necessitava saber com jutjar la força d'un Guerrer de l'Espai per haver endevinat que el grup present era l'elit, almenys la part que encara quedava viva.

 

—Coneixeu el dolor d'una batalla així, però els nouvinguts a la capital, que van demanar formar part de l'exèrcit, no entendran per què els negareu lluitar. Què pensaran de la teva decisió?

 

—Què? Bé... tant se me'n fot.

 

—Però tu mateixa no acceptaries que et deixessin fora, oi?

 

—Sí. No, però, d'acord, ho entenc, s'enfadaran amb mi. Però estaran vius. Jo prefereixo això. Així que no cal que m'intenteu convèncer.

 

—I què importa —va dir un Guerrer de l'Espai del grup darrere de la Hanasia,— només hi ha tres invasors, l'altre ho ha dit abans. Mentre que nosaltres som, com, deu.

 

—No entens res de res, i ni tan sols sap comptar —va pensar amb decepció un rebel que havia comptat que en total eren 15 Guerrers de l'Espai i 9 rebels.

 

Va ser una interrupció ideal per la Nabane. Ella va somriure per dins amb gratitud a aquest Guerrer de l'Espai, oh, sí, gràcies!

 

—Oh, ho sento —va dir, fent-se la sorpresa.— No ho hem explicat bé. Si us plau, disculpeu el nostre error.

 

—Què? —la Hanasia i altres Guerrers no ho van entendre.

 

Els Tsufuls van romandre en silenci i molts esperaven que funcionés. Els rebels, davant l'evident mala fe, van mirar cap a un altre costat. Un d'ells es va asseure i va fer veure que li interessava el seu ordinador de mà.

 

—Hi ha molt més que tres invasors a l'Estadi espacial. Hi ha tot un exèrcit. Però tres d'ells són molt més forts que els altres. Se'ns devia passar deixar-ho més clar, ho sento.

 

I era cert. A més, ho havien explicat clarament a l'inici de la reunió. La majoria dels Guerrers de l'Espai del grup ho havien entès. Però quan el seu amic només havia esmentat tres membres, la majoria havien pensat que no havien entès si hi havia un gran exèrcit o no, i que, per tant, finalment, només era un exèrcit de tres. La Tsuful, en afirmar la seva culpa, els va assegurar que si estaven confosos pel nombre d'enemics, era culpa dels Tsufuls.

 

I ara entenien l'interès del grup general per lluitar contra els números amb números, i d'anar a trobar uns quants Guerrers de l'Espai. Això, simplement fent-los conèixer una informació que ja tenien prèviament, tornant-la a ensenyar!

 

Però la Hanasia ja havia entès bé que hi havia un exèrcit a l'Estadi. No hi va caure.

 

—El número no canvia res. Un exèrcit dèbil pot ser eliminat en un obrir i tancar d'ulls per un sol guerrer fort. Ho he vist jo mateixa.

 

—No tots els soldats d'aquest exèrcit seran tan febles. Demano disculpes per aquestes inexactituds per part nostra.

 

—No t'amoïnis per això. Penso matar qualsevol que sigui mínimament fort tan bon punt hi arribem.

 

—Hum, eh... ets extraordinària, comptem amb tu! Però... m'interessaria molt saber com.

 

—Els trobo, els hi llanço una bola d'energia a cadascun. Una de ben concentrada, una com cal. Si n'hi ha entre deu i vint, ho puc fer durant el primer segon quan hi siguem. En el pitjor dels casos, fallaré amb un com a molt.

 

La Hanasia va frustrar-se molt quan, mentre estava ocupada lluitant amb el Dimoni del Fred, l'altre matava Guerrers del seu poble. Aquest tipus de gent se l'ha d'aturar des de bon començament, abans inclòs de combatre contra el Dimoni.

 

—Però com els detectes?

 

—Sento la seva força.

 

—Sents la seva energia vital, com un detector? Fins al punt d'identificar els més forts d'un grup?

 

—Sí.

 

—En aquest grup, pots?

 

—El més fort és ell —va dir la Hanasia, assenyalant en Bourgo.— Després ell, després ell, després ell...

 

 

—Això s'ajusta a la realitat —va pensar la Nabane, que havia llegit les fitxes de cada guerrer rebel després d'afegir les seves mesures de força vital.

 

—BÉ! —la Hanasia va acompanyar la seva interjecció alçant el vol, mostrant a tothom que havien de marxar, i ja.— Crec que tot queda clar, anem cap a les vostres naus espacials, marxem de seguida.

 

Els altres Guerrers de l'Espai van marxar volant immediatament, contents que la discussió hagués acabat, disposats a lluitar.

 

Alguns rebels tenien la mateixa mentalitat i també la van seguir.

 

El cap dels Tsufuls només havia de confirmar l'inici de la sortida a través del seu comunicador, tot estava dat i beneït. Va fer venir les naus. La Nabane, amb els ulls ben oberts i la mandíbula caiguda, va mirar a esquerra i a dreta, sense atrevir-se a retenir-los. Tothom va seguir a la Hanasia, així com així!!

 

—Ha ha ha, t'ha sortit el tir per la culata! —va pensar la Chiin-Lee.