DB Multiverse

Capítol 2: Una planificació ben carregada...

Traduït per Bardock

Quan en Gohan i la Videl arribaren, tothom ja estava assegut a taula. La Chichi cridà:

—Gohan! Com és que arribeu tan tard?

En Gohan va passar una mà sobre la seva nuca i va mirar la seva mare amb un esguard de disculpes mentre seia.

—Perdoneu-nos per haver començat sense vosaltres, però no sé per què en Vegeku no us volia anar a buscar... —va sospirar la Bulma.

En Gohan va mirar el seu pare, el qual va respondre picant-li l'ullet i amb un gran somriure. En Gohan es va posar vermell com un tomàquet, però va endrapar una cuixa de pollastre mostrant una indiferència fingida. La Videl va riure per sota el nas en adonar-se de la vergonya que estava sofrint el seu estimat, però es va afanyar a començar a menjar el seu bol d'arròs. La Bulma va aprofitar que tothom era allà per explicar:

—Escolteu. En Vegeku, la Chichi i jo hem estat planejant què farem. Primer de tot, delimitarem les fronteres. Els robots s'ocuparan de fer la volta al planeta a fi de determinar-ne la superfície. Ho faran aquesta nit. Demà, vosaltres partireu per establir-hi límits.

—A qui et refereixes amb "vosaltres"? —va preguntar en Gohan sabent per endavant que se'l designaria per a aquella tasca.

—Aquells que puguin desplaçar-se volant amb tanta velocitat que puguin fer la volta a aquest planeta en 20 minuts...

En Gohan, en Trunks, en Goten, l'A-18, en Krilin i en Vegeku van sospirar. La Videl va preguntar:

—I jo també?

—No, tu pots quedar-te amb nosaltres! —respongueren la Chichi i la Bulma a duo.

La jove noia es va sentir alleugerada. En Krilin estava disconforme:

—Però també sap volar! Per què ella pot quedar-se i nosaltres no?

—No pretendràs que una noieta delicada faci el mateix treball que vosaltres... —va replicar.

—Però... he de cuidar la meva filla... —intentava desentendre's en Krilin.

—Ja la cuidarem nosaltres. Podràs marxar tranquil! —va dir la Chichi acariciant els cabells rossos de la Maron.

En Krilin, de mala gana, va col·locar el palmell de la seva mà al seu cap. El sopar es va reprendre en harmonia. En Vegeku va menjar una mica més de l'habitual, cosa que inquietà silenciosament a tothom, encara que ningú no va dir res al respecte. A la fi del sopar, la Bulma va encendre els seus petits aparells -no sense explicar, per segona vegada, com funcionaven-, i va confiar-los als seus amics, els quals es van enlairar i van col·locar-los en les direccions que la científica els havia indicat. Un cop tots ja havien tornat, la Bulma va somriure amb orgull:

—Demà al matí tindrem els plànols d'aquest planeta. Aleshores, disposarem de molta informació.

—Com per exemple? —va preguntar en Gohan, tot curiós.

—D'això... la superfície, el percentatge de boscos, de mars i de muntanyes, el diàmetre del planeta, la localització dels pols... —va enumerar pensativament la científica agafant la seva capsa de càpsules.

En aquell moment, va agafar una càpsula i la va llançar en un espai buit força gros. Un telescopi va emergir del fum de la càpsula. En Gohan, tot bocabadat, va preguntar-li:

—I per a què farem servir això?

—Per calcular la distància entre el planeta i el seu sol, comprovar quants planetes hi ha en aquest sistema, identificar els satèl·lits naturals i calcular el període orbital de Last Hope...

En Gohan assentia a cada funció del telescopi. Estava molt interessat en el seu funcionament. L'astronomia sempre havia sigut una de les matèries que més l'apassionaven. L'havia atret des que era un marrec, quan albirava els astres amb els seu pare abans d'anar a dormir.

—Podria ajudar-te? —preguntà el jove a la Bulma.

—I és clar. T'ho estava a punt de demanar —va respondre la dona al seu interlocutor.

En Gohan va somriure àmpliament i, a continuació, va mirar el cel. El sol estava a punt de pondre's i assoliria l'horitzó en menys d'una hora. Va marxar amb la Videl per tal d'aprofitar els darrers minuts de sol. En Krilin mirà la Maron, la qual es divertia amb en Trunks, en Goten i l'Spike, el llangardaix del fill petit de la família Son. Va somriure a la seva esposa:

—Per fi tenim una mica de calma...

—I si aprofitem per marxar una estona? —va proposar l'androide tornant-li el somriure.

—A on? —va preguntar-li el Terrícola llançant-li una mirada interrogativa.

—Hi ha una planura molt maca allà baix. Podríem anar-hi a fer un tomb.

La parella va enlairar-se per tal de tenir intimitat. La Bulma va sospirar en veure que en Trunks, en Goten i la Maron s'endinsaven en el bosc amb el seu nou amic. Ella, la Chichi i en Vegeku tornaven a estar sols. Va remarcar que el duo xerrava i reia i va decidir explorar aquella terra desconeguda. Va treure una espècie de kart de les seves càpsules, el qual funcionava amb electricitat -en Vegeku havia insistit en no contaminar aquell planeta-, i va serpentejar entre camins. La Chichi i en Vegeku estaven sols al campament.

—... I aleshores en Goten va tornar-li el gos. Hauries d'haver vist la seva cara! Pobrissó. Vaig estar a punt de dir-li a aquella senyora que havia de tenir més cura dels seus animals i que li donés el gos a en Goten! —narrava en Vegeku amb un somriure.

La Chichi esclatà de riure imaginant-se la cara d'en Goten en descobrir qui era la propietària del cadell. Aleshores, va aconseguir dir entre dues rialles:

—Tan típic d'ell!

El duo va seguir rient fins que van calmar-se. En Vegeku va decidir entrar en una matèria molt més seriosa:

—Et tornaràs a casar, Chichi?

Ella el va mirar pertorbadament. En Vegeku continuà:

—Al cap i a la fi, en Goku és mort i tens dret a refer la teva vida...

La Chichi va sospirar alhora que somreia:

—No vull tornar-me a casar. En Goku va ser el meu primer amor i ocuparà el meu cor eternament. No penso refer la meva vida amb una altra persona ni estimar a ningú més.

En Vegeku va somriure-li. La Chichi era una dona forta i independent. Era cert que no necessitava cap home més a la seva vida; tenia dos fills i, fins i tot, en Vegeku. El Guerrer de l'Espai es va aixecar i es va estirar. Es va escruixir l'esquena i digué:

—Què et sembla si anem a explorar una mica l'indret en lloc de quedar-nos al campament com un parell de babaus?

Sense deixar-li temps a respondre, va agafar la Chichi amb els seus braços i va enlairar-se. La Chichi va emetre un crit que es va transformar de seguida en una rialla.

—Més amunt! —reclamava ella.

En Vegeku va obeir-la i va prendre més altitud. Va arribar a la proximitat d'un llac i va descendir en picat juntament amb un altre crit de la Chichi. Va estabilitzar-se a pocs centímetres de la superfície i va girar veloçment per l'extensió blava. La Chichi va lliscar la seva mà per la superfície de l'aigua cridant d'alegria. Unes gotes esquitxaren els seus rostres feliços. Quan ja eren a tocar de la ribera, en Vegeku va redreçar-se i va reprendre l'altitud. Va acompanyar durant un instant una ramada d'ocells negres amb bec blanc i, tot seguit, va partir cap a una muntanya. Va aterrar en una roca plana on algunes manades d'herba s'erigien en totes direccions. Davant d'ells, el sol es ponia a l'horitzó. L'astre del dia va tenyir-se d'un color groguenc-ataronjat abans de tornar-se de la mateixa tonalitat que un maó. Quan només quedava la part superior del sol a l'horitzó, un color rogenc va envair l'atmosfera fins a la desaparició completa de l'astre. En Vegeku va agafar en braços la Chichi i van enfilar cap al campament. No van intercanviar cap paraula durant el viatge de tornada. No obstant això, la seva complicitat va sortir reforçada...

Per la seva banda, en Krilin i l'A-18 també aprofitaren aquella posta de sol. Contemplaren, incansablement asseguts a l'herba verda, com els raigs desapareixien per darrere de l'horitzó rocós. L'A-18 va situar la seva testa a l'espatlla d'en Krilin, qui va enrojolar-se amb aquell contacte inesperat. Va fer-li un petó al front empès per una sobtada tendresa, quan, de cop i volta...

—Espera, Spike!!! —cridà en Goten al seu llangardaix que s'escapolia com un conill amb la Maron a la seva esquena.

El llangardaix va saltar per sobre de la parella lànguida. En Goten i en Trunks feren el mateix.

—Mare!! Pare!! —cridà la Maron esguardant els seus pares.

Va descendir de l'animal i va abalançar-se sobre la parella per abraçar-los. L'A-18, lamentà que haguessin sigut interromputs grosserament, engrapà la seva filla i s'envolà en direcció al campament. Va creuar-se amb en Gohan i la Videl, els quals s'agafaven de les mans mentre volaven. Aquests, van somriure-li. L'androide va mantenir el ritme de la parella, participant en la conversa amb el seu marit:

—Aquest planeta és realment maco, eh? —va dir en Gohan amb un somriure babau.

—Sí... quina vegetació, quins arbres, quin cel tan immaculat... —va dir la Videl amb el mateix somriure.

—Un lloc propici per a primers vegades —digué l'A-18.

Els adolescents s'enrojolaren mentre en Krilin va llançar-li una mirada amenaçadora a la seva dona, tot sorprès pel seu descuit.

—Què és una primera vegada, mare? —preguntà la petita Maron, sumida en la incomprensió.

—Ja ho entendràs quan tinguis quinze anys, reina.

—Quinze anys? —va indignar-se el pare—. Vint-i-cinc com a mínim!

En Gohan i la Videl rigueren de la sobreprotecció d'en Krilin. Van arribar al campament cinc minuts més tard. Allà hi trobaren en Vegeku i la Chichi, els quals reien. En Gohan va somriure en veure'ls, feliç que, malgrat ser la parella oficial de la Bulma, la seva mare i el seu pare s'entenien força bé. La Bulma va arribar una mica més tard i va posar en funcionament els robots que havia deixat recarregant a fora, ja que funcionaven amb energia solar. Va pitjar un botó situat darrere de la placa superior. El dispositiu va emetre un "bip" i es va començar a sacsejar abans d'elevar-se una vintena de metres per sobre de les seves testes abans de partir diagonalment cap al nord. La Bulma va somriure satisfactòriament i després va fer el mateix amb els altres robots. Cinc minuts més tard, les sis andròmines havien partit en diferents direccions. La Bulma va estirar-se i després va declarar orgullosament:

—Ara les meves màquines genials faran la seva feina, tornaran quan hagin acabat i aleshores imprimirem els seus informes. Mentrestant, podem descansar!

—Quant trigaran? —va preguntar en Gohan.

—Tot dependrà de la superfície del planeta.

El grup va assentir i van entrar dins de la casa per aprofitar les darreres hores de descans.

La Bulma s'estirà amb una tassa de cafè a la mà. Gaudia de la frescor matinal prodigada pel recent ruixim. A l'horitzó, el sol començava a dispersar els seus raigs taronges sobre el paisatge. La Bulma va fer una arrufada de celles tota enlluernada. Va donar-li l'esquena a l'astre del dia. No era que no li agradessin les albes, sinó que els seus ulls fatigats no podien suportar la claredat de la llum que emetia. Va badallar i, a continuació, va tornar a estirar-se prenent un glop de cafè. Una ganyota va deformar el seus trets facials. El cafè era massa amarg i li faltava sucre. En entrar a la casa per posar-hi llet i sucre, va sentir un soroll. Va esforçar-se per escoltar què era: un petit "bip" repetitiu s'apropà a ella. Es va tombar i tenia els sis robots davant per davant. Les màquines es van posar a la seva altura i van imprimir els seus arxius alhora. La Bulma va extreure els papers amb un somriure als seus llavis. Va beure's la seva beguda d'un sol glop i va entrar a buscar un gran panell de suro que va obrir i desplegar a fora. A sobre d'ell, va enganxar-hi les sis làmines. Un cop va finalitzar aquell trencaclosques mural, va llegir les informacions. Cada làmina feia seixanta-cinc centímetres per trenta-cinc i contenia una indicació específica. Cada centímetre d'aquelles làmines equivalia a cent quilòmetres. Així doncs, el diàmetre d'aquell planeta era de vint-i-un mil quilòmetres quadrats, dos vegades menys que la Terra. Tan sols hi havia un sol continent enorme. Hi havia un 57% d'aigua, un 43% de terra i cap desert. Quant a les terres, un 41% eren boscos, un 24% muntanyes, i tota la resta eren turons o valls, la qual cosa que era molt positiva per a l'agricultura. Va veure un nombre considerable de rius a través d'aquell món, fet que la va fer somriure d'alleujament: això els estalviaria feina regant els camps. Va dividir la superfície cultivable en dos i va col·locar punts de referència en les làmines durant una bona estona. Aleshores, va sentir un soroll darrere d'ella. La Bulma es va tombar i va veure que en Vegeku mirava curiosament aquell panell.

—Ja ho tenim... —va murmurar pensativament.

—Justa la fusta! Aquest és el teu planeta. Val més que posis nom a les diferents parts del planeta, a fi que puguem desplaçar-nos-hi.

En Vegeku va assentir tot continuant observant les làmines. Va sospirar:

—Hi haurà una feinada titànica, aquí...

—Exacte. Però vosaltres sou Guerrers de l'Espai i no tindreu cap problema.

En Vegeku va gratar-se el cap, va agafar un retolador i va escriure sobre les fulles:

—Connectaré els punts que has traçat. Diria que hi ha sis països. Els anomenaré... Porunga, Shenron, Karin, Dende, Popo i Cor Petit.

La Bulma va riure davant de l'originalitat creativa del Guerrer de l'Espai.

—Ho sento, no tinc imaginació —va sospirar—. El bosc més gran d'aquí l'anomenaré Gohan, i els més petits del seu voltant es diran Trunks, Goten i Krilin. Com que només hi ha un oceà, l'anomenaré, simplement "oceà". La gran vall es dirà Chichi, i aquella d'allà Bulma...

—Encara queden dues muntanyes grans —va indicar-li la Bulma—. I ja hauràs acabat d'anomenar els llocs principals del planeta.

—Goku i Vegeta. Ben simple.

—Hauries d'haver-ho rumiat més... —va fer la Bulma.

—No volia escarrassar-m'hi. Els accidents geogràfics ja estan ben identificats.

—Quin gandul...

En Vegeku va somriure-li amb un aire encantador i va tornar-li el retolador.

Unes hores després, tothom ja estava despert i preparat per a treballar.

—Recapitulem —declarà la Bulma amb una veu gruixuda i llegint un paper—. Gohan, Videl, Trunks, Goten, Krilin i Vegeku, vosaltres col·locareu els marcadors que us he donat als punts indicats en el mapa. Tothom té el seu?

Les sis persones assentiren amb el cap. En Goten, innocentment, va preguntar:

—Per a què serveixen?

—Us ho he explicat, com a mínim, tres vegades... —va sospirar la Bulma.

—Per separar el continent en dues parts iguals. Això serveix per traçar línies gruixudes —va dir en Trunks al seu amic.

En Goten va obrir la boca deixant anar un "ah, és per a això!" Quan en Goten va desplaçar la seva atenció cap a la Bulma, la darrera va prosseguir:

—Quan ho hagueu fet, torneu cap aquí. Us encarregaré més coses aleshores.

Tots assentiren i s'envolaren de seguida. Un cop els guerrers havien desaparegut, la Chichi va sospirar amb un somriure d'emoció als seus llavis:

—Ah, per fi entre dones...

En efecte, només restaven al campament la Chichi, la Bulma, l'A-18 i la seva filla. La Chichi va agafar un termos i va omplir 3 tasses d'un te encara bullint. La Maron encara no s'havia despertat i les 3 dones estaven decidides a gaudir de la calma per relaxar-se. La Bulma i la Chichi monopolitzaren la conversa, ja que l'A-18 era d'una naturalesa més aviat taciturna. Després de diversos temes i xafardeigs, les tres dones van acabar parlant de les seves vides familiars:

—... i en Trunks el va trencar! Us ho juro! El meu gerro preferit! —s'indignava la Bulma.

La Chichi feia que no amb el cap, indignada amb tanta malaptesa mentre l'A-18 feia un glop al seu te.

—Doncs jo no us he explicat quina una em va fer en Gohan! L'altre dia, va trencar la maneta intentant obrir la porta! I jo no puc permetre'm el luxe d'arreglar coses d'aquestes cada dia!

Aquesta vegada, la Bulma va fer el gest de negació amb el cap, mentre l'A-18 tornava a fer un glop de te. Silenciosament, l'androide escoltava els afers domèstics de les dues dones sense entendre'ls gaire. Després de la seva transformació, estava a anys llum de totes aquelles reunions femenines, les qual tenien un únic objectiu: explicar les seves vides prenent una beguda calenta. Realment no li agradaven aquell tipus de converses, ni aquells programes de televisió tipus "Les xafarderies de Ciutat Satan". L'únic desig de l'androide en aquell moment era tocar el dos immediatament. Només la gratitud envers la Bulma, qui l'havia preparada per tenir la seva criatura, la mantenia allà amb el seu semi-somriure als llavis. L'A-18 va acabar el seu te just quan la Bulma acabava d'explicar la seva indignació vers la nova mania d'en Trunks de deixar els seus mitjons bruts pertot arreu. El líquid va cremar lleugerament el coll de l'androide.

En Gohan fixà els ulls en el mapa que tenia a les mans. S'immobilitzà sobtadament per fer cops d'ulls frenètics als voltants. Era exactament el mateix lloc, n'estava segur. Va aterrar ràpidament i plantà l'aparell que la Bulma li havia confiat a penes una hora abans. Un cop va assegurar-se que el dispositiu estava sòlidament col·locat al sòl, va dirigir-se cap al campament. El vent assotava el seu rostre i li provocava una sensació tan agradable que va accelerar de cop per tal d'incrementar aquell sentiment d'alegria. Volar era una activitat que en Gohan sempre havia delitat, ja que es sentia molt millor cada vegada que solcava el cel. Envaït d'una sobtada solitud, va ajeure's a l'ombra d'un gran arbre situat en la muntanya que havia sobrevolat uns instants abans. El seu cos estimava la temperatura a uns vint-i-dos graus. Una lleugera brisa feia voleiar el floc de cabell del seu front. Es trobava tot relaxat amb el so de la fauna circumdant. Amb tot, va aclucar els ulls per fer una capcinada però un so de passos humans van esguerrar-li els plans:

—Ei, nano. Descansant?

—Ja hi pots pujar de peus. Una mica de calma sempre és una font de benestar. Tu ho saps molt millor que jo.

En Vegeku va jaure al costat del seu fill tranquil·lament. Un llarg i plausible silenci s'instaurà entre els dos protagonistes. Era un d'aquells silencis no establert per la vergonya, sinó per la serenitat. Un d'aquells silencis que diuen molt sobre els pensaments de les persones i que parlen més que una infinitat de discursos aplegats. En Vegeku va ser el primer a trencar aquell silenci:

—Com va amb la Videl, Gohan?

—Per què m'ho preguntes? —va dir el jove enrojolant-se.

—Sembla que aneu molt seriosament. Saps com vaig conèixer la teva mare, oi?

En Gohan va somriure en recordar el relat de la Chichi sobre el torneig, el casament sobtat i el seu naixement. Però una cosa li ballava pel cap. Una qüestió que va sospesar cuidadosament abans d'aventurar-se a preguntar:

—Podries explicar-me un misteri?

—Si puc...

—Com van començar la seva relació formal... en Vegeta i la Bulma?

En Vegeku es va gratar una mica el cap cercant en aquella part dels seus records. Explicar allò sense embuts era la millor solució. Va prendre una gran inspiració i va començar la seva narració:

—Bé, com deus imaginar-te, l'amor no va sorgir d'immediat. Ja saps que en Vegeta era força menys innocent que en Goku. Era molt més espavilat —en Gohan va assentir amb el cap i fent un petit somriure—. Quan va instal·lar-se a casa de la Bulma, feia molt de temps que no... feia daixonses amb ningú —en Gohan va fer una ganyota per tal d'il·lustrar que ja ho havia captat—. I la Bulma acabava de trencar amb en Yamcha i va començar a trobar un cert encant a en Vegeta. Evidentment, ell ho sabia. Ho notava. Sempre havia tingut una mena de sisè sentit quant a la percepció de les intencions de la gent envers ell. Així, va començar tot. Però no et pensis que no hi havia sentiments de per mig. De fet, començava a sentir quelcom per la Bulma. Aleshores, va succeir una vegada, i una altra... i així successivament. Els dos cercaven el plaer carnal i corporal. Però començava a haver-hi quelcom més. La Bulma ho va assumir, però en Vegeta... era una altra història. Estava frustrat perquè no aconseguia transformar-se en Superguerrer i perquè començava a desenvolupar una certa dependència vers la Bulma. Evidentment, ell volia desempallegar-se'n. Era la seva manera de fer. Mentrestant, la Bulma es va quedar embarassada i en Vegeta va escampar la boira.

—Això era més o menys el que m'esperava —va fer en Gohan commocionat—. Però segueix.

—Aleshores, van arribar els androides i en Cèl·lula... i va tornar. Va començar a conscienciar-se de certes coses i va tornar a casa per ocupar-se de la seva família i retrobar-se amb la Bulma, la qual no havia fugit mai dels seus pensaments.

En Gohan va sospirar. Totes aquelles revelacions li provocaven maldecaps! Uns segons després, en Vegeku va dir:

—Val més que tornem, sinó es preguntaran on som...

En Gohan va fer que sí amb el cap i, tot seguit, es va aixecar. Així doncs, pare i fill van partir sense dir ni ase ni bèstia.