DB Multiverse

Capítol 5

Traduït per Bola de 8 estrelles

La Bulma aixecà el cap, restant, durant un instant, pensativa.

Recordava tendrament en Son Gohan... realment era fill d'en Son Goku...

En la mateixa situació, en Vegeta, simplement, hauria fet a miques tot el grup sense previ avís. Ni tan sols hauria intentat parlar amb ells. Però en Gohan, no.

Igual que hauria fet en Goku, va intentar donar una oportunitat a aquells homes.

La mà de la dona dubtava un moment sobre el teclat. Seguidament va sospirar. No... s'havia promès de no angoixar-se més descomptant el temps que transcorria. A més, segurament el temps passava més ràpid que no es pensava, i en un moment, seria el so familiar de la veu del seu fill qui la sorprendria en ple treball...

Amb la dolça perspectiva d'aquell pensament que reconfortava el seu cor, la Bulma es submergí en les notes del relat d'en Son Gohan.

Encara a l'aire, sobre l'estranya nau que s'enfonsava molt lenta i inexorablement en el sòl, en Son Gohan, envoltat d'una desena d'esbirros uniformats, mirava com el gnom desapareixia dins de l'escotilla que s'havia obert davant d'ell.

En vista de l'arrogància d'aquest últim, era més que probable que no tingués absolutament cap intenció de tocar el dos. Calia, doncs, estar preparat!

Mes tota la vigilància del jove Saiya no va ser suficient per evitar l'atac llampec del qual va ser víctima.

En efecte, sense que ningú el deixés poder preveure-ho, es va trobar neutralitzat sòlidament per en Dabra, que havia sorgit del no-res just darrere seu. El dimoni l'immobilitzava passant els seus braços sota les seves aixelles per blocar-lo d'una presa ferma darrera la nuca!

Instantàneament, en Son Gohan va desactivar la seva aura per recuperar el seu estat normal.

Durant aquest temps, en Pui Pui va sortir de l'escotilla i es precipità a l'encontre del grup que hi havia al cel. Duia a la mà un objecte estrany que s'assemblava una mica als kilímetres, però era molt més gros i amb una forma que feia pensar en un encreuament entre la llàntia d'Aladdin i una salsera grossa.

En Dabra exultava:

—Has entès que no val la pena que intentis resistir-te. Molt bé... veig que ets un nano intel·ligent... estigues tranquil... no patiràs gens...

Una ràbia sorda s'apropià d'en Son Gohan. Havia volgut dubtar que aquells desconeguts no fossin dignes de confiança. Però la perfídia de l'atac no era gens noble, i, a més, aquesta li confirmava la suposada força del seu agressor misteriós. Havia estat prou ràpid com per arribar a sorprendre'l. Molt més ràpid que els androides!

La mirada del Saiyà es va endurir en veure que en Pui Pui s'abalançava contra ell empunyant la salsera.

Aquest últim no tingué temps d'assolir el seu objectiu. Una formidable puntada de peu en forma de volea el va aturar amb brutalitat, propulsant-lo literalment enrere alhora que una formidable deflagració projectava amb violència tots els soldats, inclòs el gran Dabra, que estava sorprès.

En Son Gohan acabava d'acompanyar la seva nova mutació amb una impressionant projecció d'energia que l'havia arrencat de les urpes del Senyor del Món dels Dimonis, mentre que tota la tropa es trobava a terra a més o menys distància de l'epicentre de l'explosió.

Les pulsacions potents de la vigorosa aura del Superguerrer ressonaven dins de la vall recoberta d'homes que començaven a aixecar-se.

En Son Gohan no els hi parava atenció. S'havia girat per fer front aquell que l'havia immobilitzat feia uns instants.

En Dabra no dissimulava gens bé la irritació d'haver-se deixat sorprendre d'aquella manera:

—Has amagat molt bé el teu poder. Ben jugat, petit! Hauria d'haver anat més amb compte quan l'has disminuït!

En Son Gohan no es va deixar desconcentrar pel to falsament amical del colós amb capa blanca:

—Puc retornar-te el compliment... Ets ràpid i sorprendre'm no és a l'abast de qualsevol...

Visiblement afalagat, el gran guerrer va fer una riallada de satisfacció:

—T'ho agraeixo... però jo no sóc un qualsevol...!

Va desaparèixer i va reaparèixer davant del jove Superguerrer, tot rugint:

—I t'ho penso demostrar!

En Son Gohan sols va tenir temps de tombar el cap a un costat per esquivar el cop de puny que li fregà la galta, just abans d'etzibar un imponent cop de colze al guerrer que havia tingut la negligència de deixar una obertura.

El cop, encara que era terrible, no va tenir l'efecte esperat. En Dabra va replicar de seguida amb un fulgurant cop amb el tallant de la seva mà que va atènyer de ple la nuca del jove guerrer.

Però en Son Gohan també sabia encaixar els cops. Quin remei... primer les lliçons d'en Vegeta i després els múltiples combats contra els androides l'havien instruït!

L'intercanvi de cops que seguí va ser dantesc. Fins i tot en Pui Pui, un pèl més a baix, mirava els dos adversaris bocabadat. Va fer un cop d'ull al kilímetre estès encara més a baix a terra. Però no... potser valia més no saber el poder desplegat per aquell parell!

S'imaginava el nivell del poder d'en Dabra, qui ja havia provat més o menys la seva força, però i el del Terrícola? Com era possible que un simple ésser humà tingués emmagatzemada tantíssima energia? Era increïble...

Justament, el Terrícola blocava un rere l'altre els punys del seu adversari que s'enrabiava de trobar tal oposició. Un mortal capaç de rivalitzar amb el poder del Rei del Món de les Tenebres!

De fet, valia més que no sabés que el jove Guerrer de l'Espai l'havia blocat d'aquella manera per tal de fer temps i de rumiar una mica. Encara que fins aleshores s'havia espavilat prou bé, la seva experiència li permetia d'adonar-se que aquell extraterrestre era realment molt fort. Més fort que els androides. Massa fort com per esperar tenir l'avantatge!

De moment, es servia de la imatge d'un petit cos amb un vestit rosa per transmetre el màxim de ràbia possible als seus braços sotmesos a una prova àrdua. Calia fer durar una mica més aquella il·lusió i pensar ràpid.

Al cap i a la fi, era evident que era molt fort, però, si no era un androide, hi havia un cent per cent de probabilitats que no fos invulnerable. Era possible que una tàctica eficaç pogués permetre d'acabar amb ell!

De totes maneres, era massa tard per recular!

Durant un instant, els dos guerrers demostraven el seu poder lluitant per fer cedir l'altre. En Dabra cridà:

—Ningú no és rival per al Rei del Món de les Tenebres...

Malgrat la seva sorpresa a causa del títol enunciat pel seu atacant, en Son Gohan va demostrar uns reflexos d'una promptitud mai vista tot evitant per un pèl l'escopinada que el guerrer diabòlic acabava de llençar-li en plena cara.

Va mirar el colós amb sorpresa. Com s'explicava un acte tan pueril per part d'un adversari d'aquell nivell? Un crit des del sòl va atreure la seva atenció...

Un dels soldats xisclava d'espant mentre que el seu cos era devorat per una propagació grisenca que semblava petrificar-lo. L'instant següent, una estàtua gris reemplaçava l'ésser de carn i ossos.

En Pui Pui reia satisfet veient l'expressió d'incredulitat de jove Terrícola:

—Tot allò que la saliva del Senyor del Món de les Tenebres toca es transforma immediatament en pedra... Sorprenent, oi?

En Son Gohan va mirar de nou el seu adversari amb estranyesa.

La seva saliva podia transformar la gent en pedra?! Aquell títol pompós no era pas solament una fanfarronada?!

La mirada del jove guerrer va canviar passant de l'estupor a la duresa d'un profunda determinació.

Aquell desconegut era encara més perillós que no havia previst. Quins trucs podria tenir encara amagats? Valdria més no prendre cap risc i deixar de...

Sorprès, el Saiyà va aturar en sec la seva reflexió.

En Dabra havia deturat tot moviment i semblava de cop tenir el cap als núvols!

Seguidament la seva veu impressionant retrunyí, responent visiblement a una ordre que sols ell podia escoltar, alhora que abandonava el duel per recular tres metres:

—Sí... té raó, senyor... m'he deixat dur estúpidament.

El colós banyut fixava amb la mirada en Son Gohan sense ni tan sols fer el més mínim moviment, mentre que la colla de soldats es replegava en silenci a l'interior de la nau.

En Pui Pui va ser l'últim a penetrar-hi, i va ser només després d'haver desaparegut a les entranyes de la nau espacial que en Dabra va reprendre la paraula:

—Hauries de ser agraït amb el Senyor Babidi... Ha ajornat la teva fi...

Reprengué amb un somriure irònic:

—Té por que esguerri la mercaderia. Llàstima, m'hauria agradat d'empènyer-te fins als teus límits per veure...

Va mirar ostensiblement l'escotilla de l'aparell que continuava descendint lentament sota terra:

—Si de veritat vols que guillem, m'hauràs de seguir a dins...

La seva mirada es redirigir sobre el jove Saiyà amb un riure burlesc:

—Sé el que penses, i segurament jo faria el mateix en la teva situació...

Seguidament els seus ulls lliscaven de nou sobre la petita part emergida de la nau:

—Ah, pots destruir la comporta de la nau, però amb això no aconseguiràs detenir els nostres plans. Estarem a cobert als annexos que no pots veure. No tens cap possibilitat d'atènyer-nos...

Abans que en Son Gohan pogués respondre, en Dabra va desaparèixer fent un petit soroll, semblant al de la imatge d'un televisor en apagar-se.

El jove noi es va quedar un instant immòbil i sol al cel de la vall deserta on no ressonava res més tret de la petita vibració de la nau enfonsant-se inexorablement. En efecte, havia fet desaparèixer l'aura daurada que l'envoltava, tot i seguir la precaució de continuar transformat.

El guerrer es maleïa a si mateix. No li agradava haver-los deixat la possibilitat de replegar-se a l'interior de la nau...

En Dabra l'havia invitat a unir-se amb ells. Tan sols podia ser una altra trampa!

El Superguerrer va estendre una mà oberta davant seu en direcció al pis superior que ja arribava a ras de terra, alhora que començava a formar una bola d'energia.

I si aquella historia d'annexos no era res més que un bluf? Sens dubte, un atac suficientment poderós seria prou per solucionar el problema.

En Son Gohan va tancar sobtadament la seva mà amb un crit de contrarietat.

I si no era cap bocamoll? No tindria cap altre mitjà d'arribar fins a ells i eliminar-los. Qui podria assegurar que la vall no amagava tota una xarxa de túnels? I, a més, era poc probable poder tocar eficaçment el gran Dabra per altres mitjans que no fossin un atac directe.

Amb un sospir es va decidir a descendir lentament vers l'escotilla encara oberta intencionadament per a ell.

L'obertura era a sobre d'un pou ombrós el qual era impossible veure'n el fons.

Tanmateix, sense la més mínima vacil·lació, el jove Guerrer de l'Espai s'hi llençà per descendir en la obscuritat. Era com una silueta lluminosa enfonsant-se en les tenebres.

Va aterrar dins d'una vasta sala circular molt il·luminada. Un dibuix central marcava el sòl, mentre que una porta i una escotilla semblaven donar accés a la resta de la nau.

Tot estava estranyament silenciós. En Son Gohan ni tan sols notava les vibracions que sacsejaven la nau des de l'exterior. Va quedar-se un breu moment allà, completament immòbil, atent al més mínim moviment d'aire... al més petit fragment d'energia perceptible.

Però, fins i tot concentrant-se, no podia trobar cap altra força vital que la seva pròpia. Tanmateix tenia la convicció íntima de ser observat i espiat, encara que no hi hagués cap sistema de vigilància visible.

Els desconeguts devien d'estar reflexionant en la seva nova estratègia. Era ben probable que el seu inesperat nivell de poder els hi suposés uns quants problemes, encara que, aparentment, semblaven que volien neutralitzar-lo sense ferir-lo seriosament.

Era millor aprofitar aquell avantatge sense esperar més!

El jove Guerrer de l'Espai es va elevar súbitament a l'aire per disparar sense preavís un poderós tret sobre el paviment, la potent explosió del qual va fer vibrar la nau tota sencera alhora que en Son Gohan escrutava l'esvoranc que acabava de provocar allà baix.

Ja s'havia imaginat que l'estructura d'aquell estrany edifici suggeria una disposició dividida en pisos, i la seva intuïció es mostrava exacta!

Basant-se en allò que podia veure, sota els seus peus hi havia una sala idèntica a la que es trobava en aquell moment.

També estava aparentment buida.

Amb prudència, el jove guerrer va emprendre el descens d'un nivell. Els seus adversaris havien demostrat ser perfectament capaços de perfídia. Així doncs, enfonsar-se d'aquella manera dins les entranyes del territori enemic era un risc que no devia pas prendre's a la lleugera.

Tan bon punt va aterrar, va constatar que aquell nivell era rigorosament idèntic a l'anterior. Si no fos pel forat fumejant del sostre, hauria pensat que no s'havia bellugat.

Començava tot just a elevar-se mirant el terra quan un petit soroll discret va aturar bruscament el seu moviment.

El centre del dibuix central al sòl acabava de desaparèixer per donar lloc a un camí cap a baix.

En Son Gohan va fer un petit somriure de satisfacció. Aparentment, el propietari d'aquell lloc no apreciava que es creessin noves obertures entre els pisos.

Va ser de nou amb prudència que la silueta taronja i blava es deixà caure per un nivell suplementari.

Un altre cop la mateixa sala!

El sostre tot just es tancava quan un petit soroll d'escotilla va fer girar el cap al guerrer en guàrdia.

En Pui Pui acabava de fer la seva entrada, i no pas realment de bona gana, pel que semblava. Remugava i, fins i tot, tartamudejava:

—Però... però... no tinc cap opció... fins i tot en Dabra...

L'extraterrestre va tancar sobtadament els ulls amb força alhora que s'inclinava, suportant els crits de colera d'algú que en Son Gohan no podia escoltar.

Tot d'una, la sala sencera semblava ésser atrapada dins d'un curiós remolí. L'espai, l'univers i tot semblaven girar al voltant dels dos guerrers, fins que no va quedar res més a terra que el cercle que decorava el centre del sol de la sala que havia desaparegut per donar lloc a un paratge estrany i gairebé lunar.