DB Multiverse

Capítol 26

Traduït per Bardock

Glups!

En Yamcha va empassar una bola de saliva que va lliscar amb dificultat a través de la seva gola escanyada.

El germà psicòpata descendia al seu encontre!

Quina gran idea, Yamcha! T'ha tocat la grossa. Això et passa per jugar a ser el germà gran protector!

Si més no, una mica d'humor sempre va bé:

—Ehm... ets molt amable, A-17... i sens dubte també ets molt ben plantat... però no ets el meu tipus!

Ui, ui, ui... això no semblava pas calmar-lo del tot!

Un espetarrec més tard, l'androide es trobava cara a cara amb un Yamcha petrificat per l'angoixa mentre semblava hipnotitzat per aquells ulls clars.

De sobte, l'antic bandit del desert va doblegar-se en dos per culpa d'un terrible cop de puny accentuat per la veu de l'A-17:

—Primer, la meva germana no és una meuca!

Tot el bust del guerrer va ser violentament projectat enrere per un despietat cop de genoll ascendent:

—Segon, el terme "amable" no forma part del meu vocabulari.

Un fantàstic cop de peu circular completà el càstig cruel i va expedir en Yamcha amb brutalitat al sol:

—Tercer, no sóc ben plantat!!

En Yamcha, parcialment encastat contra el sòl i ben martiritzat amb crueltat, encara estava d'humor. Amb tot, no era del tot inútil. La prova era que encara era viu! Va murmurar amb una veu feble:

—No cal que segueixis amb el quatre, el cinc, i així successivament. Argh!

Per damunt de la petita clariana, en el ring improvisat d'aquella estranya batalla, en Krilin observava sense poder reaccionar com el seu amic es feia masegar pel nano d'acer.

Havia oblidat la seva presència per culpa de la seva follia de la seva ràbia cega, i el retorn a la realitat havia estat brutal!

El seu camarada s'havia condemnat a mort per culpa seva!

Va esguardar amb sorpresa, com si no s'hagués adonat que ella era allà. L'A-18 presenciava l'escena plàcidament al seu costat, com si fos una amiga de tota la vida.

—El meu germà és un pèl gelós... —digué just abans de picar-li l'ullet de forma còmplice.

En Krilin creia que nedava en ple deliri!

S'havia perdut res o què?

L'A-17 va tornar amb ells:

—Per on anàvem?

Va fitar, somrient, en Krilin:

—Espero que encara estiguis enfurismat, sinó tot això es convertirà en una batalla acarnissada!

Anava cada vegada pitjor. Vet aquí aquell que li agradava l'humor negre!

En fer un cop d'ull al sòl, l'estat d'en Yamcha el va reconfortar. S'aixecava, lentament, però, almenys, s'aixecava...

Bé, aquells dos eixelebrats semblaven de bon humor. Però havia d'aprofitar per esgarrapar una mica més de temps... una mica d'esperança... algunes gotes de vida...

—No pateixis per això... puc arribar a ser molt retorçat.

L'A-17 va adoptar un aire afligit:

—Xxt, xxt, xxt...

Va observar ostensiblement el guerrer encara atordit allà baix:

—Ha sigut massa tou, allò d'abans. Hauré de fer que perdis els estreps...

El cor d'en Krilin va ressonar de nou com un tambor lúgubre de guerra davant la crueltat demoníaca que el desafiava.