DB Multiverse
DBM Univers 14 (Androides): One Way
Escrit per Foenidis
Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles
Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?
Aquest còmic s'ha acabat!
Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
Capítol 8
Traduït per Bola de 8 estrelles
El temps semblava aturar-se durant llarguíssims minuts...
Ni en Son Gohan ni en Babidi volien, aparentment, prendre l'iniciativa del primer moviment. Els dos adversaris s'observaven.
El jove Guerrer de l'Espai rumiava, evidentment, en la millor estratègia a seguir. No sabia quasi res dels poders que encara podia amagar aquell ésser decididament ben estrany. Estrany i increïblement perillós!
La seva mirada va dirigir-se del gnom a l'esfera. Semblava tenir molt de valor per a ell. I el gran Dabra? Havia pagat alguna mena de desobediència?
El colós amb capa blanca era lluny de ser un nyicris. La seva veritable força de combat era difícil d'avaluar, però era indiscutiblement molt fort. Més poderós que els androides! Tot i així, estava estès allà... sense la més mínima marca d'un possible combat.
Una sorda angoixa envaí un moment la ment d'en Son Gohan, tot fent bategar el seu cor amb més força. Si en Babidi s'havia desfet d'en Dabra, allò sols podia significar una cosa... havia d'enfrontar-se a un oponent encara més terrible!
Conscient del perill d'aquell sentiment de pànic, es va temperar per reprendre el control del seu ritme cardíac. No era pas el moment de malgastar inútilment la seva energia.
Pressentia que li caldrien tots els seus recursos. Necessitaria les seves millors cartes pel combat que entreveia perfilar-se.
No cedir al sentiment d'impotència. Transformar-ho en energia... en còlera... en ràbia... el veritable motor de la seva força!
Seria realment massa injust que la població del planeta, ja cruelment delmada, hagués de patir un altre flagell.
La imatge del seu pare es dibuixà a la seva ment. Tant de bo pogués tenir la seva força. Ell segurament ja hauria trobat la manera de metre fi al malson bessó. Sempre havia sabut superar-se, sobrepassant uns límits que tothom creia infranquejables. Tot semblava possible per a ell...
Si no se l'hagués endut aquella estúpida malaltia, de ben segur que el món seria ben diferent a allò que havia esdevingut.
Però no hi havia res a fer; el gran guerrer ja no hi era... i calia mirar endavant sense ell... i sense els altres... tots caiguts en un combat perdut d'entrada. El petit Trunks encara era un infant. Un petit príncep preciós que valia més preservar. El jove Guerrer de l'Espai s'adonà un cop més fins a quin punt estava sol, i com era de feixuc el pes que suportava sobre les seves soles espatlles.
En Trunks, la Bulma, la seva pròpia mare, tots aquells nens amb la mirada plena de por, aquell homes i aquelles dones obligats a viure soterrats sota l'imperi del terror. Tots estarien definitivament indefensos si ell fracassava...
Encara que fos irrisori, encara que no tingués una veritable esperança, ell era, malgrat tot, l'última barrera contra la barbàrie.
Prou d'excuses!
Tancant un instant el ulls, el Guerrer de l'Espai es va sotmetre llavors a una intensa concentració mentre les vibracions de la seva aura semblaven guanyar en força i en intensitat.
Mirà de nou l'extraterrestre dels ulls globosos. Aquest, no s'havia mogut. S'acontentava de mirar-lo fixament.
Sols havia fet desaparèixer la seva bombolla protectora, exhibint d'aquella manera una confiança insolent.
En Dabra seguia encara sense moure's. La seva energia vital seguia encara a zero, però valia més no fiar-se'n. Havia demostrat la seva capacitat de poder modular-la, i ell i el seu amo havien mostrat suficientment les seves estratagemes.
Potser esperava, simplement, que el jove guerrer es confiés i baixés fins al seu radi d'acció.
Què devia amagar exactament aquella inusual bola sobre el seu altar?
El desig de destruir-la es passejà per la ment d'en Son Gohan.
Però, un cop més, el seu instint li dictà la prudència I si fos més solida que no pas semblava i el seu atac tingués com a conseqüència obrir-la en lloc de destruir-la? O pitjor encara, i si aquella cosa absorbia la seva energia??!!
Va tremolar imaginant-se una abominable maledicció que s'escapava de l'esfera oberta per escampar-se per un món ja molt més que torturat...
La veu nasal del gnom atura en sec la reflexió del jove guerrer que levitava a sobre d'ell:
—Et felicito per haver arribat fins aquí. No puc dir que tota la trencadissa de la qual tu n'ets responsable m'ompli de felicitat, però sé reconèixer els meus errors. T'he subestimat.
Va assenyalar amb la mirada el cos d'en Dabra estès a terra:
—Si aquest gran babau no s'hagués deixat emportar tan estúpidament pel seu orgull, la meva nau, sens dubte, encara estaria intacta. Ha traït les esperances que havia dipositat en ell. Si li hagués deixat fer, aquest imbecil sens dubte t'hauria matat! És culpa seva si ara ens trobem en aquesta situació!
Llavors s'apropà al colós inert per dirigir-se a ell amb menyspreu:
—A més, ets un incompetent i un insolent! Ningú no em dicta el que he de fer!
La mirada d'en Son Gohan s'entristí:
—Llavors era això... li has fet pagar a ell també els teus propis errors... això és innoble!
Les espatlles d'en Babidi es sacsejaren al ritme de la riallada de burla que l'observació del jove guerrer li havia provocat:
—Ets realment tan ingenu com la teva manca de maldat deixa entreveure. Tu sols veus el món de dos colors: el blanc pel bé i el negre pel mal. Pobre cretí, això és el que et condemnarà!
Ofès fins al moll de l'os, en Son Gohan assenyalà el petit ésser i, seguidament, l'esfera bruna amb un gest amenaçant:
—Qui riu darrer riu millor! Primer, em desfaré de tu i després m'ocuparé d'aquella cosa. No pinteu res ni l'un ni l'altre en un món al qual no hi pertanyeu!
—T'equivoques, jove amic meu. Aquest món ja em pertany, igual que tots els altres. I aquesta cosa, com tu l'anomenes, cavarà la teva tomba...
En una fracció de segon, en Son Gohan estirà de sobte la mà per disparar un tret directe sobre la criatura alhora que cridava:
—Aixo ja ho veurem!!
Mes el seu atac era massa previsible, i en Babidi ja s'havia atrinxerat a dins de la seva esfera protectora. L'atac d'en Son Gohan rebotà sobre la bola energètica abans d'explotar contra una de les parets de la nau devastada.
Les runes arrencades per l'explosió no havien acabat encara de caure que el mag es retrobava darrere del cos d'en Dabra, desfent, de cop i volta, la seva bola. Havia aixecat el cos inert del seu servent amb els seus petits braços escanyolits per alçar-lo una mica i lliscar-hi darrere.
A en Son Gohan li sortia foc pels queixals mentre en Babidi exultava:
—No saps si és mort, oi que no?
Va riure de nou amb la seva rialla sardònica:
—Això és el millor d'aquests imbecils que situen el bé i l'honor per sobre de tot. Les seves petites consciències tan pures són tan previsibles...!
Seguidament, prosseguí amb un to més greu en un lamentable intent d'imitar la veu d'en Son Gohan:
—Mataria sense miraments aquest sequaç del dimoni, però no sé si l'infortunat que li serveix d'escut és realment mort. El meu codi d'honor m'impedeix de matar un ser indefens. M'arriscaria a embrutar la meva blanquíssima ànima i això és intolerable...
Seguidament, reprenent la seva horrible veu natural, desafià en Son Gohan com si fos un abominable marrec amb un riure sarcàstic:
—Nyanyanya nyanyanya...
Un moment sorprès per tal actitud, la mirada del Guerrer de l'Espai s'endurí arrufant les celles ràpidament, sense prendre's la molèstia a respondre verbalment la penosa provocació. Estava a punt de llençar-s'hi, però va haver de parar en sec aquell moviment que ni tan sols havia pogut començar.
La veu d'en Babidi era, en aquell moment, com el xiulet d'una serp en to amenaçador alhora que estenia una mà oberta sobre la templa del seu refugi de carn:
—No t'ho aconsello pas... morirà abans que jo...
Seguidament, una petita rialla malvada:
—Si no l'ha dinyat ja, és clar!
Que fastigós!
Sense preocupar-se d'ell, la petita criatura estengué de sobte un braç en direcció a l'esfera sobre el seu pedestal:
—Després de tot, aquest imbècil m'haurà fet un favor oposant-se a mi. No sé per què no ho havia pensat abans.
Va fer una expressió de disgust amb els seus grans ulls globulars:
—Evidentment, no estarà al màxim de les seves capacitats, però serà suficient.
La mirada del jove guerrer s'endurí encara més. Així doncs, aquell monstre s'havia servit de l'energia del gran Dabra. Va ajuntar amb calma les seves mans al seu costat dret per posicionar-les en forma de corol·la alhora que murmurava lentament sense treure el ulls de sobre de l'espantosa criatura:
—Ka... me... ha...
El gnom, una mica sorprès, el fixà amb una mirada suspicaç, crispant-se i fen aparèixer el seu escut esfèric. Serrà les dents i començà a parlotejar ràpidament en direcció a l'esfera:
—Xabadabada-pussipussa...
Mes no va ser prou ràpid!
—ME...HAAAAAA!!
El Guerrer de l'Espai havia rugit, literalment, l'última síl·laba, alliberant d'aquella manera la seva energia en un torrent energètic que fou disparat, a l'instant, de les seves mans cap endavant.
En Babidi es sobresaltà amb força!
El poderós raig no havia impactat conta ell, sinó que arremetia amb furor sobre la seva preuada esfera.
S'apreciava que el color de la pell de l'extraterrestre esdevenia pàl·lida de por mirant aquella onada energètica d'una potencia inaudita tot fent tremolar l'estrany objecte sobre el seu pedestal.
Però, encara que l'esfera vibrés i vacil·lés sota aquell diluvi incandescent, no mostrava cap signe de ruptura!
La mirada d'en Son Gohan es deformà encara més per la determinació. Cridant, utilitzava les seves reserves per intensificar més el seu atac, forçant-se a rememorar algunes escenes horribles de destrucció i de cossos espedaçats per tal de nodrir la seva ràbia. Era el carburant essencial del seu poder!
Va ser gràcies al temps i a l'experiència que havia trobat aquell artifici per aconseguir superar, a voluntat, el bloqueig mental que li tallava l'accés a la totalitat del seu potencial. Un bloqueig que, molt sovint, li havia costat ben car.
Així doncs, amb un domini complet de les seves capacitats, alliberava tot el furor possible sobre aquella inquietant amenaça que no gosava dir el seu nom.
Era inconcebible prendre el risc de deixar aquell dimoni alliberar la seva abominació sobre la Terra. I, a més, si era tan invulnerable com ho pretenia ser, el gnom amb faldilla mai no s'hauria pres la molèstia de protegir-la quan havia destruït el sòl dels nivells superiors.
Tant se valia el risc; no tenia cap altra opció!
Però aquella cosa encara resistia mentre en Badibi tancava quasi els ulls malgrat la protecció de la seva bola que havia sortit volant juntament amb el cos d'en Dabra a causa del vendaval expulsat per l'increïble doll d'energia del Saiyà...
Bloquejat contra la paret, contemplava estupefacte l'espectacle del violent poder de Superguerrer d'en Son Gohan. Un poder pel qual l'ona de xoc al voltant del seu objectiu feia volar pels aires el terra fent-ne runes polvoritzades que pujaven seguidament pel túnel de la cavitat a sobre d'ells.
El jove Guerrer de l'Espai serrà amb força les dents a causa de la ràbia. Destruiria aquella andròmina!
Uns petits llampecs recorrien els seus braços bullents. Seguidament, es va crispar tot reincorporant-se en un últim esforç, inflant encara més el seu atac amb una mena de bola d'energia que descendí per provocar una explosió titànica a canvi d'una increïble ona de xoc per la qual va haver de protegir-se ell també.
Retirant lentament el refugi protector que formaven els seus braços encreuats, en Son Gohan abaixà els ulls per observar el resultat del seu formidable atac.
Va haver d'esperar que el fum i el núvol de pols aixecats per l'explosió es dissipessin per descobrir l'espectacle apocalíptic d'una gegantina cavitat circular al mateix indret on hi havia els vestigis de la nau que, aquell cop, no en quedava ni rastre.
Alleugerat, va constatar igualment que cap túnel ni cap annex de cap mena no prolongava la nau espacial desapareguda.
Sobre el sòl profundament perforat, el cos d'en Dabra havia estat desintegrat. Sols subsistia el del gnom greument mutilat, i, al centre del crater, l'esfera grossa i bruna seguia intacta!
En Son Gohan descendí ràpidament per aterrar a prop de l'andròmina. L'empenyí lleugerament amb una mà per moure-la tot apreciant el seu pes. Cremava! Quan la deixà anar, va tornar a posicionar-se al punt més baix del cràter com una bala de vidre gegant dins del fons d'un bol. No havia patit cap desperfecte. No presentava la més mínima rascada.
Una veu feble i nasal va sobresaltar el jove noi que es girà instantàniament.
En Babidi, malgrat les importants ferides que havia rebut una part de la seva anatomia, encara era viu. Fins i tot, encara tenia la força suficient per riure's del Guerrer de l'Espai!
Mentre l'escoltava, en Son Gohan va apercebre que ni una gota de sang semblava escapar-se d'aquell cos tant estripat:
—No la podràs esmicolar mai! No saps fins a quin punt n'és de poderós, el meu Bu...! És tan poderós que sobrepassa tot allò inimaginable i els límits de l'univers!
La sang d'en Son Gohan es glaçà alhora que no podia reprimir el calfred que s'obria pas al llarg de la seva esquena per ressonar finalment en la seva cabellera daurada. Aquella criatura agonitzant sols podia dir la veritat!
Mirà aquell enigma esfèric pensant en un altre mitjà per desfer-se'n sense obrir-lo, quan la veu moribunda del mag es posà a cantussejar el seu estrany encanteri:
—Xabadabada-pussipussa-buubuupoza…
Va ser petrificat per la sorpresa i incapaç de la més mínima reacció que en Son Gohan va veure l'esfera escindir-se en dos deixant escapar una mena de doll de vapor sota una pressió xiulant.
Quina espantosa abominació podria arribar a sortir d'aquella closca indestructible?
Un monstre demoníac...? Un guerrer invencible...? Un mena de plaga orgànica...? Un núvol malèfic...?
Es va sobresaltar quan les dues parts de la bola es van separar de cop per caure cadascuna al un costat tot obrint-se com una flor.
Fou amb els ulls plens de llàgrimes de joia que en Babidi deixà anar un crit d'alegria:
—El meu Bu, per fi!
Mentre un vapor abundant i espès tenia dificultats per dissipar-se, retardant la revelació del preuat contingut de l'esfera, es va adreçar a la seva misteriosa criatura amb una veu que, miraculosament, recobrà tota la seva força:
—No pateixis, apreciat Bu meu... He hagut d'utilitzar l'energia d'aquell inútil d'en Dabra sumada a la d'en Pui Pui per fer-te reaparèixer... Sé que en necessites més per arribar al teu veritable potencial, però ja te'n donaré quan hagis liquidat aquest poca-solta... Si no fos suficient, podries tornar llavors al teu refugi el temps que necessiti per acabar de nodrir-te. Ja ho veuràs... quan t'alliberi de nou farem grans coses plegats!
Durant aquell inquietant discurs, el núvol de vapor s'havia dissipat i, amb els ulls oberts de bat a bat i el cor accelerat, en Son Gohan s'esperà a descobrir aquella promesa d'apocalipsi mentre el gnom estava incorporat sobre el que li restava de bust amb un abominable rictus de joia intensa deformant la seva cara profundament entallada.
La boira ja havia desaparegut completament i encara no s'apreciava el mínim signe de moviment...
Visiblement sorprès i potser també inquiet, la veu d'en Babidi tremolà:
—Bu? D'això... mostra't... no siguis tímid!
Mes un sinistre silenci regnava encara sobre les dues semiesferes completament immòbils...
Encuriosit, en Son Gohan avançà per poder-les examinar de més a prop...
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!