DB Multiverse

Capítol 19

Traduït per Bardock

No van tenir temps de distingir qui eren que el sol va esclatar directament a les seves pupiles mentre una veu cridava:

—TAIYOKEN!

Els dos androides es giraren amb les mans preses sobre els seus rostres, mentre es preguntaven per què no veien absolutament res.

En Yamcha va aprofitar per aterrar precipitadament a prop del colós agenollat:

—Sóc en Yamcha. Hem vingut a rescatar-vos...

Més lluny, en Krilin aixecava delicadament el cap de la Chichi.

Es va alleugerar:

—És viva!

El so de la seva veu va fer saltironar de còlera l'A-18:

—Desgraciats, ha estat un dels vostres cops baixos! No anireu gaire lluny!

En Krilin, que agafava amb preocupació la jove dona inerta en braços, no va fer cas a aquella advertència. Va cridar a en Yamcha:

—Hem de tocar el dos a tota velocitat... d'acord?

En Yamcha va respondre-li deixant que el colós ferit es recolzés a sobre d'ell. Semblava enfonsar-se sota el cos gegantesc afeblit:

—Està malferit, però no tenim cap més sortida.

Al seu torn, l'A-17, amb els ulls encara envermellits per culpa del dolor, es va redreçar per protestar tot estenent la mà per disparar cap a la direcció on intuïa que escoltava aquelles veus:

—Nyicris... no us escapareu!

Unes boles d'energia ardents emergiren, fregant de ben a prop, en Yamcha i en Gyumao.

En Krilin va reaccionar ràpidament. Va reposar la jove dona a terra amb cura abans de desaparèixer per reaparèixer rere els dos joves. Feia veure com si parlés amb en Yamcha:

—Ja la tinc. Segueix-me, ràpid!

El noi i la noia es giraren alhora i desencadenaren, a cegues, un veritable diluvi de foc en aquella direcció.

Però el guerrer sagaç ja havia tornat amb la Chichi per enlairar-se al cel seguint en Yamcha. Van fugir sense pensar-s'ho per sobre del bosc sumptuós.

Els dos amics transportaven les seves preuades càrregues volant el més veloç possible a ras del fullatge abundant. Darrere d'ells, el ritme de les explosions descendia.

En Yamcha, pràcticament embolcallat pel gegantesc Gyumao, estava inquiet.

Notava, contra la seva esquena, la sang humida i calenta que fluïa a través de la ferida oberta. Era conscient que el temps jugava en contra seva.

Va cridar al seu company per transmetre-li les seves inquietuds:

—No cal que...

En Krilin va tallar-lo en sec endinsant-se sota les copes frondoses:

—Ja ho sé! Aquí estarem bé...

Aquell racó del boscatge era encantador. El cant cofoi dels ocellets rivalitzava amb la dolça melodia d'una font.

Els dos homes van dipositar amb delicadesa llurs passatgers sobre el matalàs tou d'una molsa abundant.

La Chichi estava inconscient i en Gyumao no va poder reprimir un gemec sord quan en Yamcha l'ajudà a asseure's en la fresca quietud de la petita clariana.

En Krilin va rondinar mentre arrancava llargues tires de tela de seda del davantal de la jove dona:

—Som uns curts de gambals. No hem demanat mongetes abans de marxar...

En Gyumao es fregà els ulls amb la seva mà vàlida. Va fer un cop d'ull a les rodalies:

—I la meva filla?

En Yamcha va tranquil·litzar el gegant posant una mà a la seva espatlla. A continuació va guiar la seva gran mà a la de la jove dona estesa a prop d'ell:

—És aquí. No pateixi. Romangui amb els ulls tancats uns instants més. La seva vista tornarà més ràpidament.

Els dits del ferit fregaren, tremolant, la Chichi, alhora que unes llàgrimes gruixudes regalimaven a través de les seves parpelles dolorosament closes:

—No suportaria perdre-la...

En Krilin, que tornava de la font, va reconfortar-lo:

—No pateixi. Tan sols és un cop molt fort. Tindrà una bona migranya i prou.

En Yamcha tornà a col·locar una mà sobre l'espatlla del pare de la seva amiga:

—En canvi hem d'aturar, sigui com sigui, aquesta hemorràgia...

En Gyumao va mormolar:

—No passa res... ocupeu-vos d'ella...

En Krilin va somriure gentilment tot atansant-li un tros de tela humidificada amb aigua:

—Ho farà vostè mentre nosaltres ens encarreguem d'aquesta ferida tan lletja. Hem de quedar-nos aquí una estona, sinó ens arrisquem que vostè mori dessagnat. I la Chichi no ens ho perdonaria mai quan despertés...

La broma d'en Krilin va arrancar un semi-somriure al ferit que va començar a acariciar dolçament el rostre de la seva filla amb el petit tros de tela que l'homenet li havia confiat.

Un instant després, en Krilin i en Yamcha es van redreçar amb un aire de satisfacció.

L'espatlla del gegant estava embenada amb un torniquet de trossos de camisa i de davantal mitjançant el qual la sang semblava que havia deixat de rajar.

En Gyumao, el qual tenia els ulls ben oberts, els ho va agrair amb una veu anormalment feble quan un soroll va sobresaltar-lo. Tot seguit, va esclatar de joia.

La Chichi recuperà el coneixement. Es va redreçar cridant sobtadament:

—GOHAN!!!

En Krilin s'afanyà a tranquil·litzar-la:

—No t'amoïnis... està sa i estalvi!

Aleshores, va abraçar durant uns segons la jove dona sorpresa:

—No pots imaginar-te com me n'alegro de comprovar que estàs bé...

La Chichi va fitar els tres homes espantada. No comprenia del tot aquella situació. Tot seguit, va reaccionar en veure que el seu pare estava ferit:

—Pare! Qui t'ha fet, això? I què és aquesta cosa? Es suposa que és un embenatge? I el meu davantal nou... qui ha espedaçat el meu davantal nou?!!

En Gyumao esclafí de riure malgrat que aquell dolor va arrancar-li una ganyota, feliç de veure que la seva filla havia reprès la seva naturalitat i la seva fermesa. Amb tot, va parlar amb una veu afeblida i trencada:

—No passis ànsia, reina meva. Tot anirà bé. En Krilin i en Yamcha s'han fet càrrec de nosaltres perfectament!

Enmig de l'alleujament general, en Yamcha semblava afinar, de sobte, els seus sentits. Va escrutar les rodalies del bosc amb inquietud.