DB Multiverse

Capítol 26

Traduït per Bola de 8 estrelles

Mentre les ones sísmiques d'aquest combat digne de titans de llegenda sembrava el pànic en ciutats a centenars de quilòmetres d'allà... els xiscles d'horror histèrics es disputaven el protagonisme amb les bretxes i les escletxes inquietants que s'obrien zigzaguejant aquí i allà en edificis i avingudes. Els dos combatents es perseguien a tal velocitat que cap ull humà ordinari no hauria pogut seguir-los. Sols un grapat de privilegiats, que sens dubte haurien preferit no haver d'assistir a tal espectacle, estaven prou capacitats per poder jutjar l'increïble potència de l'intercanvi de cops. I fins i tot els testimonis de l'enfrontament contra en Freezer suaven la gota grossa. Ells tampoc no havien obviat els curiosos pics d'energia que, per descomptat, permetien al sobirà interplanetari de seguir el ritme del Superguerrer sense trobar-se mai realment en dificultats.

En Son Goku, amb una mirada radiant i un somriure als llavis, s'immobilitzà de sobte. Espontàniament, el seu adversari va fer el mateix. Tots dos restaren uns quants instants silenciosos en posició de guàrdia, reprenent llurs respiracions tot intentant prendre cura que no ho semblés. Tant la pell de color carn com aquella de l'estrany tint violeta, estaven plenes a vessar d'equimosis i de petites ferides inflamades per la sal de la transpiració que subratllava el llarg l'esforç que acabaven de realitzar els dos guerrers.

Un somriure de satisfacció s'instaurà al seu torn sobre els llavis del gegant banyut.

—Vaig acceptar seguir en Freezer per jutjar per mi mateix la força real de l'ésser inferior que havia aconseguit enfrontar-se a ell. He d'admetre que no estic pas decebut. Decididament, tens un potencial excel·lent, encara que em costa d'entendre com tu, un simple mico filós, puguis disposar de tals capacitats. Hauries de rumiar-te la proposició que t'he fet fa un moment... és un gran regal de part meva i encara hi ets a temps! T'ho hauries de repensar una mica: t'ofereixo l'univers en safata. Ningú no ho pot rebutjar!

—No m'agrada la pudor del teu regal... ja tinc l'univers aquí, al meu voltant i amb això ja en tinc prou!

Mentre parlava, en Goku escombrava amb la mirada els voltants per recolzar la seva frase amb una negació amb el cap. Un calfred li eriçà els pèls de la nuca mentre prenia sobtadament consciència dels danys considerables que la seva confrontació amb el seu adversari reial causaven en aquell paratge.

Un vel de tristesa enfosquí de cop el rostre del Guerrer de l'Espai. S'havia deixat portar per l'emoció del combat oblidant les inevitables conseqüències de tal desplegament de poder. En Cold va veure instantàneament aquell canvi. La seva cara va quedar dividida per un llarg somriure d'orella a orella.

—Així doncs, realment et preocupes per aquest minúscul planeta!? Vet aquí una cosa interessant!

Ja no quedava ni una engruna de diversió en l'esbroncada resposta del guerrer de l'aura daurada, la mirada del qual havia esdevingut glacial:

—No et permetré que destrueixis aquest planeta!

Ostensiblement a punt de riure de manera sarcàstica, en Cold es reincorporà deixant de banda la seva posició de guàrdia i, amb una lluor de malícia als ulls, va continuar:

—El teu excés de confiança no és gens estrany. És un defecte com tots els de la teva raça... un defecte molest, he de dir. Però mentre servíeu en Freezer, vaig fer l'orni...

En Son Goku l'escridassà de nou:

—Pel que sé, sempre van ser lleials al teu fill. Llavors, per què?

El somriure del sobirà s'apagà lleugerament amb un corrent de crueltat que enduria la seva mirada:

—Un sobirà no ha de donar explicacions! El seu bon seny es diví i les seves decisions són llei! Els cucs sobre qui governa no necessiten saber res més!

Amb l'arrogància inflant-li el pit com un vulgar gall de corral, l'alien es dirigí amb un pas ben estudiat, ample i lent, vers el seu adversari. Fins i tot es va prendre el luxe d'unir les seves mans a l'esquena abans de començar a girar lentament al voltant del Guerrer de l'Espai. Aquest, romania en guàrdia, seguint atentament amb els ulls sense girar el cap el monarca amb un to falsament amistós, que semblava avaluar-lo amb la mirada com si fos un ramader en una fira de bestiar. En Son Goku no va poder evitar sobresaltar-se lleugerament quan, en posicionar-se al seu costat, el gegant col·locà amb fermesa la seva gruixuda mà sobre la seva espatlla com per comprovar la seva solidesa.

—Aquest és el veritable poder! I t'ofereixo compartir-lo amb tu...

El guerrer es disposava a contestar, però en Cold l'interrompé abans no badés boca tot aixecant l'índex.

—Ja ho sé! No estàs interessat... però ho podem discutir.

Conscient d'haver captat l'interès desitjat del subjecte, el sobirà li cobrí de nou l'espatlla amb el seu palmell situant-se aquest cop en front seu. Aquest gest un pèl massa amistós, possessiu i tot, va encendre la desaprovació en la mirada del Guerrer de l'Espai, el qual va girar el cap vers la seva espatlla per subratllar el seu desacord. Encara que no sabés on volia anar a parar el pare d'en Freezer, tampoc no tenia ganes de saber-ho. D'altra banda, ell mateix era l'origen d'aquella mena de treva estranya. Hauria estat deslleial trencar-la sense motius. Però aquella grapa a sobre seu no era ja una provocació per si sola?

—T'aconsello que retiris la teva mà. No et pertanyo!

La testa banyuda basculà enrere per deixar anar un riure eixordador! Seguidament, la mirada de l'alien retornà ràpidament sobre el Guerrer de l'Espai, que gosava parlar-li d'igual a igual. La boca d'en Cold estava deformada per un rictus a mig camí entre somriure i amenaça:

—De moment...

Sota el refugi dels relleus destrossats pel combat dels dos bel·licosos, en Krilin xiuxiuejava al gran Namekià:

—I doncs? Què coi fan? Per què s'han aturat?

En Cor Petit li respongué amb un bri d'irritació a la veu sense desviar la seva atenció dels dos lluitadors:

—De nou, en Cold intenta enrolar en Goku, però calla't d'una vegada si vols que escolti la resta!

El rostre de l'amic calb del Guerrer de l'Espai es desatansà amb una expressió d'ironia càndida:

—Hm... ja hi pot comptar, aquell capsigrany! Això no el salvarà!

A l'oposat en relació al do, un altre testimoni de l'escena no estava pas tan segur com en Krilin. Retenint la respiració i mossegant-se el llavi superior, impaciència i còlera el feien rugir com si fos una bèstia a punt de fer una carnisseria:

—Aquest curt de gambals s'està deixant entabanar! No és possible ser tan ingenu! Aprofita-ho Kakarot, és just davant teu i no es malfia pas... ELIMINA'L!

Allò que el Príncep dels Guerrers de l'Espai no podia comprendre era que, tot i que el fill d'en Bardock, igual que tots els membres de la seva raça, era un guerrer nat, en contrapartida no tenia res de l'esperit assassí. No abatria en Cold sense absoluta necessitat. Això, en canvi, ho sabia perfectament el gran Namekia, i era precisament el que l'inquietava.

En Cold desafià encara uns quants segons l'amenaçadora mirada del Superguerrer abans de retirar finalment la seva mà tot somrient una mica.

—I què me'n dius si arribem a un acord?

Instantàneament, tot rastre de desafiament desaparegué del rostre d'en Goku, que aixecà el mentó sense preocupar-se per amagar la seva sorpresa:

—Un acord?

L'alienígena amb prou feines va contenir una rialla. La naturalesa del seu adversari no cessava de sorprendre'l. Un estranyíssim Guerrer de l'Espai, decididament... unes debilitats que caldria corregir sense tardar. Fos com fos, certament l'instant el divertia i estava molt orgullós de descobrir com li era de fàcil manipular tal guerrer. Les anades i tornades de la seva cua no feien més que recalcar el seu plaer.

—Un acord, és clar. No sóc pas el monstre que creus que sóc. Em sé mostrar magnànim i generós. I vet aquí el que et proposo: si em fas mossegar la pols més de trenta segons, et prometo marxar d'aquest planeta i no tornar-hi mai més... si al contrari sóc jo qui et sotmet, acceptaràs acompanyar-me i servir-me sense restriccions tant de temps com vulgui...

El rei Cold deixà passar un petit moment abans de continuar, el temps necessari per veure un aire d'excitació il·luminant les faccions d'en Son Goku.

—És honorable. Què me'n dius?

El soroll característic de l'aparició de l'aura de Superguerrer ressonà i traduïa el grau d'impaciència del competidor preparat per al repte.

—Em sembla una idea excel·lent, prepara't per...

Abans que el guerrer de l'armadura asimètrica pogués terminar la frase, la punta del fuet d'una gruixuda cua xiulà en l'aire abans d'enrotllar-se al voltant d'un dels seus turmells. L'instant següent, aquest protestava caient a terra:

—Ei!

Un puny li fregà la cara i tingué el temps just d'apartar-se un primer cop mentre la roca situada al seu costat volava pel aires sota l'impacte. Seguidament, un segon cop que venia de l'altre costat el posà de nou en la urgència d'esquivar-lo. En Cold parlava com si no passés res:

—Jo no he dit que hi hagués regles!

El tercer cop trobà la mà del guerrer a terra projectada per defensar-se.

—Sols un vencedor i de seguida et...

Un terrible ganxo d'esquerra engabià la resta de la frase dins la boca de l'alien. Tot seguit, un altre l'acompanyà a l'instant abans que un cop de genoll li tallés la respiració. Aprofitant el seu desequilibri, un nou cop de puny associat a una empenta de la mà que subjectava encara el puny presoner d'en Cold acabaren per alliberar en Son Goku. Seguint amb el seu avantatge, com si muntés a cavall sobre el seu impressionant adversari, el guerrer de l'aura daurada començà a esclafar-li amb ràbia la cara a dues mans contra el sòl.

—No m'agraden els tramposos!

Encegat, sufocant-se sota la pressió, en Cold intentà durant uns segons arrencar les mans del seu rostre agafant-les amb totes les seves forces, mes l'aura del Guerrer de l'Espai es desplegà encara més... El compte enrere desfilava dins la ment del sobirà. De cap manera es deixaria ridiculitzar tan fàcilment. Ja fou massa tard quan en Goku sentí el desplaçament de l'aire. La temible extremitat de la cua s'havia enrotllat al voltant del seu coll! No tingué temps d'intentar desfer-se d'aquell lligatge, ja que el poderós apèndix caudal el llençava a terra.

En Cold començava a aixecar-se. Mes, contràriament al que s'esperava, en Goku no es concentrà a defensar-se de la subjecció que oprimia la seva gola. Primer, amb els dues mans va agafar la gruixuda cua i aconseguí ben fàcilment fer vacil·lar el gegant banyut que encara no estava equilibrat sobre els seus sustentacles. Aquest últim no tingué temps d'acabar de caure que una ona d'energia a boca de canó impactà contra ell de ple. Sota l'efecte de la sorpresa i del xoc, va relaxar l'estrenyiment sobre el seu adversari.

L'instant següent, en Son Goku, dempeus, esperava que el gegant banyut acabés d'aixecar-se amb un somriure desafiant en la seva mirada.

—No serà pas tan fàcil!