DB Multiverse
DBM Univers 14 (Androides): One Way
Escrit per Foenidis
Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles
Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?
Aquest còmic s'ha acabat!
Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
Capítol 18
Traduït per Bola de 8 estrelles
La Bulma amb prou feines va tenir temps d'ironitzar sobre l'actitud un pèl masclista d'un Yamcha bastant orgullós de si mateix.
Un cruixit sinistre els sorprengué a tots dos. L'exbandit es girà en una fracció de segon per fer front de nou al guerrer que creia haver deixat fora de combat... i obrí de bat abat els ulls per la sorpresa!
—Vegeta!
Efectivament, el Príncep dels Guerrers de l'Espai es redreçava tot just després d'haver trencat netament el coll de l'home encara inconscient.
—Imbècil! Podries haver emanat encara més energia per fer-nos localitzar!
Desconcertat, en Yamcha es quedà mut, mentre que la Bulma mirava amb un cert espant l'home que albergava i mitjançant el qual ella havia oblidat una mica la seva naturalesa: un guerrer extraterrestre capaç de matar a sang freda sense el més mínim signe de sentiments!
Malgrat la seva por, es va quedar sense reacció quan es va apropar a ells. Tot i vestir la camisa rosa amb què l'havia guarnit, una mica per fer-lo callar i posar-lo al seu lloc, seguia tenint un carisma de bojos... un "quelcom" que feia que, malgrat les seves maneres antipàtiques i el perill potencial que representava, el trobés atractiu.
Certament, al principi ella mantenia una relació formal amb en Yamcha. Mes aquest tenia un pèl massa tendència a desviar els ulls sobre tot allò que vestia una faldilla. Era el súmmum per a algú que tenia fòbia a les noies en una època no pas tan llunyana!
Una sèrie de trets a poca distancia d'allà va fer girar el cap a tots ells.
En Vegeta rondinà de manera quasi inaudible:
—Des de l'inici no teníem cap oportunitat i ara ni tan sols tenim l'efecte sorpresa! Quina colla de gamarussos!
Més al lluny, en Cor Petit, que deixava lliscar suaument a terra el cos de la seva ultima víctima morta en silenci, semblava igual de descontent mirant en la direcció dels estrèpits de combat.
En el lloc de la pífia, en Gohan balbucejà un agraïment abaixant els ulls. El gran Tenshinhan li retornà una mirada severa. Al voltant d'ells, sis cossos jeien al sol.
—Vatua l'olla, Gohan! Ja saps que poden comunicar-se entre ells amb els seus dispositius!
En Gohan s'enrogí tot avergonyit:
—Ho... ho sento...
L'antic rival d'en Goku l'esbroncà:
—Això ho hauries d'haver pensat abans. Agafar-los per sorpresa i neutralitzar-los sense deixar-los-hi temps de comprendre res. Vet aquí el s'havia de fer!
El pobre Gohan no sabia pas on amagar-se:
—Ja ho sé...
La veu d'en Cor Petit ressonà, tallant-li la paraula al jove guerrer:
—És massa tard per a excuses!
A prop de la gran nau circular, una altra veu s'exclamà.
Un soldat sorgí precipitadament per l'escotilla ben oberta i féu el seu report en una posició ferma militar, però nerviós. No era gens bo trobar-se tan a prop del Governador Freezer quan utilitzava aquell to! El sensor del militar tremolava lleugerament a causa dels espasmes de por que el seu propietari intentava dissimular com podia.
—I doncs?! —rugí el Rei Cold.
—Tots... tots els nostres efectius han desaparegut, Senyors. Unes forces de combat de més de... més de 5.000 unitats han estat breument detectades...
En Cold i el seu fill es van consultar amb la mirada. El gran extraterrestre fou el primer a prendre la paraula:
—Cinc mil unitats... hm... no hem vist res semblant quan estàvem arribant a aquest planeta...
En Freezer tenia cara de pomes agres:
—Vam tenir el mateix problema a Namek abans de perdre tots els nostres sensors. Aquests insectes Terrícoles són capaços de dissimular les seves forces de combat!
El rostre del tirà biomecànic es deformà en un rictus d'odi:
—Encara no saben què els hi espera!
L'instant següent, en Freezer ja s'havia enlairat per anar en direcció al rebombori del combat que havia arribat fins a ells sota la llambregada crítica del seu pare.
En Cor Petit va ser el primer a reaccionar:
—Merda... ja es aquí!
En Tenshinhan es situà tot decidit a defensar fins l'últim alè la seva vida malgrat la inquietud que queia del seu crani llis en forma de gotes de transpiració glacials:
—Possiblement sigui un veritable monstre, mes no moriré sense fer-li pagar ben cara la meva pell!
El gran Namekià replicà amb autoritat:
—No! Realment, no tenim cap oportunitat, de front! La nostra única esperança és unir les nostres forces i agafar-lo per sorpresa. Intentaré retenir-lo. Reagrupeu-vos sense que pugui detectar-vos i feu-me un senyal quan estigueu preparats!
En Gohan es disposava a objectar quelcom quan el guerrer verd deixà anar en un to que no donava lloc a cap discussió:
—No ens queda temps. Escampeu la boira, ràpid!!
En Tenshinhan agafà el fill d'en Son Goku pels dors de la seva armadura per emportar-se el nen que s'havia quedat paralitzat davant el seu mentor.
Sols van tenir temps de desaparèixer darrere d'un dels nombrosos relleus d'aquell paisatge rocós quan la veu del malson de tothom ressonà:
—Tu?!
Aquell Freezer mecànic estava palplantat allà, davant del Namekià que li havia fet front al seu planeta d'origen. Els ulls del tirà es plegaren. Per sorpresa? Per jubilació? S'havia de ser molt observador per a poder-ho distingir. Potser ambdós sentiments alhora.
—Pel que sembla, ets molt més difícil d'eliminar que els teus compatriotes. Em sorprèn que hagis aconseguit tornar fins aquí.
Un petit somriure a la comissura dels llavis animà el rostre d'en Cor Petit. Era necessari que semblés segur de si mateix i guanyar el màxim de temps possible. En Freezer havia vingut sol fins allà. Podria ser que si actuaven bé...
Merda! Un ésser banyut gegantí acabava de fer la seva aparició sobre un dels cims que els envoltaven. D'un bot, aterrà al costat del menut guerrer mecanitzat parcialment... i el seu poder era gairebé tan gegantesc com el del destructor de mons!
El Namekià va haver de fer un esforç sobre si mateix per no perdre el seu capteniment. Temps... necessitaven temps!
En Tenshinhan gairebé tingué nàusees, atès que les forces que desprenien ambdós personatges que feien front a en Cor Petit eren titàniques!
No hauria cregut mai que un dia podria notar tal força vital en un ésser vivent encara que fos extraterrestre.
Certament, l'energia d'en Goku havia esdevingut impressionant... igual que la d'en Vegeta, la d'en Gohan o la d'en Cor Petit en retornar de Namek... però allò era massa!
Era realment inimaginable!
El gran guerrer lluità contra si mateix per esvair el sentiment de pànic que durant un moment l'havia envaït.
Abatre un ésser del nivell d'en Freezer ja era del domini d'allò inconcebible... però, dos??!! Fins i tot unint-se i amb l'efecte sorpresa representaria un repte impossible. Mes no tenien cap altre opció. De tota manera, el destí de la humanitat, potser fins i tot el del planeta, ja estaven decidits. Però valia la pena intentar jugar-se totes les cartes!
Gracies a l'emanació d'energia de l'atac d'en Yamcha, en Gohan havia pogut retrobar-lo ràpidament en companyia de la Bulma i d'en Puar. El darrer havia tornat en si i es recuperava lentament del terrible cop que havia encaixat. Sense ser un lluitador nat, el coratjós petit ésser no era pas millor en tècniques de defensa que en resistència al dolor i unes llàgrimes a penes retingudes perlejaven sobre el seu pelatge a banda i banda dels seus ulls.
Faltaven en Krilin i en Vegeta, que havien desaparegut un altre cop.
El problema era que tots dos amagaven amb cura les seves energies vitals. Era impossible, doncs, de detectar-los d'una altra manera que no fos amb la vista. També era impossible enlairar-se sense córrer el risc de fer-se detectar per buscar-los. Així, calia que l'equip improvisat es reagrupés per decidir una estratègia comuna, però el temps corria. No podien deixar que en Cor Petit fes front tot sol els dos assassins intergalàctics que es trobaven reunits davant del gran Namekià!
Tal com era habitual, va ser la Bulma qui trobà una solució.
Pocs instants després, un ocell blau sobrevolava els voltants examinant el sòl.
El menut amic calb d'en Goku pogué, d'aquella manera, unir-se ràpidament als seus companys, però en Vegeta continuava desaparegut. La Bulma suggerí llavors que anés a buscar sense més demora en Tenshinhan. En Puar li transmeté la consigna de replegar-se més enrere respecte els perillosos visitants, amb l'idea que, un cop reunits, poguessin debatre què convenia fer sense atreure l'atenció dels dos monstres.
Aquesta vegada, un conillet blau, situat sobre una alçada més dominant que la del grup de defensors Terrícoles, seguia el contacte visual del trio immòbil una mica més allunyat.
Tot i sofrir d'una abominable migranya des del seu combat contra el soldat del tirà, en Puar estava molt orgullós de poder ser tant útil en un moment tant crític.
Refugiats rere el monticle rocós que els protegia, els participants d'aquella reunió improvisada xiuxiuejaven a fi de no arriscar-se a ser escoltats. No tothom estava d'acord.
En Krilin va estar a punt de perdre els estreps:
—No diguis bestieses! És cert que era un malparit quan va arribar a la Terra... però a Namek va canviar molt! Potser encara no ha canviat del tot, però ha demostrat que no té pas tanta maldat com podíem creure. I, a més, odia en Freezer, el qual va esborrar el seu planeta i el seu poble del mapa!
En Tenshinhan no es quedava enrere:
—No em prenguis el número. Us està utilitzant! Quan hagi obtingut tot el que vol, us matarà a tots!
Aquest cop va ser en Gohan qui intervingué:
—T'equivoques. En Krilin té raó. Ens va salvar la vida a Namek tot i no estar-ne obligat. A més a més, li hem d'agrair que en Krilin sigui viu!
La Bulma s'hi afegí finalment per cloure el tema amb un aire sever:
—T'oblides massa ràpid que, en cert moment, tu no valies gaire més que ell, Tenshinhan. Vas tenir dret a una segona oportunitat, llavors hauries de comprendre que també pugem donar-li una. De tota manera, el problema en aquest moment no és pas ell!
Llavors, en Yamcha aixecà el cap per demanar novetats sobre el trio al conillet Puar que li respongué que els tres guerrers encara no s'havien mogut. En Cor Petit, d'esquena en relació a la seva posició, havia passat simplement una mà darrere d'ell per fer un signe de tisores amb els dits.
—Vol que els agafem amb un moviment de pinça —va concloure en Yamcha.
De nou, en Tenshinhan no hi estava d'acord:
—Més aviat, crec que ens demana d'intentar separar-los...
En Gohan, que coneixia en Cor Petit millor que ningú, proposà una tercera hipòtesi amb una serietat poc comuna per a un jove noi de la seva edat:
—Crec que ens diu que deixem estar la xerrameca inútil i que actuem!
En Yamcha se'n reia:
—Sí, és clar... com si ens pogués escoltar des d'allà on és!
—En Cor Petit es treu la capa i el turbant!
La informació va fer sobresaltar tot el petit grup. Sense acabar de posar-se d'acord, tots, en un mateix impuls, es van hissar amb precaució ben a prop del cim on estava col·locat el petit amic blau d'en Yamcha per tal d'observar amb els seus propis ulls el gir dels esdeveniments.
Malauradament, ja era massa tard per discutir l'elaboració d'una tàctica comuna!
Va ser en Tenshinhan qui tingué el coratge de dir el que tothom pensava:
—Merda! Ara en Cor Petit pagarà per culpa de la nostra estupidesa!
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!