DB Multiverse
DBM Univers 19
Escrit per Foenidis
Adaptació per Bardock, Bola de 8 estrelles, Red XIII
D’on provenen aquests guerrers amb armadura que participen al torneig a la vora d’en Goku i els seus amics? Quina és la seva història?
Descobreix com la tecnologia i el valor pot esdevenir el còctel victoriós per a l’univers dels Heloïtes, a qui més d’una vegada el destí ha castigat de forma tràgica.
Capítol 12
Traduït per Bola de 8 estrelles
Amb una ràbia profunda, en Raditz es desplaçava més ràpid respecte a allò que mai havia estat capaç d'aconseguir. Si més no, l'Heloïta també s'esforçava al màxim i havia partit a més baixa altitud i amb una mica d'avantatge.
El dispositiu de combat del Guerrer de l'Espai li indicava que el seu Príncep també s'apropava perillosament a la zona. Així doncs, a la seva còlera s'hi sumava la frustració de no haver acomplert la seva missió. El càstig no trigaria a caure-li al damunt si en Nappa abatia aquell imbècil abans que ell. Sense tenir en compte que retrobar-se físicament disminuït podia costar-li ben car. Per tant, era un bon guerrer! Maleït sigui l'infortuni que no cessava d'abatre's a sobre d'ell.
A terra, dos homes escrutaven el cel a través dels seus respectius escàners. Mentre en Wigner estava inquiet per en Fuller, en Nappa jubilava. Aquell beneit del cabàs s'havia escapat d'en Raditz. Allò serviria per fer-li oblidar a en Vegeta la seva pròpia espifiada.
En Wigner pensà que, tot ferit i apressat per unir-se amb ell, en Fuller potser no veuria el guanyador del duel dels líders abatre's a sobre d'ell i li transmeté una advertència escrita mitjançant l'intermediari de la seva visera immaterial tot vigilant de reüll el colós situat a poques passes d'ell. El bigotut semblava absort pel joc del gat i el ratolí que tenia lloc al cel. Era una ocasió que no havia de desaprofitar!
La seva indumentària s'havia reconstruït més ràpid que el seu organisme i el líder Ultra s'adonà, aixecant molt suaument el braç, que moure's seguia sent dolorós. Les seves cèl·lules estaven encara en ebullició i la set el feia sofrir de mala manera. Tant era! Els diòdes sobre les seves temples es posaren a pampalluguejar. Havia tingut cura de mantenir la mirada tombada cap als núvols per no atraure l'atenció del bàrbar i pregà perquè el seu objectiu no fos alertat per aquella activitat lluminosa. En Wigner era conscient que agafar per sorpresa un adversari com aquell ja era en si una proesa en plenes facultats. Llavors, en el seu estat...
Encara una mica més i el seu objectiu estaria fixat en el seu col·limador. Per molt fort que fos, ningú no podria sobreviure a da irradiació d'un cop d'Ultra Waver.
Després de la tempesta, un silenci de mort flotava en la gran sala de reunió. Per primer cop des que havia integrat el Consell dels Savis, en Radom havia necessitat fer ús de la seva autoritat per calmar els ànims. Llançar-se els trastos a la cara no havia servit mai de res per solucionar el més mínim problema. El problema actual era allà, representat al centre de la trentena de seients sota la forma d'una cúpula on s'hi projectava la imatge tridimensional dels esdeveniments de les colines de Tregor. Imatges imperfectes transmeses pels múltiples detectors del Thetor. En efecte, els núvols elevats eren bastant nombrosos en aquella zona i interrompien les dades visuals encara que les signatures tèrmiques i energètiques dels invasors permetessin d'omplir, en gran part, els espais en blanc. Si més no, el desxifratge dels combats en temps real esdevenia complicat. Afortunadament, els dos Ultres encara operatius estarien reunits de seguida. Deixant de banda el fet que un sol escenari d'acció limitava els danys, el Thetor no estava ideat per tals missions de reconeixement, atès que els seus detectors no podien vigilar dues zones alhora. En Ragus no anava pas errat: a partir d'aleshores seria prudent de pensar a cobrir el seu propi món amb aparells de vigilància. El Consell i l'estat major havien pagat per excés de confiança allò que concernia a la invulnerabilitat d'Helior? Que potser la política havia de tornar a ser qüestionada? Ell mateix s'havia equivocat demanant-li a en Wigner de no abatre immediatament els assassins? No era pas el moment de debatre-ho. El problema es mostrava sota la forma de tres siluetes vermelles, el setge de les quals estrenyia sobre les dues unitats Ultra amb la imatge acolorida de blau.
Els dits d'en Radom acariciaven el pelatge sedós de la seva barba esculpida amb cura amb un gest inconscient mentre observava amb deteniment un per un tots els participant d'aquella reunió extraordinària: savis, oficials superiors i consellers. Va constatar unes mirades insensibles per l'ansietat o la còlera, uns trets facials desfets, uns tics nerviosos i uns regalims de suor malgrat la temperatura perfecta de la sala. Però de millors solucions, cap ni una.
Llavors va simular fent veure que seguia tan impertorbable com sempre abans de frunzir una cella per incrustar la seva mirada en la de l'almirall en cap. Conscient de ser el centre d'atenció general, finalment va deixar anar la seva decisió sense que la seva veu traís el dubte que agitava la seva consciència:
—Que sigui així.
Més enllà dels símbols que indicaven les seves posicions, en Fuller apercebia cada vegada amb més claredat les siluetes d'en Wigner i del gros barbar pelat al sòl. Aixecà el cap, però un núvol mal situat li impedí de veure el míssil humà que semblava descendir a gran velocitat vers ells. Els seus detectors no permetien de saber quin dels dos aspirants al comandament havia guanyat el combat, mes tant era. A la seva esquena, el seu adversari de les grenyes retallava a poc a poc la distància que el separava d'ell, però, de tota manera, sense la rapidesa suficient perquè pogués atrapar-lo abans no es reunís amb el seu líder. El jove home tenia dificultats per conservar tota la seva concentració. Ja havia estat ferit en el curs dels entrenaments, però, en situació real, gestionar el dolor i la febre en ple combat esdevenia completament més complicat.
Una alerta pampalluguejà de sobte davant del seu ull dret. Amb un moviment brusc cap a l'esquerra, va desviar prou la seva cursa per evitar el tret llençat pel guerrer pelut que el perseguia. Malgrat la seva greu ferida, sumada a d'altres relativament serioses, el bàrbar seguia sent perillós i es capficava, aparentment, a aturar-lo abans d'arribar a la colina d'on havien marxat.
El gran bigotut esclatà de riure amb un so gutural mentre una explosió sacsejava els arbres fruiters.
En Wigner, una mica sorprès, pensà que no era l'únic que estava alleujat pel fet que el pelut no hagués encertat el seu blanc. Es va dir també que era el moment idoni!
Sobtadament, va recular amb el braç armat!
Una bola d'energia vinguda des de dalt acabava d'obrir un cràter entre el salvatge i ell.
Estúpid! Era estúpid!
L'alerta havia pampalluguejat sobre la seva pantalla i a la seva orella i havia estat convençut que l'atac detectat concernia a en Fuller. Per això, havia optat per quedar-se concentrat sobre l'assassí d'en Lidar i assegurar-se de no fallar. I per un pèl va ser ell qui va estar a punt de passar a millor vida!
En Fuller no s'havia perdut res de l'escena i es desvià abruptament per prendre una trajectòria ascendent. Sense afluixar, va accionar la seva Ultra Waver en direcció a aquell que hauria pogut matar el seu líder: l'invasor que havia vençut l'altre cap.
El sensor d'en Vegeta es posà a emetre uns bips embogits. El Príncep somrigué en el seu fur interior. Per molt poderosa que fos l'amenaça, aquesta era realment massa lenta com per inquietar-lo. Amb una ganyota riallera plena de joia, va estendre despreocupadament la mà durant la seva esquivada.
En Wigner acabava d'enlairar-se per unir-se més ràpidament amb el seu Ultra que havia vist desviar-se de la seva trajectòria. Es va aturar gairebé en ple vol, paralitzat d'estupor.
En Nappa podria haver intentat aturar el líder Heloïta, mes no va fer res. S'acontentava de quedar-se de braços plegats. Aquell era per a en Vegeta. Com que ja havia tornat, li pertocava a ell de gestionar-ho... i, a més, era precisament el que començava a fer.
La bola d'energia havia fet diana i una nova explosió agità les colines de Tregor.
Aturant-se també per la sorpresa, en Fuller, en primer lloc, s'havia preparat per esquivar el tret del menut líder amb els cabells en forma de flama abans de seguir amb la mirada la trajectòria del seu tret. Després de sorprendre's amb l'espifiada de l'anomenat Vegeta, es va adonar que no era a ell a qui havia apuntat.
Dins del cràter format per la seva caiguda en picat, l'invasor d'una sola cama recuperava els sentits, amb la pell fumejant, coberta d'equimosis, de cremades i de petites ferides.
El líder dels bàrbars passà a tota velocitat just al costat del jove Heloïta sense parar-li atenció.
L'instant següent, un cop va haver aterrat prop del seu guerrer situat al sòl, el va reenviar dins del forat mitjançant una violenta puntada de peu en ple rostre.
En Wigner acabava de reunir-se amb en Fuller. No digué res, però adreçà una mirada calorosa al seu jove camarada acompanyada del gest amical de la mà sobre l'espatlla. El darrer li retornà el somriure abans de dirigir de nou la seva atenció sobre el que succeïa al sòl.
—Què els hi agafa? —va demanar mig xiuxiuejant.
—Aparentment, aquests homes no havien de posar-nos la mà a sobre i em penso que l'està castigant.
—I en Lidar? —deixà anar d'una tirada el jove Ultra.
—Per assegurar-se que els prenguéssim seriosament, suposo.
En Fuller es disposava a demanar la conducta a seguir, però va callar. Acabava de comprendre per l'actitud i la mirada fixada sobre la seva banda de comunicació que el seu líder donava part de la situació al comandament per assabentar-se de noves consignes vista l'evolució de la situació.
A baix, el brètol que exercia de cap dels bàrbars, retornava cap a ells gairebé seguit pel ferit que acabava d'encaixar una correcció capaç de demolir un blindat. Aqueslls desconeguts eren uns veritables monstres!
De cop i volta, un missatge captà l'atenció del comando Ultra i una esgarrifança li recorregué l'espina dorsal. En Wigner li dedicà un somriure forçat que no enganyava a ningú. El comandant Heloïta segurament se n'adonà, ja que ho va recolzar amb un "Preparat?" tot reforçant la comunicació.
—Preparat —afirmà en Fuller amb un to voluntariós.
"Llavors, ens ocupem del gros" —va aparèixer a la seva pantalla, just en el moment en què el cap dels sonats s'unia a ells.
En Vegeta desxifrà fàcilment el missatge explícit de la mirada que li llençava en Wigner mentre frenava davant d'ell i li adreçà com a resposta la mímica més irònica possible.
—No sou massa obedients per ser uns militars —es mofà.
Amb l'última síl·laba restant encara als llavis, ja tenia el seu puny sobre la cara d'en Wigner mentre un tret condensat emanava de la seva altra mà oberta en front d'en Fuller.
—Cabró!!
L'insult havia sorgit sense pensar-s'ho. El control de si mateix era una de les grans qualitats d'en Wigner. Tanmateix, en aquell instant, es deixà emportar pel cop de còlera que dominava qualsevol altre pensament.
El seu violent contraatac agafà desprotegit un Vegeta que no s'esperava pas tal accés d'ira. Durant uns segons, el Guerrer de l'Espai encaixà l'ofensiva de cops tot parant els més urgents. Es va sorprendre de veure que aquell ésser era capaç de rivalitzar en força amb els millors, tot i que el seu dispositiu de combat l'analitzava com un nyicris. Mes després de tot, si els sistemes dels Heloïtes no eren capaços d'analitzar l'energia dels Guerrers de l'Espai, no era pas estúpid pensar que els seus dispositius no estaven concebuts tampoc per percebre les singulars particularitats de l'elit de guerrers d'aquell poble.
En Wigner passà de sobte a un nivell superior i la fulla de llum de la seva Espasa de Déu va estar a punt de reduir el seu adversari a l'estat de manxol.
En Fuller es tornà a aixecar com va poder després de la seva aparatosa caiguda. Sense assistència mèdica immediata sabia que estava perdut. Mes no era pas important. De tota manera, no estava pas previst que sobrevisqués. Dempeus gràcies al seu aparell d'antigravetat, no disposava de la força suficient per emprendre un nou vol. Tenia la respiració obstruïda a causa de les hemorràgies, la seva vista fallava i devia concentrar-se per situar els diferents protagonistes que quedaven drets. Cremava les seves últimes forces per anar a l'encontre del gran bàrbar calb, que restava estàtic allà on en Wigner l'havia deixat. Era el millor que podia fer per ajudar el seu líder, que a partir d'aquell moment es quedaria sol, per reagrupar els invasors dins de l'espai més restringit possible.
El jove comando sentia confusament que la partida començava malament. L'imprevisible ofensiva del cap dels estrangers quan creien que no els volia pas tocar, havia forçat a en Wigner a atacar finalment el més fort de la banda en lloc de servir-se de l'enemic a terra com a punt d'ancoratge per atreure els dos altres el més a prop d'ell possible. Entre els dos, probablement haurien aconseguit posar el colós en dificultats, obligant els seus acòlits a acudir al seu rescat. De ben segur que el bàrbar ferit hauria pogut semblar una millor opció, però un combat aeri exposava a molts més moviments. A causa de la perfídia del petit cap, es trobaven atrapats en la pitjor de les configuracions.
Dins la boira de la seva consciència debilitada, en Fuller va percebre uns petits bips i va endevinar que emanaven de l'aparell de detecció de l'assassí d'en Lidar. El seu propi visor li confirmà que s'apropava el final.
Sota els arcs impressionants de la sala de reunió, el silenci regnava com a amo i senyor. Tots els personatges importants immòbils als seus seients d'alta tecnologia mantenien la mirada centrada sobre la cúpula tridimensional. Aquests personatges eminents, més acostumats a les victòries que no pas a les derrotes, retenien la seva respiració amb un gust amarg d'angoixa al fons de la gola.
Actualització de la web!
Actualització del dia al lloc web de DBM:— Comentaris: A "Contesta a" i "Edita aquest comentari", ara el botó canviarà i t'enviarà a un formulari.
— Comentaris: El botó "Spoiler" no funcionava a la pàgina de perfil, ara sí.
— S'ha afegit "lliscar" per canviar de pàgina. Ara només funciona quan es mostra la pàgina del còmic.