DB Multiverse

Capítol 2

Traduït per Bardock

Uns mesos després, tres immenses naus de guerra circulaven per l’espai.

A bord d’un dels creuers, una desena de guerrers xerraven tranquil·lament.

En Dirac, un home de proporcions més colossals que la resta dels seus companys, semblava impacientar-se. Mentre estrenyia els seus punys, un complement en forma d'armadura de color mat apareixia del no-res per col·locar-se a sobre de la seva indumentària de batalla, desapareixent tan ràpid com havia aparegut prèviament, fent pampalluguejar les petites llums dels seus implants metàl·lics inserits al seu cap.

"Trobava a faltar una bona batalla!", rugí el colós.

La Nim, una jove bruna atlètica, va calmar el seu temperament:

"En fas un gra massa. Una guerra no és mai divertida."

"Potser tens raó... però fer una demostració a l'antiga, m'anirà bé durant una estona", es queixà en Dirac

En Waals, l'únic que duia un fulard lligat a la seva cuixa, va saltar de la consola on seia per expressar-se amaneradament:

"Sí... i a més hi haurà carn fresca... masculina... musculada..."

En Lidar, va aixecar-se d'un bot de la seva butaca per mirar-se'l de dalt a baix, abans de grunyir:

"T'adverteixo que avui no penso tolerar les teves ximpleries. Deixa't d'insinuacions si no vols que t'arrenqui aquesta bocota tan maca que tens abans d'arribar!"

La Nim va tractar de calmar el petit guerrer:

"Deixa'l estar. Ja saps que ho fa expressament."

Després d'un rugit intimidador, en Lidar va fer mitja volta.

En Waals el va provocar amb un to burlesc quan encara no s'havia girat completament:

"Ja saps que m'agraden petits i agressius, cariyet meu..."

Totalment fora de control, en Lidar es va girar, abalançant-se bruscament amb el puny endavant. El seu cop va ser blocat pel gran Dirac. En Waals, que ni tan sols es movia, va mofar-se d'en Lidar amb un somriure burlesc, al mateix temps que el seu guardaespatlles fortuït tractava de calmar el seu interlocutor:

"Reserva-t'ho pels Kolloks. No li segueixis la corrent. Ja saps com és. Ignora'l."

En Lidar se'n va anar a blasmar a un racó després de desfer-se malhumorat del bloqueig d'aquella mà gegantina.

La Feyn, una jove pèl-roja molt bella, la indumentària de la qual accentuava les seves corbes devastadores, es va repenjar de les espatlles d'en Waals.

"Waals, estimat, és una llàstima que un paio tan ben plantat com tu..."

Va passar el seu dit índex pel front de l'home, fent-lo descendir pel seu nas i els seus llavis fins arribar a la seva barbeta, per continuar parlant amb un to lasciu:

"Ja saps que et puc donar plaer quan vulguis... i on vulguis..."

En Bragg va fer un bot d'una butaca que flotava gràcies a un sistema antigravetat. Tenia els peus recolzats en un altre seient. Fins aleshores havia fet veure que dormia. Rigué per sota el nas, sense prendre's la molèstia d'aixecar-se ni d'obrir els ulls:

"Estàs perdent el temps, Feyn. Ell no és un home de debò... no té res sota els pantalons. En canvi, jo... He, he..."

En un instant, l'entremaliat Waals, es va situar darrere del bromista per acariciar la seva galta amb la punta dels seus dits.

"Et puc demostrar tot el contrari quan vulguis, ganàpia", va xiuxiuejar-li dolçament a l'oïda i amb la seva cara enganxada a la del guerrer indolent.

En Bragg va perdre la calma i va saltar d'un bot de la seva cadira cridant:

"No em toquis!"

Els seus companys van esclatar a riure mentre es fregava les seves galtes amb impetuositat.

"Molt graciós... ja m'agradaria veure-us en la meva situació... I tu, val més que no ho tornis a fer!", amenaçà al culpable amb un to seriós.

En Led, arrugant el front i situat en una cantonada, es va queixar:

"Són com nens petits. Serà divertit lluitar al costat d'aquest parell!"

En Waals es va burlar d'ell, remenant el seu tren inferior a sobre del nas d'en Bragg, el qual va girar immediatament el cap per tal d'ignorar aquell eixelebrat.

"Tu ves garlant, Led. L'última vegada estaves encantat que els marrecs, com tu els anomenes, et salvessin el cul!"

El to de veu d'en Wigner, estoic fins aleshores, no va donar lloc a cap rèplica:

"Ja n'hi ha prou, Waals!"

En Waals es va girar per observar la mirada dura del seu superior. Va arrugar el front i es va deixar caure en una cadira, que va descendir degut al seu pes.

"Sou una colla d'esgarriacries sense sentit de l'humor."

Una entrada al mur va aparèixer semblant sortir del no res i un general es va aturar un instant abans de començar a caminar a través de l'enorme sala. Hi hagué un moment de silenci i mentre la paret es reconstruïa silenciosament va examinar els homes i les dones presents, observant repetidament una pantalla que surava davant del seu tors.

Tothom es va aixecar i es van redreçar mostrant fermesa davant de la seva arribada, esperant allò que els volia transmetre.

L'oficial va adonar-se que, per primera vegada, ni la sala ni cap dels presents mostrava cap marca d'una possible esbatussada. La seva mirada es dirigí a en Waals, el qual li tornà un somriure sarcàstic perquè semblava que el general li estigués llegint el pensament. Era possible que aquell esvalotador indisciplinat s'hagués calmat?

Seguidament va observar la sil·lueta impassible d'en Wigner. Escollir-lo com a líder havia sigut una bona opció. Malgrat la seva joventut, tenia les competències, la maduresa i l'autoritat que calia per canalitzar aquells capsigranys. Al cap i a la fi, gràcies al seu fort temperament els havia guiat a aconseguir el nivell requerit per unir-se a aquesta unitat d'elit i dominar l'armament d'última generació que se'ls hi confiava.

L'oficial va respirar profundament abans de començar a parlar, al mateix temps que la pantalla desapareixia sense cap mena de maniobra prèvia.

"Com ja sabeu, els Kolloks intentaran una nova ofensiva al front Dardanita! Crèiem que romandrien calmats durant una temporada després de l'última vegada que els vam estomacar... però ens vam equivocar. Fins i tot, el propi Galasir ha decidit iniciar el cop amb força, ja que els Dardanites ens ho han descrit com una invasió a gran escala, i de ben segur patiran nombroses pèrdues abans de la nostra arribada..."

En Lidar intervingué grunyint:

"Res d'això no hagués succeït si haguéssim tallat el problema d'arrel!"

El general va respondre-li amb calma però amb fermesa alhora:

"De cap manera l'exèrcit Heloïta es convertirà en una força d'invasió, Lidar! Som i seguirem essent una força de defensa i dissuasió!

Va emmurriar-se, adoptant un to més tenebrós:

"Però, per altra banda, és cert que l'amenaça d'en Galasir comença a ser un problema. No té cap mena d'interès en Dardan. Som conscients que la majoria de les seves maniobres només tenen un objectiu comú: apoderar-se d'Helior i dels secrets de la nostra tecnologia."

"Exactament... privar a Helior de la totalitat de les seves Ultra no és pas l'idea del segle", advertí en Wigner.

L'oficial va complementar la seva resposta amb un petit somriure de satisfacció.

"El Consell de Savis no ha esperat pas per considerar-ho i és per això que la Guàrdia no és amb nosaltres en aquest viatge. A més, hem enviat micro-càmeres autònomes, les imatges de les quals ens confirmen que gairebé la totalitat de les naus dels Kolloks s'han mobilitzat per envair Dardan. Les forces que quedin al seu planeta d'origen no són de natura per poder-nos inquietar, però, en els pitjors dels casos, us repatriem amb urgència."

Semblava que l'oficial es relaxava una mica. Caminava amb pas lent i tranquil per tota la sala.

"Crec que en Galasir intenta establir una base avançada sobre el sòl Dardanita, que estaria a mig camí entre Kollok i Helior, per tal de preparar un atac massiu al nostre planeta. Les seves enormes naus són lentes i cremen molt de carburant i sabem que la tecnologia de la seva flota espacial no té prou recursos per proveir un gran estoc d'energia."

Va prosseguir:

"Així doncs, Senyores i Senyors... les ordres són estrictes! Aquesta vegada, no només contindrem les forces d'en Galasir..."

Va fer un gest marcial amb el seu puny:

"Liquidarem aquells mitges merdes per recordar-los que no poden tocar allò que no sona a l'exèrcit heloïta mai més!"

Un crit triomfal ressona a l'uníson amb l'última frase de l'oficial, el qual va seguir animant l'esperit combatiu de la unitat Ultra alçant la mà:

"I això no és tot... vosaltres desembarcareu a l'avantguarda i la resta d'unitats us seguiran la pista en les obertures que obriu a les línies enemigues. Heu de causar tot el mal possible..."

"Nosaltres seríem capaços d'encarregar-nos de tot!", comentà en Dirac, amb un somriure pueril.

L'oficial va continuar, però aquesta vegada arrufant les celles en senyal de contradicció, i va alçar el seu dit índex per emfatitzar la importància de les seves paraules:

"Això seria un error! Estem parlant d'una invasió a gran escala en la qual ens esperen! Hem de fer tot el mal possible per permetre l'avançament de les tropes. Però, costi el que costi, heu de procurar que ningú de vosaltres no caigui a les mans de l'enemic!"

En Wigner, a través d'una veu profunda, va confirmar mentre tots els seus companys es sorprengueren gratament:

"No cal recordar-nos-ho. Som plenament conscients de les nostres responsabilitats i actuarem per acomplir el nostre deure."

L'oficial va somriure, una mica avergonyit.

"Només us recordava el nostre protocol. Vosaltres sou l'elit dels nostres combatents i teniu tota la meva confiança."

Va fer una pausa, abans de contemplar les capes de cera que hi havia a les seves botes.

"Sóc conscient que les mesures de precaució poden semblar cruels, ja que és poc probable que els Kolloks siguin capaços de descobrir els secrets d'una ciència tan complexa per a ells..."

Va seure i la seva mirada va esdevenir més seriosa:

"No us podeu arribar ni a imaginar què passaria si aquells guerrers, que són autèntics monstres, aconseguissin dominar les Ultra."

"I si a sobre fos per culpa nostra...!", rigué en Bragg.

Indistintament, li fes gràcia o no, el general no es va aixecar.

"També us he d'informar que ens han reportat els moviments d'uns vehicles espacials no identificats a la zona de Kollok. En Galasir és capaç de fer qualsevol cosa per tal d'aconseguir els seus objectius, i no m'estranyaria que hagués establert noves aliances."

La comporta silenciosa es tornà a obrir. Un membre de la tripulació de la nau va aparèixer per tal d'informar al seu oficial superior.

"Arribarem a la nostra destinació en menys de trenta minuts, General."

L'oficial superior assentí amb el cap abans de girar-se per última vegada cap els combatents.

"Bé, doncs! Crec que ja ho he dit tot... Helior compta amb vosaltres una vegada més per eliminar l'amenaça i fer tornar la pau als nostres aliats Dardanites... Ultres!

Tots es van posar dempeus tan bon punt van sentir el nom de la seva unitat, mentre l'oficial els saludava militarment:

"Només em queda desitjar-vos molta sort!"

La comporta de la sala es va tornar a tancar deixant sols els seus ocupants.

Després d'un sorollet característic, els elements de l'armadura d'en Wigner van aparèixer en diversos punts de la seva indumentària de batalla en un tres i no res.

Va prendre la paraula al mateix temps que els uniformes dels seus companys també canviaven d'aparença.

"Sembla que el front enemic té unes dimensions considerables. Val més que ens distribuïm a través d'ell per crear totes les obertures possibles per a la resta de la tropa. Estarem pràcticament sols a la primera línia i això significa que gairebé no podrem comptar amb l'ajut d'un altre Ultra si tenim problemes."

"Una precaució ben inútil. Aquells paios no tenen cap possibilitat...", grunyí en Dirac.

"No parlis abans d'hora. No fou per atzar que gairebé atrapessin en Led l'última vegada", rondinà en Bragg.

En Wigner confirmà reflexivament:

"És per això que sóc tan insistent. Coincideixo amb en Bragg i el general Maserf. N'estic segur que intentaran fer tot el possible per apoderar-se d'un de nosaltres i descobrir els secrets de la nostra superioritat."

"Ja se'n poden oblidar d'això, aquells primitius! No els permetrem que ens arravatin la nostra tecnologia davant dels nostres propis nassos!", rigué per sota del nas en Waals.

En Lidar agità el seu puny, joiós:

"Per un cop que ens ordenen causar tot l'estrall possible, no ens hi negarem pas! En farem xixines, d'aquells Kollocs!"

"Tal i com dius, carinyet meu, podrem fer entremaliadures...", digué en Waals mentre s'aproximava a en Lidar, amb la intenció de coquetejar amb ell. "Si vols, jo puc vetllar per la integritat del teu culet", prosseguí amb entusiasme.

Un crit col·lectiu va ressonar a l'uníson:

"WAALS!!"