DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
[Chapter Cover]
Part 2, Capítol 6.

SEGONA PART: AQUÍ HI HA MOLTS VELLS ENEMICS!

Capítol 6

Traduït per Rei Vegeku

Observant, com era habitual, en Cor Petit es va fixar en els espais encara buits i va dir: “Aquest és el nostre lloc, el 18è univers. Segurament el torneig començarà quan s’omplin els espais de la nostra dreta.”

Al seu costat, en Gohan, també digué: “Llavors, els altres disset espais de la nostra esquerra són els nostres contrincants...”

En Gohan va parar a mitja frase. Havia estat el primer de mirar cap a l'esquerra i quedà parat amb el que va veure. “Mireu... És en...”

En Goku, que estava al seu costat, i en Vegeta, que estava més enrere; es van girar.

“Cèl·lula!”

En Goku estava tan sorprès com el seu fill. L’idea de barrejar universos era confusa, i no s'imaginaven que pogués passar una cosa així. Però ell era allà! En Cèl·lula, dret al seu costat esquerre!

“Un altre cop vosaltres”, va dir la criatura verda no massa contenta de veure en Goku i la resta. Seguidament pensà per ell mateix: ‘Em trobo envoltat per dos Son Gohan...’

En Cèl·lula era físicament idèntic al seu alter-ego de l'univers 18 durant els Jocs d'en Cèl·lula en la seva forma perfecta. Va creuar el braços i esperà pacientment, al mig del seu espai, a que el cridessin pel seu combat.

Des del seu angle, els nostres herois no pogueren veure un Cèl·lula Júnior dret entre les seves cames, exceptuant en Cor Petit, l'únic prou alt com per veure'l.

“Ens coneix”, digué en Cor Petit. “Segurament ens va matar al seu univers i ara és el més poderós allà.”

“Probablement tens raó”, respongué en Goku. “Però no es refereix a ell. Mira allà...” va seguir, assenyalant l'espai de l'univers 16, “Som nosaltres!”

Per darrere en Cèl•lula, en Goku prosseguí a inspeccionar l'espai de l'univers 16. Va veure en Son Gohan parlant amb en Cor Petit, en Goten i en Trunks parlant alegrement, la Videl, i la Bra, la qual estava recolzada just al costat de la porta del seu espai.

“Anem a veure els altres grups!”, va proposar en Trunks, saltant la paret que delimitava l'espai de l'univers 18.

En Goten el va seguir immediatament. Fàcilment va atrapar en Trunks, que s'havia parat tres metres més endavant , deixant anar un suau “Oh”...

En Trunks havia vist el seu pare... O si més no, un alter-ego seu de l'univers 13. Portava una armadura blanca de Guerrer de l’Espai, amb unes espatlleres daurades, una túnica blava i una capa vermella. El Príncep Vegeta estava acompanyat per un home més alt i corpulent a la seva dreta. Calb, portant el mateix tipus d'armadura però vestit amb uns simples pantalons negres enlloc d'una túnica blava, semblava burlar-se'n. Darrere seu hi havia una altra persona, fent cara de pocs amics, amb una llarga cabellera negra arribant fins la part baixa de la seva esquena i portant el mateix tipus d'armadura Saiyana. Semblava que no parava atenció als comentaris infantils del seu company de darrere seu. L'últim guerrer del grup... Era en Goku! Però els seus ulls revelaven el seu cruel caràcter. De fet, aquest Goku era en Kakarot, com en Goku hauria estat si mai no hagués caigut de cap quan era un nen.

El Príncep Vegeta de l'univers 13 semblava que mirés cap a l'esquerra amb mala cara. En Trunks i en Goten buscaren el que en Vegeta mirava, i no trigaren massa a trobar-ho. A l'espai de l'univers 12 no hi van veure ningú, els seus guerrers estaven a l'interior. Es van adonar que a l'univers 11 hi havia en Dabra. L'univers 10 constava de vint éssers, Namekians i Saiyans. L'univers 9, a l'igual que el 12, estava buit. Però a l'univers 8... Van veure en Freezer! Estava a la seva forma final, però restringit, ja que li mancaven els músculs del seu 100% de poder. Tampoc tenia la part cibernètica. En Trunks i en Goten el van reconèixer fàcilment; la Bulma els hi havia ensenyat una fotografia d'ell al passat. Durant la reparació de l'A-16 abans dels Jocs d'en Cèl·lula havia obtingut totes les imatges que havia captat el robot espia del Dr. Gero, incloses les imatges d'en Freezer robòtic.

En Freezer, amb cara de diversió, va mirar el grup format per quatre Guerrers de l'espai. No hi havia dubte que en el seu univers ell mateix havia matat en Vegeta. “Hi ha monstres contra els quals van lluitar els nostres pares al passat, “ digué en Trunks al veure en Bojack a l'espai de l'univers 6.

“Mira, el monstre Bu!”, va dir en Goten assenyalant l'univers 11.

El dimoni rosa, innocent, i amb cara de bebè, va sortir de l'interior de l'espai del seu univers i es va posar al costat d'en Dabra. Estava acompanyat pel mag Babidí, tan lleig i arrugat com sempre.

“Em porta molts records...”, va dir en Trunks en veure'ls.

“És una ocasió única, noi! Per fi en Gotrunks apallissarà en Bu”, exclamà el seu amic tot entusiasmat.

“No sembla gaire fort, “ va dir en Trunks.

“Sí, nosaltres som més forts!”, respongué en Goten. “Ja no som nens!”

“Ja és nostre!”, exclamaren a l'uníson.

Darrere dels dos amics, els ulls d'en Vegeta van ficar-se durant un instant per sobre l'espai de l'univers 10. Tot i la distància, es va trobar a ell mateix... de nou. Malgrat la barba, es va reconèixer fàcilment pel pentinat. Dret darrere seu hi havia el seu pare, el Rei Vegeta. Cabell gris, esquena encorbada... Semblava un home gran.

“Què has vist, pare?”, va demanar la Bra des del seu darrere.

“Res” va respondre en Vegeta sense immutar-se.

En Vegeta caminà un tros enllà... No era ell mateix el que l'havia preocupat. Sinó el fet que els Saiyans d'aquell univers encara vestien la roba primitiva; pell d'animal! A aquests Saiyans encara els faltava molt per estar avançats tecnològicament. A més, aquests, encara tenien cua. Cosa que tant ell com el seu alter-ego de l'univers 13 havien perdut.

Tant en Son Gohan com en Cor Petit es van adonar de que en Vegeta estava amoïnat i els dos miraren cap a l'espai de l'univers 10.

“Hi ha dos grups”, digué en Cor Petit. “Sento la presència d'en Nail i altres Namekians.”

“Sembla un univers sense en Freezer” va dir en Son Gohan. “Segurament no es poden transformar en Superguerrer.”

De cop en Trunks va tenir una revelació:

“Llavors... ell és el meu avi!”

En Trunks va llençar una mirada a en Goten.

“El meu també deu ser per allà!”, digué en Goten. “Som-hi!”

Quan els dos amics corrien cap a l'espai de l'univers 10, en Gohan els cridà des del darrere. “Aneu a parlar amb ells? Bona sort...”

Al contrari que el seu germà petit, en Gohan havia viscut de primera mà la brutalitat dels Saiyans de sang pura, que no tenien res a veure amb el tranquil Vegeta de l'Univers 18. En Son Gohan recordava molt bé la crueltat i la violència d'aquells éssers. No els importava matar persones de la seva pròpia família.

En Gohan es girà mirant la Bra: “I tu què, Bra? No vols anar amb el teu germà i en Goten?”

“Eh? Has vist la seva roba?”, va respondre la noia amb un to elevat. “No em veuràs pas al seu voltant!”

“Havia oblidat com d'exigent eres sobre la vestimenta dels altres,” sospirà en Gohan.

En Goten i en Trunks passaren a prop de l'espai d'en Freezer, però amb tot el xivarri no pogueren sentir res del que deien.

“Ggrrr!... Guerrers de l'espai...” rondinà en Freezer.

“Sembla que hem desaparegut en molts universos”, va dir el seu pare, amb els braços creuats igual que el seu fill. “Aquesta porqueria hauria de ser eliminada de tot arreu.”

El pare d'en Freezer era el Rei Cold. Portava una armadura com la dels Saiyans, a diferència del seu fill. També duia una capa, mostra de sobirania i poder. També es reconeixia per la seva alçada i les banyes al seu cap, s'assemblava a en Freezer en la seva segona forma.

“Tot això canviarà”, digué un ésser mig blanc i mig lila, amb una mida similar a la d'en Freezer i probablement de la mateixa família.

“Què vols dir, Cooler?”, va preguntar en Freezer sense mirar-lo.

“Ara que hem trobat Namekians que organitzen un torneig i ens concedeixen desitjos sense ser massacrats...”, en Cooler prosseguí: “No perdrem aquesta oportunitat! Tots els universos seran nostres.”

En Cold, cruelment i amb cert plaer va dir: “Veig que tenim la mateixa idea, fill meu. Hehehe.”

Tot i això, en Freezer, estava una mica preocupat: “Esperem que a cap univers hi hagi el Superguerrer Llegendari.” En Freezer sempre havia temut el Superguerrer Llegendari... Aquesta por és la que l'havia conduït a destruir el planeta Vegeta a diferents universos...

A la vora de l'espai de l'univers 10 en Trunks cridà feliçment “Ei! El rei! Puc parlar amb tu?”

“Qui gosa cridar-me d'aquesta manera?”, va rondinar en Vegeta per sota de la seva barba.

“No, tu no, estúpid!”, respongué en Trunks. “El teu pare!”

“Què!?”, va cridar el rei. “M'estàs insultant, microbi!?”

“Ei, tranquil, vell!”, digué en Trunks a la defensiva. “Al meu univers ets el Príncep dels Saiyans. On és el teu pare?”

“Hum. No m'importa el que passi al teu univers... però el meu pare, l'anterior Rei Vegeta, és aquí.”, va dir en Vegeta després de respirar dos segons per recuperar la calma, assenyalant a un home gran darrere seu.

L'antic Rei es va apropar a en Goten i a en Trunks purament per curiositat.

“Ostres!”, exclamà en Goten. “Tot i l'edat us hi assembleu molt!”

“Digues, ets ric?”, va preguntar en Trunks. “Jo dirigeixo la companyia més important del meu planeta.”

“Tens un palau?”, preguntà en Goten.

“És gran?”, incidí en Trunks.

“Quants anys tens?”

“Hm!”, va burlar-se l'anterior Rei Vegeta, sent bombardejat per tantes preguntes.

“Ei, nois”, va intervenir un dels altres Guerrers de l’Espai. “Tranquil•litzeu-vos! El Rei és massa gran per tot això!”

L'antic Rei Vegeta va començar a tossir... Fort. Tan fort i tan sobtat que el Guerrer de l’Espai que l'estava defensant es va sentir avergonyit i es va estar al seu costat per si això el podia reconfortar...

A l'espai de l'univers 18, en Gohan i en Cor Petit observaven els dos joves mig-Saiyans com garlaven amb el grup de Saiyans. Això li féu venir una idea a en Gohan, i li va anar a dir al seu pare:

“Eemmm... No vols conèixer el teu pare?”

Això va agafar de sorpresa a en Goku. “No ho sé... No el considero el meu pare.”

“Potser a ell li agradaria conèixer-te!”

“Tampoc no sabria què dir-li.”

“Quin embolic...”, va remugar en Cor Petit.

En Cor Petit va començar a volar lentament fins arribar a l'espai de l'Univers 10, on va volar per sobre dels Saiyans, els quals van queixar-se sobre el que estava fent. En Cor Petit es va aturar davant el grup de Namekians.

“Hola, Nail.”

“Sou un grup nou?”, va preguntar en Nail.

“Un consell”, va dir en Cor Petit immediatament, ignorant la pregunta retòrica d'en Nail. “Vigileu amb aquests Guerrers... Al nostre univers es dedicaven a destruir planetes.”

“No et preocupis per això,” respongué el guerrer que s'havia fusionat amb en Cor Petit a l'Univers 18 uns trenta anys enrere. “Ells no tenen la tecnologia espacial.”

“Però...”, va començar en Cor Petit, sorprès. “No existeix en Freezer al vostre univers?”

“Freezer?”, va dir en Nail, mirant l'univers 8. “Vam sentir parlar d'aquest tal Freezer mentre fugíem del nostre planeta per un cataclisme. No et preocupis, tota la seva família que veiem allà, va ser exterminada per un tal Kaitoxin.”

“Kaitoxin...?”

“El més petit dels Déus que veiem allà, a l'espai de l'univers número 1”, digué en Nail, assenyalant els cinc Déus de l'univers dels organitzadors.

Aquests Déus se’ls reconeixien amb facilitat. El que més impressiona a primera vista són els seus pentinats, tots el mateix: una cresta de punta al cap. Només el pentinat de la Deessa era lleugerament diferent, la qual el portava fins més avall dels omòplats. Tots portaven arracades i el mateix tipus de túnica.

L'home petitó amb bigoti, el més vell dels Déus, tenia un floc de cabells que li baixava al front. Era el més fàcil de reconèixer, ja que era l'únic dels Déus amb bigoti. Entre el petit Kaitoxin, el qual coneixien els de l'univers 18, i la Deessa de l'Oest, hi havia dret el més alt i gros dels Déus: el Déu del Sud. Era dues vegades més alt que el Varga que parlava amb ells. Era imponent i el seu cos era ideal pel combat.

En contraposició amb el físicament expert Déu del Sud, el Déu suprem, líder dels Kaitoxins, era petit i rabassut, i els seus braços tenien la meitat de llargada (o menys). A més tampoc vestia la mateixa túnica que la resta. Es pot arribar pensar que el seu vestit va ser adaptat perquè fos més còmode. Era, simplement, una jaqueta curta per sobre la resta, fina i flexible.

Finalment, el més menut dels Déus, vestia amb roba blava. Semblava el més jove dels Kaitoxins, però no el més fort. Tot i això, ell va ser el que va derrotar en Freezer en aquell univers. En Cor Petit va adonar-se que aquest no era tan fort com el que havien conegut ells a l'univers 18 durant els esdeveniments del Monstre Bu. Va començar a imaginar-se com hauria anat la lluita contra aquell tirà universal.

“Hauria d'anar a parlar amb ells...”, va dir en Cor Petit al seu vell “amic”.

“Tinc la sensació que et conec... Com et dius?”, preguntà en Nail, molt interessat.

“Cor Petit. Al meu univers en Freezer va atacar el teu planeta i et vaig trobar quan estaves a punt de morir. Vas decidir fusionar-te amb mi per poder enfrontar-nos a en Freezer... Per un petit període de temps...”

“Ara ho entenc...”, digué en Nail somrient. “Això explica el teu poder...”

Mentre en Trunks seguia fent preguntes a l'antic Rei Vegeta, en Goten va preguntar a un altre dels Saiyans:

“Perdoni, estic buscant un individu dels vostres! Ell és el pare d'en... d’en, Kakarot!”, va dir, esforçant-se per recordar el nom Saiyà del seu pare.

“Kakarot? No n’he sentit a parlar mai.”, va respondre el Guerrer de l’Espai primitiu.

Apartant suaument del mig una Guerrera de l'Espai, un home va aparèixer de la multitud per respondre a en Goten. Aquest home tenia una bona musculatura, una cicatriu a la galta i vàries al pit:

“Vaig tenir un fill que es deia Kakarot...”, respongué el Guerrer de l’Espai. “Però ja és mort.”

“Uau!”, va dir en Goten només veure'l, amb els punys tancats i una mirada d'alegria. “Només veure't la cara ja sé que ets tu!”

“Jo... Què?”, va respondre el guerrer, confós.

“Hi ha la teva dona per aquí?”, preguntà en Goten. “Puc fer-vos una foto junts, amb mi al mig?”

“Què és una “foto”?”

“Fins i tot has portat una càmera, Goten?”, va preguntar en Trunks amb picardia.

“Ah... emm... no...”

“Qui sou?”, va preguntar en Bardock, finalment.

“Som els vostres descendents.”, digué en Trunks. “Sóc el nét de l'anterior Rei Vegeta.”

“I jo sóc el teu nét.”, va dir en Goten a en Bardock.

“Així doncs, vosaltres, mocosos, sou els nostres descendents en un altre univers?”, va preguntar l'anterior Rei, molest.

“Sí!”, respongueren els dos a l'uníson.

“Mira”, va dir en Trunks mentre treia una de les poques fotos de família que tenia a la cartera. “Això és casa meva, la meva mare, la meva germana, i el meu pare, que està emmurriat perquè no li agraden les fotos. Finalment, adona't que quedes millor sense bigoti...”

“Em segueixen insultant!? Te’n penediràs d'haver nascut!”, va remugar el Rei Vegeta interiorment. Fins i tot en un altre univers hauria permès que els seus fills fossin tan malcarats? Deu ser normal. Al cap i a la fi, no eren Saiyans de sang pura.

“Quina vergonya!”, exclamà el Rei Vegeta. “No sou Saiyans de debò!”

Aquest comentari els resultava familiar, als dos amics i a en Cor Petit. Aquest caràcter els recordava al Vegeta de feia trenta anys.

“Però què dius!”, va respondre en Trunks. “Qualsevol de nosaltres us pot escombrar a tots junts!”

“Sí!”, afegí en Goten. “Abandoneu!”

Davant dels dos mig-Saiyans, els Guerrers primitius es van preguntar si aquells nanos estaven bromejant... O si de veritat eren tan forts. En qualsevol cas, estaven molt lluny de saber que existien diferents nivells de Superguerrers...

Dibuixat per:

Stef84       20

Gogeta Jr      

Faye      

Gokuten      

DB Multiverse
Pàgina 2419
DBMultiverse Colors
Pàgina 258
Namekseijin Densetsu
Pàgina 561
321Y
Pàgina 357
Yamoshi Story
Pàgina 39
DBMultiverse Special OAV - Broly Final War
Pàgina 42
Super Dragon Bros Z
Pàgina 96
Chibi Son Bra did her best!
Pàgina 179
14 De Novembre

Reiniciem la novel·la!

Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!

L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.

Salut!

Comenta aquesta notícia!

[banner]
Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Ajuda Universos Bonus Esdeveniments Promos
EnglishFrançaisItalianoEspañolPortuguês BrasileiroPolskiEspañol LatinoDeutschCatalàPortuguês日本語中文MagyarNederlandsKoreanTurcاللغة العربيةVènetoLombardΕλληνικάEuskeraSvenskaעִבְרִיתGalegoРусскийCorsuLietuviškaiLatineDanskRomâniaSuomeksiCroatianNorskFilipinoБългарскиBrezhoneg X