DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Capítol 28
Traduït per Bardock
El cos sense vida de la Pan es desplomava a terra. En Bojack, amb aires de grandesa, va romandre al ring per contemplar el descens la jove noia.
Al mateix temps, el presentador cridà a través del seu micròfon:
—La Pan ha mort! En Bojack de l'univers 6 és el guanyador!
L'anunci anava acompanyat d'una fredor palpable en les seves paraules! Que potser la mort d'una nena no era un motiu de pes per canviar el to de l'anunci? Al capdavall, no es podia esperar gaire més d'un torneig on era permès matar l'oponent, encara la mort només fos de forma temporal...
—Pan! —cridà la seva mare envolant-se cap a ella, amb els braços estesos per atrapar-la.
Però en Gohan va aparèixer de cop i volta per atrapar-la. Va aparèixer a tota velocitat darrere d'ella com si s'hagués teletransportat, amb els braços en una posició idònia. Amb el cap baix, va descendir per aterrar, seguit de la Videl, que no se'n sabia avenir.
Un somriure terrible es dibuixà al rostre de l'home verd i musculós. S'ha acabat. Però o hauria d'haver mostrat el meu poder a la primera ronda... Bé, el meu proper adversari és aquell tal Cèl·lula..., pensà, mirant de reüll el seu proper adversari de l'univers 17.
Al costat de l'univers 17, hi havia en Vegeku i en Son Goku. Les Videl dels universos 16 i 18 estaven en estat de xoc. Van caure de genolls a terra, plorant, quan en Bojack va trencar el coll de la noieta. Els dos Son Gohan estrenyeren els seus punys i serraren les seves dents. I quan en Bojack va llançar, literalment, la seva filla, el de l'univers 16 va enlairar-se per atrapar-la, molt més ràpid que no pas la seva dona.
A partir d'aleshores, existiria una diferència essencial entre els universos 16 i 18.
A l'univers 18, la Videl envoltava la seva filla amb els seus braços per tal de reconfortar-la. La Pan no només acabava de perdre la seva amiga, sinó que es va veure a si mateixa morir. Tremolant, es va reconfortar en la presència del seu pare, que era al seu costat. En Gohan va mirar el seu homòleg de l'univers 16. Havia perdut la seva filla i només podia pregar per la seva resurrecció al final del torneig. Però... seria capaç de contenir-se? A l'espai 18, en Gohan restava calmat, però, interiorment, estava enrabiat. Aquella Pan era realment propera a la seva filla. Si ell estava a punt d'esclatar, com devia estar el seu alter-ego del 16?
S'iniciaren diverses converses per tot arreu. En aquell moment, en Gohan es dirigia lentament a l'espai 16. A les grades es parlava sobre la crueltat d'en Bojack, un ésser sense escrúpols, autor del segon assassinat d'un torneig on semblava que no existia un límit d'edat. A l'univers 13, aquell dels "Superguerrers", en Kakarot, joiós, digué unes paraules més per a si mateix que no pas als seus companys:
—Quins ximples. Això els passa per deixar participar a la seva nena.
—Aviat ho lamentaran encara més —intervingué en Raditz, al seu costat—. En uns segons, tots ells seran desqualificats.
—Eh? Per què? —preguntà en Nappa apropant-se al germà d'en Kakarot.
—No és permès de lluitar fora d'un combat... —prosseguí en Raditz—, i aquest grup està massa trasbalsat i no sembla pas que hi hagi un Vegeta com el nostre per asserenar-los.
—Escolta —digué en Kakarot avergonyit perquè s'havia deixat portar per l'atac de feromones—, jo estava...
Tan bon punt havia començat la seva frase, fou interromput per un poder enorme que semblava que procedia de l'espai 16. En Gohan, que bullia interiorment, mostrà la seva decepció amb la seva expressió facial; no era pas ell qui desplegava tota aquella energia...
—Ara moriràs, Bojack!! —cridà la Bra transformant-se instantàniament en Superguerrera, igual que la Pan feia tan sols uns minuts.
Moltes persones es sorprengueren per la transformació d'aquella noia. A l'espai 17, en Cèl·lula es meravellà una vegada més després d'haver-se sorprès amb la Pan. Aquella noia no semblava pas menys forta que la Pan.
A l'univers 18, tothom quedà bocabadat. La Bra fou la primera. Era evident que aquell poder que amagava no era pas un secret. En Vegeta no ho admetria mai, però es va satisfer de saber que tenia la capacitat de transformar-se en Superguerrera. La Pan també estava atònita. Primer fou la seva alter-ego, i després la Bra. Allò no ajudaria pas a confiar en la seva força. Si la pròpia Bra, encara que fos d'un altre univers, era més forta que ella... què es suposava que havia de fer?
Al costat d’un Son Goku somrient, l’Ub estava desconcertat. Una Bra Superguerrera i que s'entrenava... Quina classe! Quina força! Quina presència! Al mateix temps que la contemplava, semblava que la Bra estigués a punt d'esclatar de ràbia.
—No, Bra! Fora d'un combat no! —exclamà en Cor Petit estenent el seu braç però sense arribar a tocar-la.
En efecte, la Bra es preparava per abalançar-se a tota potència sobre en Bojack, qui entrava al seu espai.
Finalment, el seu pare la va aturar agafant-la per les espatlles:
—En Cor Petit té raó. Ens enviarien al nostre món i la Pan no ressuscitaria al final del torneig.
La Bra seguia bullint de còlera per dins. Va girar-se per mirar-li als ulls al seu pare, qui notava que a la seva filla li costava molt de contenir la seva ràbia. No era convenient que seguís enfurismada. En Vegeku tractà de seguir dialogant amb ella:
—Fins i tot el teu germà, conegut per les seves ires llegendàries, es controla. Així que no et deixis portar per les teves rabietes habituals.
Era cert que en Gohan ja era tot un adult i restava sempre calmat. Alguns havien presenciat l'enorme font de poder que emanava a través d’aquelles ràbies ben justificades. Fins i tot, alguns afirmaven que era la clau de la seva força. En Cèl·lula, en alguns universos, ho havia patit a les seves pròpies carns... i fins i tot en Bojack! Però a què es referia, en Vegeku, quan parlava de les rabietes habituals de la Bra? L'Ub va sentir aquelles paraules i va tremolar. La Bra del seu univers era una noia consentida i gens simple, i no tenia constància que s’enrabiés d’aquella manera.
En el moment en què en Vegeku intentava detenir la Bra, en Gohan arribava al muret que delimitava els espais. El muret es va esmicolar a causa de la força d'una aura que restava invisible però que estava repleta de còlera.
—Té, Gohan —digué en Cor Petit, mantenint la calma com era habitual en ell, fent aparèixer del no-res un objecte de les mateixes dimensions que el cos de la Pan.
—Gràcies, Cor Petit —respongué el seu antic deixeble, depositant la seva filla dins del contenidor.
Després de romandre durant un moment amb la seva dona, en Gohan fou interromput per la Bra, situada darrere d'ell.
—Germà! En Bojack es mereix la mort! Jo...
—Tu no faràs res, Bra! En Bojack ha respectat el reglament. No ens és permès d'atacar-lo.
En Son Gohan tremolava de dalt a baix. Per culpa de la Bra no aconseguia calmar-se. Es va treure les seves ulleres. Els seus ulls cercaren la seva dona. La seva presència el reconfortava, però no era suficient. Va donar-li les ulleres, es va girar, va estrènyer els seus punys i va alliberar part de la seva ràbia mitjançant la seva energia. Una violenta aura blanca el va envoltar.
Després de la demostració de força de la Bra, que sobrepassava la de la Pan i, segurament, la del propi Bojack, els espectadors i els combatents dels altres dinou universos quedaren estupefactes davant del poder desplegat per en Gohan.
A l'espai 19, els representants de l'univers dels "nano-guerrers", sobrenom que havien llegat dels seus avantpassats, un dels integrants del grup va mesurar, amb un sensor, la força de combat que provenia del semi Saiyà i que feia tremolar tot l'estadi.
—L'asteroide trontolla? —preguntà un dels guerrers amb armadura.
—El detector capta un enorme flux d'energia —respongué un altre amb pànic, mentre analitzava aquella força.
L'únic representant de l'univers 4 somrigué, amb els braços encreuats:
—Ha, veig que en Son Gohan no ha perdut gens de poder! Interessant!
A l'espai 17, en Cèl·lula es va sorprendre encara més. Era aquella la força d'un Son Gohan adult? Increïble! Feia una bona pila d'anys, abans d'autodestruir-se, s'havia impressionat amb el seu nivell. Però aquest nou poder era formidable!
Respecte el Namekià de l'univers 7, que semblava que feia una becaina des que l'univers 18 havia arribat, va obrir els ulls per primer cop, intrigat per aquell poder.
—Bra! —digué en Gohan col·locant-se davant d'ella, amb els punys tancats—. Si vols desfogar-te, pega'm. Però no posis en perill la nostra participació... Ni la resurrecció de la Pan! —cridà, alliberant encara més poder.Era una ràbia que feia tremolar tot l'asteroide. Petits trossos de ring queien i suraven al voltant d'en Gohan i la Bra a l'espai 16 a causa de l'aura blanquinosa. Tanmateix, la Bra tremolava lleument per culpa d’aquella expressió inhabitual d'en Son Gohan.
El seu intent de venjar la Pan fou frustrat. Adorava la filla d'en Gohan i la Videl, puix que era la seva neboda. Tenia set de venjança, però no podia enfrontar-se amb el seu germà. Al cap i a la fi, ell tenia raó...
—D'acord... —digué finalment després de calmar-se, mirant a terra.
En Gohan va continuar enrabiat i va mantenir la seva aura diversos minuts. En Vegeku sabia que no es descontrolaria i que es resistiria a matar en Bojack una segona vegada. De totes maneres, el vigilaria.
Quan la tensió s'esvaïa de mica en mica, una noia estava espantada a l'espai 18. Havia vist l'expressió del seu pare de l'univers 16. Ella no seria mai capaç de fer res perquè el seu pare, el vertader, el de l'univers 18, tingués una expressió com aquella.
A més a més, el seu esperit combatiu va esfumar-se i ja no estava efusiva de participar en el torneig. Que potser s'havia cregut invencible, abans? La presència del seu pare i del seu avi, així com la d'en Vegeta i l'Ub, o fins i tot la d'en Trunks i en Goten, que es podien fusionar, l'havien reconfortada? S'havia cregut que no li podia passar res, a ella? Si res li succeïa, vindria algú a rescatar-la com a la Kat, que havia sigut salvada per en Vegeta de l'univers 13 de les mans d'en Kakarot?
Li arribaria l'hora aviat?
—Pare, crec que em retiraré... —digué amb tristor—. No vull morir!
La nena va deixar anar els braços de la seva mare per mirar el seu pare. La Videl s'aixecà i seguia amb una mà a la seva boca per culpa de l'impacte psicològic de la mort de la Pan. La seva filla autèntica seguia parlant amb el seu marit:
—A més, ella ha perdut i... era més poderosa que jo... Sóc lluny del seu nivell de lluita.
En Gohan mirà la seva filla. Tenia raó. En el fons volia que es retirés per seguretat. No obstant, l'havia de seguir animant.
—Pan, tu podries ser tan forta com ella... Sou idèntiques. Segurament et transformaràs aviat.
La Bra va aprofitar l'ocasió per parlar de si mateixa. Volia desviar el tema per tal de no incidir en la mort de la Pan. No era mala idea:
—L'altra Bra no és idèntica a mi. No tenim ni tan sols el mateix pare. I no seré mai una Superguerrera.
—Podries ser-ho si t'entrenessis —intervingué seriosament en Vegeta.
—No m'interessa. Has vist quin pentinat més ridícul? I, a més, no vull convertir-me en un sac de músculs sense cervell com en Goku i tu.
—Què has dit? —cridà el Príncep dels Guerrers de l'Espai, realment molest per aquella apreciació.
De debò la seva filla sempre l'havia considerat un sac de músculs sense cervell?
En Goku restava estupefacte. De fet, no volia demostrar el contrari. Feia molt de temps que aquell tipus de comentaris no li importaven.
En Gohan seguia parlant amb la seva filla.
—Pots abandonar en qualsevol moment, i no permetré que cap adversari et faci mal si el combat ja s'ha acabat. Poso la mà al foc que sóc molt més ràpid que aquell Vegeta. Sé que és un tema que no ens podem prendre a la lleugera, però en aquest torneig la mort només és de forma temporal. És estrany, però és l'únic consol que tenim.
A l'univers 11, en Babidi s'impacientava. Després de la derrota d'en Dabra, la seva única forma d'aconseguir el seu desig era gràcies a en Bu. L'espera per a la segona ronda es faria molt llarga. A més, els organitzadors estaven perdent molt de temps reparant el ring. I els altres babaus ploraven la mort d'una nena.—Quins pesats! —digué perdent la seva paciència—. El meu Dabra també és mort i no em queixo!
—No... No he mort encara...
En Bu, que era darrere d'en Babidi, quedà fascinat per les paraules del seu amo.
—Si és mort me'l puc cruspir? —preguntà en Bu apropant-se amb un gran somriure.
Gairebé al límit de les seves forces, i emprenyat perquè l'havien ignorat, en Dabra continuà defensant-se.
—Que no he mort! Cof...
Al mateix temps que el dimoni perdia el coneixement, el ring era reconstruït en bloc. El presentador va aprofitar per anunciar el proper combat: en Tapion contra en Caracoru.
Nous avatars: pel·lícules i soldats
54 nous avatars disponibles!Soldats dels Dimonis del Fred, i personatges de les pel·lícules de BDZ.
Aneu al vostre perfil, seleccioneu "ALL" i cliqueu a "Mostra només els últims avatars afegits" per veure'ls!
Acolorits i seleccionats per HomolaGábor, Argelios, ZenBuu i Ammar.