DB Multiverse

Capítol 29

Traduït per Bardock

En Krilin va cridar:

—Sou uns malxinats i el vostre pare era un estúpid fracassat!

Esperà que aquell insult els desestabilitzés durant un instant. I semblava que rutllava. Tots dos van llançar-li una mirada d'estupefacció.

Amb la faç deformada per l'odi i la determinació, va acabar de formar amb la seva mà esquerra una bola d'energia lluminosa i d'engrandir un disc de llum en la mà dreta que mantenia per sobre de la seva testa.

Ja no sentia les seves mans incandescents, ni el seu braç patia les cremades ardents. El seu sistema nerviós estava en ebullició. No s'hauria imaginat mai que pogués arribar un dia a acumular dos atacs simultanis de tal intensitat.

No era el moment idoni per astorar-se. L'efecte sorpresa envers els altres dos era vital!

Estirant-se, en primera instància, endarrere, va formar una mena d'arc amb el seu cos. De cop i volta, d'un sol moviment i sota un esforç inaudit que mobilitzà cadascun dels seus músculs, va projectar gairebé alhora les dues concentracions d'energia pura tot cridant per utilitzar la totalitat de la seva força i energia.

La bola va esclatar de ple contra una A-18 situada molt a prop d'ell. L'ona de xoc va projectar violentament el propi Krilin enrere.

Malgrat el xoc, presenciava, amb ansietat, la trajectòria del seu disc cisellador com si fos un plat volador gegantí contra el segon androide.

Al lluny, el darrer tenia temps de sobres per observar com se li acostava l'atac.

Semblava que no tenia la intenció d'esquivar-lo...

Oli en un llum! Es preparava per boxejar el disc lluminós amb el puny!

En Krilin s'entusiasmà: l'A-17 comprendria massa tard el seu error. Encara que no fos decapitat, acabaria molt malferit!

L'A-18 emergí ennegrida, però indemne, de la formidable explosió que l'havia engolit. Però tant li era, a en Krilin, ja que ella no podia fer absolutament res pel seu germà.

Va esguardar amb impotència la trajectòria de l'energia arremolinada.

La fabulosa arma va arribar finalment al seu objectiu. Tal com havia previst, l'A-17 la va boxejar violentament. Encara millor: va ajuntar les dues mans a fi de contrarestar-la amb seguretat!

En Krilin quedà absort. El disc lluminós rebotà amb força sota els punys de l'androide sense causar-li ni la més mínima esgarrinxada.

Va mirar esparverat fent uns ulls com dues taronges com la seva creació s'inclinava sota la impulsió del cop de l'A-17 per acabar precipitant-se vers el sòl.

Va tenir la sensació que el seu cor esclatava sota el seu pit. L'energia pura adquirí una velocitat sorprenent tot xiulant i era evident cap on es dirigia!

S'enfilava directament sobre en Yamcha, el qual s'aixecava peniblement amb els seus avantbraços.

En el moment de l'impacte, en Krilin va tancar els seus ulls bullents de dolor. Ni tan sols va adonar-se que perdia altitud per culpa de les nàusees que li pertorbaven els seus sentits.

Però el "xoc!" mortal va ressonar a les seves orelles com una campana eixordadora.

Es va desplomar a terra. Es trobava de quatre grapes polvoritzant una roca amb el seu front. Desitjava que el seu cap hagués esclatat!

No tenia necessitat de mirar per saber com era de terrible la situació...

Recollit en una bola, va enfonsar el seu cap sota l'embolcall dels seus braços amb les mans crispades convulsament.

Acabava de matar el seu amic. En aquell moment volia vomitar i morir!

Com sobreviuria a una atrocitat com aquella? Com viuria amb un pes com aquell al cor? Com podia seguir respirant després d'allò?

Va començà a plorar emetent uns sanglots molt grossos i uns gemecs d'infant per tal de liquar el dolor del seu cos.

No gosava mirar. Però una imatge ratllada de vermell s'imposà a través de la seva ment. Era el cos d'en Yamcha tallat longitudinalment per la meitat per la seva fulla efímera.

Era horrible. No podia desprendre's aquella imatge dels seus pensaments. La inclinació de l'arma no deixava cap mena de dubte sobre la forma en què havia estat cisellat. De l'alçada de l'impacte no estava tan segur. Preferia que la fulla hagués assolit el seu cap enlloc del seu braç perquè d'aquesta manera no hagués tingut temps ni de patir ni d'adonar-se del que succeïa.

Morir... La mort era millor que continuar presenciant aquell "espectacle". Bullia interiorment amb aquest pensament!

L'infern no devia ser pitjor que allò que estava vivint en aquell precís moment!

Una mà compassiva el va esgarrifar en el moment en què va acariciar-li l'esquena.

No volia veure ningú. No podia veure ni escoltar ningú. L'única cosa que volia era l'oblit salutífer del repòs etern. Res més que el silenci absolut de l'oblit suprem. El perdó d'un amic que no veuria mai més...

Dues mans el forcaren a alçar el seu bust, les quals van aixecar-li el cap. Amb prou feines va entreobrir els ulls mentre s'ofegava entre dos sanglots feixucs i divisava la forma irreal d'una silueta rossa que eixugava suaument les llàgrimes xorques que regalimaven per les seves galtes.