És una planta molt particular.
Vaig posar punt final a la guerra, però van perdre el seu lliure albir.
La dualitat ona-partícula no li recorda la sonata de Frigrindan?
Aleshores, els Namekians caminaven de quatre grapes.
Aquell microorganisme era tan poderós que podia doblegar brins d'herba amb el seu poder.
Vaig rebutjar el seu desig, creieu que vaig actuar correctament?
No es tracta de gestionar l'univers, sinó deixar que evolucioni amb llibertat d'elecció.
Llavors l'interior d'un àtom és així?
A mi també em va sorprendre, quan ho veiem de manera real, tot canvia!
És cert que sempre hauríem de saber on és la nostra tovallola.
Exacte, l'A'Tuin no sap mantenir cap conversa.
En Bu és... infinitament més intel·ligent i interessant que tot el que havia conegut. Vaig començar a admirar-lo. Ens vam fer amics, còmplices. I vaig entendre que nosaltres, els Kaitoxins, no estàvem tan obligats a intervenir tant com havíem fet. L'univers deixat a si mateix és realment caòtic, però esplèndid. Aquell que havíem modelat a imatge i semblança nostra eliminant éssers que no ens complaïen, és insubstancial.
Em va influir, sens dubte. Vaig acceptar tots els participants, inclòs en Broly i dos Bu, que són anomalies contra les quals normalment lluitem. No és normal? En Gast i en Vegeku també han esdevingut anomalies, però com que sabem que són bondadosos, tenen el dret de viure? És la nostra subjectivitat del bé i del mal el que decideix?
Sí, en Bu m'ha canviat. Sí, em sorprèn en el que m'he convertit, però tinc una visió molt més àmplia que la vostra. Hi ha bondat en la renovació del caos. Podem deixar-lo fer. I és encara més cert ara que sabem que hi ha un nombre infinit d'universos: si res succeeix tràgicament en bilions d'universos, ocorrerà d’una altra manera en bilions d'altres! Influir en un sol univers és irrisori!