DB Multiverse

Política intermundial

Traduït per Bardock

—Que bé, treballarem juntes!

—Sí, però sóc la teva superior, Brie. O sigui que comporta't!

—Disculpa, Senyoreta. Si abuses de la teva posició no et pagaré ni un sol cafè més. I moriràs de set.

—Abricota Prunus Armeniaca Rosidae Plantae, m'està subornant! No acceptem aquestes amenaces. Sàpiga que té el comiat a tocar i que es quedarà sense feina, al carrer, alcohòlica, arrancat velles barres de Katchin en els lavabos públics per vendre-les a un preu miserable en el mercat negre a fi de pagar les seves dosis de crack.

—Ni parlar-ne. M'aniré al llit amb el camell de crack per obtenir dosis gratuïtes.

—Molt bé.

—Però igualment necessitaré les barres de Kachin per colpejar-te i venjar-me en un carreró sense sortida durant una nit de lluna plena. Et prendré les claus, aniré al teu apartament i et robaré totes les teves sabates esquerres! Aleshores, posaré en marxa un mercat negre especialitzat en gent amb una sola cama.

—No me'n sé avenir. Seria molt immoral que obrissis un comerç per a gent coixa.

Unes frases més tard, quan arribaren els darrers participants, la reunió començà.

—Ens hem reunit aquí per parlar de la crisi més important que hem patit mai. Hem amagat durant segles la nostra presència de l'imperi del Fred i només ens hem comunicat amb civilitzacions rebels, però, avui dia, ja ens han descobert. Per altra banda, hem esdevingut gràcies als Guerrers de l'Espai, o més aviat, gràcies a una Guerrera de l'Espai, en l'arma més eficaç de l'univers contra aquests Dimonis. Ens falta determinar quina nova actitud hem d'adoptar.

Fou el president de l'assemblea qui havia parlat. Fou elegit feia molt temps. Havia governat el poble Tsuful durant 17 anys i, en aquell moment, representava al Govern.

Tingueu en compte, estimats lectors, que no citarem els noms de tots els presents. Per tal de simplificar la comprensió, utilitzarem llurs funcions per anomenar-los.

—Som 49 presents física o virtualment, aquí —continuà—. Presentaré les persones més importants. Jo represento l'estat i el seu pressupost. Xxx, d'enquestes i de l'opinió pública, representa l'opinió del poble Tsuful. Yyy, de l'estudi dels pobles Saiyans, representa l'opinió dels darrers. La Senyoreta Chiin-Lee, del projecte del Guerrer Mil·lenari, representa la Guerrera de l'Espai "Mil·lenària" que va liquidar el Dimoni Chilled. També tenim convidats no-Tsufuls. Zzz, en aquesta pantalla, representa la rebel·lió contra l'imperi. Aaa, en aquesta altra pantalla, és un especialista que ens dirà com reaccionen els Dimonis. Els extraplanetaris parlaran a través d'un traductor automàtic. Sisplau, parleu amb claredat i sense indirectes, cinisme ni amb tons elevats.

El president va empassar saliva abans de continuar.

—Per començar, compartirem informació sobre els fets i respondrem preguntes. Primera pregunta: és ben mort, en Chilled? Resposta: sí. De fet, l'Imperi n'està al corrent i han visualitzat tot el combat per vídeo. L'Emperador ha reaccionat molt violentament però encara no s'ha llançat a l'acció. Està reunint els seus fills. Aaa ens posarà al dia sobre els Dimonis.

—Bon dia. El nombre de Dimonis del Fred era de cinc. L'Emperador Blizzard és el pare, el qual no s'ha mogut del seu seient durant anys, però, en veure el vídeo, s'ha aixecat. Dubto que estigui en condicions de lluitar. Ha tingut quatre fills. Per odre de naixement: en Frosty, l'Snower, en Chilled i l'Ice Kurima. El primer és, segurament, el més fort de tots. Quant a poder...

L'especialista dels Dimonis del Fred va dubtar un instant i després va prosseguir:

—És un secret, però els Dimonis poden transformar-se i augmentar el seu poder. Cadascun d'ells tenen una o diverses formes addicionals, però no ho sabem ben bé. Això implica que la força actual que coneixem d'ells no és el seu poder real.

—Els exèrcits de l'Emperador no són pas gaire poderosos —afegí un altre extraplanetari—. Estan molt dispersos i gairebé mai no hi ha cap rebel·lió. De fet, els Dimonis i llurs guerrers més poderosos, també anomenats guerrers de la cort, tenen el valor d'un exèrcit sencer i no dubten ni un sol moment a arrasar països o continents en cas que un conflicte esclati.

—Però nosaltres tenim el nostre exèrcit secret preparant-se —digué un altre—. Combinant les nostres forces, podríem combatre una desena part de l'exèrcit de l'Emperador, el qual és absolutament enorme. Atenció, no tinc en compte els guerrers especials de la cort.

—Considerant que és impossible que siguem atacats per tot el seu exèrcit a la vegada, l'efecte sorpresa ens atorgarà la victòria en les primeres batalles. Si no hi ha cap Dimoni, és clar. Amb les victòries preliminars podrem desplegar un moviment de rebel·lió i tenir el suport d'altres planetes. Una bona estratègia ens pot assegurar la victòria militar, però únicament si els Dimonis i la seva cort són aturats. Una de les nostres preguntes: el vostre guerrer és únic?

—Sí —digué la Chiin-Lee, que per fi va prendre la paraula—. Val a dir que, fins i tot dopant un Guerrer de l'Espai amb les nostres drogues, no vam aconseguir produir un guerrer tan poderós. La seva transformació s'assembla clarament a la del Guerrer Mil·lenari però no és exactament la mateixa. Hem comparat els seus ADN i no té cap traça "Mil·lenària". El seu cas és únic. I no sabem reproduir-lo.

Els visatges exhibiren un aire decebedor.

—Per contra —continuà ella—, el seu ADN no és especialment diferent. No té cap senyal de malaltia ni de mutació. En resum, és teòricament possible que qualsevol Guerrer de l'Espai pugui transformar-se en el que nosaltres anomenem Superguerrer. Però encara no sabem com.

—Ens agradaria que treballéssiu per desvetllar aquesta teoria. És extremadament important per als nostres plans i podria canviar completament l'equilibri de poders al nostre favor. Una altra pregunta: aquests guerrers són influenciables?

—Sí —respongué la Chiin-Lee—. Ells lluitaran per nosaltres. Ella batallarà per nosaltres.

—No hi estic d'acord —digué Yyy de l'estudi dels pobles Saiyans—. Sí, batallaran per protegir el seu planeta, es confrontaran a la resta, però no acceptaran ordres. I, si els manipulem i se n'adonen, no sobreviurem.

—La Superguerrera és diferent. Però no vull generar un debat entre Yyy i jo. Estic d'acord amb el fet que serà molt difícil de convèncer els Guerrers de l'Espai perquè parteixin a l'espai a fi de lluitar per nosaltres. Però no és impossible.

—Estem preparant una guerra universal contra l'imperi? —preguntà un alienígena.

—Si hi ha una petita possibilitat de destruir els Dimonis del Fred, hem d'intentar-ho encara que sigui remota —respongué un altre.

—Una petita possibilitat de causar milers de morts i destruir planetes sencers, ve-t'ho aquí! Amb una guerra oberta, els Dimonis del Fred no dubtaran a destruir un planeta, la població del qual no satisfarà tots els seus recursos a l'imperi. Declarar una guerra és extingir espècies senceres!!

—Hem de jugar bé les nostres cartes —va dir un altre—. Si llancem una operació comando contra els dimonis amb aquests Superguerrers, el nostre exèrcit i la nostra insurrecció seran suficients per posar contra les cordes l'imperi.

—Encara que els Dimonis i la seva cort desapareguessin d'una bufada, això no impediria una ogiva quàntica de destruir un planeta. L'exèrcit sencer no es pot contenir en sols un dia.

—Serà una autèntica victòria si posem punt i final a un imperi titànic de 10.000 anys sacrificant només una milionèsima part de la nostra població.

—Escolteu —va fer el president Tsuful—, farem tot el possible per produir guerrers poderosos, és a dir, Superguerrers. Però això no significa que ens en sortim. Quan ho sapiguem, sospesarem tots els ets i uts. Però ara, hi ha una pregunta més primordial: què faran els Dimonis del Fred durant els propers dies? Serem totalment destruïts si ataquen tots quatre el nostre planeta!

—Justa la fusta —va intervenir l'especialista dels Dimonis del Fred—. Si venen diversos, caldrà fer tot el possible perquè vosaltres i el guerrer us amagueu en algun lloc. Però això no succeirà. Els Dimonis són imbuïts per si mateixos i pensaran que en tindran de sobres amb un d'ells per matar el vostre guerrer, cosa que no és certa. A més, és inhabitual que parteixin en grup exposant la seva crisi a la gent. Per contra, si el segon és mort de la mateixa manera, canviaran de tàctica.

Hi hagué un silenci. Pensar que diversos dimonis invencibles podrien aterrar al seu petit Planeta Plant va fer estremir un bon nombre de Tsufuls. A més, havien vist el vídeo i, encara que la Superguerrera hagués estat més forta que el Dimoni, aquest es trobava en procés de metamorfosi per augmentar el seu poder a una velocitat sorprenent.

—Vostè em va dir —afegí un Tsuful—, que els guerrers de la cort són força menys poderosos que els Dimonis. Si emergeixen d'una enorme nau de combat, crec que un Guerrer de l'Espai, entrenat per nosaltres malgrat que no es transformi en Superguerrer, podria plantar-li cara, oi?

—Vejam —respongué un alienígena que havia dirigit durant un instant la seva mirada fora de la pantalla—. Acabo d'analitzar les característiques del vostre Saiyà drogat i entrenat, i val a dir que són realment impressionants. Segurament eficaces contra la majoria dels guerrers de la cort. Però no contra els d'elit.

—I vosaltres no teniu cap guerrer d'elit?

—Sí, alguns, però no són suficients. Cap espècie no és tan forta per naturalesa com els vostres Guerrers de l'Espai. Tret dels Namekians, és clar.

—Els Namekians?

—Ja llegireu els arxius després —digué el president de l'assemblea—. Hi ha més preguntes?

—Esteu llestos per entrar en guerra? —preguntà un alienígena als Tsufuls.

—D'això... —va fer Xxx, d'enquestes i de l'opinió pública—. El nostre planeta està amenaçat. Tenim un exèrcit i els ciutadans són conscients del perill. Sí, estem preparats per entrar en guerra.

Tots els Tsufuls del voltant de la taula perceberen la tensió de la sala. Ja estava tot dit. Estaven en perill i havien de fer la guerra. Llançar la producció de naus i armes. Posar les seves vides en perill.

—Els Namekians són realment impressionants! —digué el Tsuful mentre feia lliscar les informacions i els documents.

—El seu poder de regeneració és realment genial —va dir la Chiin-Lee, la qual mirava la pantalla per sobre de la seva espatlla.

—Dominen una màgia estranya, tots saben volar i posseeixen una força demencial encara que la seva gravetat sigui inferior a la nostra. A tot això hi hem d'afegir la seva gran intel·ligència, longevitat, telepatia... materialització???

—És la capacitat de crear objectes del no-res.

—Això és impossible!

—Però no funciona així com així. Fixi's també: saviesa, poder, i... aïllament total.

—Fan que les seves coordenades siguin desconegudes!? Tot si ser coneguts arreu de l'univers, han amagat el seu planeta millor que nosaltres!?

—No tenen tecnologia. No es poden detectar. Només algun d'ells deambulen per l'imperi. Són tossuts i intractables.

—Prefereixen viure pacíficament al seu planeta abans d'enviar els seus guerrers a morir contra l'imperi. Comprensible.

—Quina llàstima.

—A més, no són violents. Són semblants als Guerrers de l'Espai, però sense la brutalitat d'aquests.

—Tant és. Això els fa menys interessants que els Saiyans.

—Per què?

—Miri això —acabà la Chiin-Lee—, són asexuals.

En Mahissu es llevà d'hora i volà vers la capital. Quan hi arribà, extenuat, unes hores més tard, comprengué que havia fet bé en afanyar-se.

La ciutat estava immersa en una gran excitació. Coets amb colors festius esclataven periòdicament en el cel per anunciar un esdeveniment important on tothom hi estava convidat. Les viles de les rodalies també transmetien aquests senyals i en Mahissu s'havia creuat amb dos narradors que marxaven de la capital per escampar una notícia que ell ja deduïa.

Sabia, per llurs celles frunzides, que estaven decebuts per ser obligats a marxar de la capital i perdre's els primers combats de selecció del nou Rei.

Es dirigí directament vers el gran estadi el qual, tal com s'esperava, estava ple de gom a gom. A més de les grades circulars, nombrosos espectadors flotaven al voltant de l'estadi. Però el narrador estava esgotat i cercà un indret on descansar encara que fos dempeus. Òbviament, només restaven llocs mal situats. De tota manera, va trobar un indret que li va fer el pes.

Feia estona que els combats havien començat. Però no veia la Hanasia. Un general lluitava contra un desconegut. El combat no va durar gaire estona i el desconegut va haver d'abandonar. A continuació, es disputaren diversos enfrontaments, cadascun d'ells entre Guerrers de l'Espai diferents.

El procediment havia canviat. Els lluitadors s'havien d'inscriure per endavant i, en lloc de lluitar fins a l'extenuació, els combats estaven organitzats. Això significava que cada guanyador disputaria un combat contra un altre vencedor.

Hi va haver un interludi i el conseller va prendre la paraula utilitzant l'orbe màgic -un micròfon-, que permetia de fer escoltar la seva veu pertot arreu. Era un aparell que els habitants de la capital estaven acostumats a fer servir i evitaren preguntar-se com funcionava.

—Ja s'han acabat les eliminatòries. Tenim trenta-set candidats! Ara tornarem al sistema clàssic de torneig, en què el guanyador restarà damunt el ring. Cadascun dels candidats lluitarà contra ell al ring durant 37 combats! El guanyador esdevindrà Rei, almenys, fins demà al matí!

Els Guerrers de l'Espai estaven acostumats que els torneigs Reials duressin diversos dies, atès que diversos candidats al lloc arribaven de ben lluny i podrien trigar una setmana o més a arribar

«Per contra —es preguntava en Mahissu—, per què reprendre el sistema habitual en què diversos Reis vàlids i competents van perdre per culpa de l'acumulació de combats i foren vençuts per oponents més febles, tenint en compte que el sistema d'eliminatòries és molt més just?»

A continuació, en Mahissu va obtenir la seva resposta. La primera persona a pujar al ring fou la Hanasia.

—L'heu vista breument durant els combats preliminars. Amb tots vosaltres, la Hanasia! Feu les vostres apostes. Estic completament segur que estem davant de la que esdevindrà la futura Reina dels Saiyans!

No vestia la roba rupestre del seu poble, però tampoc no vestia com una Reina. Si més no, els serveis administratius de la capital foren sabedors de la seva presència i la van vestir amb roba simple acolorida.

—Permeti'm recordar-los les seves gestes. Fa només unes setmanes, va aconseguir plantar cara al terrible Guerrer Mil·lenari de l'Espai! I, ahir, va exterminar l'invencible invasor que havia vingut del cel, responsable de la mort del nostre anterior sobirà.

Pel que semblava, en Mahissu s'havia perdut alguns capítols.

—Tota la informació sobre els invasors la tindran en aquest estadi aquesta nit —conclogué el conseller.

Alguns es quedaren absorts en les grades, ja que era per la tarda i 37 combats podien durar perfectament molt temps. Però en Mahissu i els organitzadors sabien que no seria pas el cas. Comprengué que aquelles eliminatòries havien servit per mostrar combats igualats, a fi que la multitud s'entretingués. Perquè, després de tot, el que venia a continuació no seria gens palpitant.

—L'Azgamar, provinent d'una vila de les planes del Sud, serà el seu primer adversari —va dir el conseller mentre un Guerrer de l'Espai molt musculat i massís pujava al ring.

El Guerrer de l'Espai es va col·locar en posició i atacà. Es precipità contra la Hanasia, la qual restava estoica i no en posició de defensa.

En atènyer-la, aquesta va alçar el braç a tota velocitat i li clavà un sol cop. El seu rival fou projectat pels aires a diversos quilòmetres de l'estadi.

—Ara és el torn del nostre segon candidat —va intervenir el conseller esguardant, igual que els demés, el punt negre desapareixent en la llunyania—. En Romanakib, de la pròpia capital, lloctinent de l'exèrcit del Rei.

Un Guerrer de l'Espai, hàbil i dinàmic en els aires, va entrar al ring. Va saltar i va volar vers la Hanasia. Durant el camí, va enviar-li diverses boles de foc abans de colpejar-la. Però allà on era ella, no hi havia res i les boles s'estavellaren contra el sòl. Va reaparèixer perpendicularment a ell i li etzibà un cop de genoll al ventre amb els braços encara encreuats.

En Romanakib no sortí projectat però es desplomà a terra, gemegant lleugerament abans de perdre el coneixement.

Els combats més llargs eren les entrades i les sortides dels adversaris de la Hanasia.

Només cinc disputaren un combat més o menys honorable en què la Hanasia va haver de desencreuar els braços, però, en tots els casos, foren sobrepassats amb escreix.

—Demà al dematí tornarem amb nous adversaris i, d'aquí una setmana, amb els Guerrers de l'Espai més poderosos del planeta! —conclogué el conseller—. Després d'una llarga pausa, mostrà els cadàvers dels invasors i explicà què havia succeït.

Els invasors provenien d'un món situat per sobre del cel i era factible que en vinguessin d'altres.

Gràcies a això, la reconstrucció de l'exèrcit començà i tots els interessats podien inscriure-s'hi a canvi d'un entrenament avançat.

Molts Guerrers de l'Espai estaven meravellats amb l'idea de combatre monstres provinents d'altres mons i alguns s'allistaven sols per obtenir la primícia d'aquests combats.

Els quarters militars s'havien d'expandir talment com les barraques construïdes per a l'exèrcit del Guerrer Mil·lenari que ja s'estaven reformant.

En Mahissu entrà al castell. Era un narrador conegut i no havia necessitat barallar-se amb els guàrdies per accedir-hi. Es dirigí directament vers les sales reials i, en aproximar-se als apartaments reservats al Rei, es va confrontar amb dos nous guàrdies.

—Prohibit el pas.

—Sóc en Mahissu, el narrador Reial —respongué.

—Ja sé qui ets, i et conec —va respondre un dels guàrdies, un ganàpia forçut que segurament no tindria problemes en no deixar passar en Mahissu si aquest intentava entrar per la força—. No pots entrar. Els nous Reis van de bòlit i no són aquí perquè els distreguin cada dos per tres.

—Vinc del poble de la Reina. La conec.

—Ah, doncs així, l'esperaràs aquí i la saludaràs quan surti.

En Mahissu només podia obeir. S'allunyà per trobar un racó on asseure's.

—I ni si se t'acudeixi trencar la paret —va fer l'altre guàrdia.

—No sóc idiota. No t'amoïnis.

En el món dels Guerrers de l'Espai, on tot era tan fràgil, tocar els murs dels castells era causa d'una forta reprimenda. La capital estava farcida de detectors i cap vàndal no s'havia escapat d'una bona estomacada per haver volgut fer la seva pròpia entrada. Mentre que penetrar a través d'un forat era castigat amb la pena de mort, atonyinar els guàrdies i entrar era totalment permès.

El narrador estava acostumat a esperar. Quan volava a gran velocitat durant centenar de quilòmetres sense ràdio, enganyava la seva soledat albirant els paisatges encara que els conegués perfectament. Mirar les musaranyes i no pensar res en concret era un bon descans per a la ment mentre el seu cos treballava desplaçant-se el més eficaçment possible.

Va mirar el cel per una finestra i no pensà res. Allò podia durar una hora perfectament.

Un soroll arribà a gran velocitat dels apartaments reials. Moltes persones es movien i parlaven al voltant de la porta. En Mahissu s'aixecà i veié la Hanasia sortir, acompanyada d'alguns vells Guerrers de l'Espai, els quals manegaven assumptes reials des de feia molt temps.

—He dit que vull veure els Tsufuls immediatament! —s'exclamà la Hanasia.

—Ara no podem. Ha d'esperar uns dies...

—M'han dit que els podria veure.

—Vostè encara no és Reina!

—Hola, Hanasia —va dir el narrador posant-se al mig.

—Renoi! —respongué ella—. Ma... Ma...

—Mahissu —finalitzà ell.

—Això mateix —digué ella sense admetre que havia estat a punt d'anomenar-lo "Màquina"—. Vens del meu poble?

—Hm, sí. Volia saber per què havies desaparegut, i m'he quedat esbalaït!

—Necessito explicar tot això al meu poble! Deuen estar inquiets.

En Mahissu no va gosar contestar que, de fet, no era així.

—Els missatgers ja han marxat —digué el conseller—. D'aquí uns dies entregaran les notícies al seu poble.

—Uns dies? Tu has vingut molt més ràpid.

—Faran etapes en diversos pobles entremitjos per relatar —digué en Mahissu—. I, a més, jo sóc molt més ràpid.

—Hi aniré jo, doncs. Truqueu els Tsufuls mentrestant.

—Ha d'estar de tornada demà al dematí! —s'inquietà el general.

—No pateixis, vell. Mahissu, vine amb mi.

Un gran somriure il·luminà el visatge del narrador.

—Perquè no conec el camí.

El somriure s'esvaí una mica.