DB Multiverse

L'acció Tsuful

Traduït per Bardock

A l'edifici del ministeri, la Chiin-Lee Litchi Chinensis Sapindaceae Rosids corria per no fer tard. Dirigint-se a la sala de reunions, va torçar a la dreta a la cantonada de l'ascensor. Va aturar-se ben a prop de la porta i va observar. La porta la va reconèixer i va obrir-se sense fer ni el més mínim soroll. Tothom era allà, però la reunió encara no havia començat. Fins i tot, en Hamamelidae, en plena trucada, era lluny de la taula.

La Chiin-Lee Litchi Chinensis Sapindaceae Rosids s'apropà al seient lliure i va girar-se vers el seu company:

—Bon dia, Senyor Tracheobionta.

—Senyoreta, Chinensis Sapindaceae Rosids —respongué abaixant el cap com a mostra de respecte—. Arriba just a temps. Si m'ho permet, m'agradaria parlar amb vostè després de la reunió.

—Serà un plaer.

El Ministre, al final de la taula, va llançar una mirada a la pantalla i va donar per començada la reunió:

—Senyors, Senyores, som aquí per avaluar la llista de projectes oberts per desfer-nos de l'amenaça del Guerrer Mil·lenari. Començarem pel sentit de la rotació radiant; cadascú descriurà breument el seu projecte, el seu desenvolupament i el crèdit sol·licitat. Quan s'hagin exposat tots els projectes, debatrem i decidirem.

En Hamamelidae va finalitzar la seva comunicació amb un simple moviment de mà, va desar l'aparell i va seure. Va ser designat en primer lloc:

—Senyor Ministre, represento el projecte de la creació de la mini arma nuclear. Si creu en les previsions científiques, el Guerrer Mil·lenari és tan poderós que fins i tot resistiria a l'explosió d'aquesta bomba. Estem a prop de desenvolupar una bomba que passarà a través de l'esòfag d'aquell monstre. Quan es transforma és tan gros que això rutllaria. Encara ens queden per resoldre alguns detalls, però només trigarem uns mesos. He d'especificar que la bomba serà molt i molt pesant. Es necessitaria, per exemple, un Guerrer de l'Espai per llançar-la contra ell. O, evidentment, uns aparells balístics. La gran qüestió, que no es competència meva, és com poder enginyar una bomba d'aquesta mena. Pel que fa als diners, sol·licito que es continuí pagant el salari del meu equip, i, en tres mesos, tres mil quatre-cents milions de jenis per construir el prototip.

Es van sentir una sèrie d'esbufecs a la sala. Què esperen, del preu d'una mini bomba nuclear?, pensà la Chiin-Lee. Alguns van votar a favor; d'altres en contra. Era el torn del seu company.

—Senyor Ministre, sóc en Moraceae Urticales Tracheobionta. Vaig succeir l'antic director del projecte, assassinat pel nostre propi subjecte. Hem criat i entrenat un Guerrer de l'Espai. Hem fet d'ell un guerrer d'una força i d'una tècnica que han sobrepassat les nostres expectatives. Actualment, no és només el més fort de tots els Saiyans, sinó que, segons les nostres xifres, seria capaç d'aniquilar el Guerrer Mil·lenari de fa mil anys. Res de falses esperances —continuà dient veient les reaccions —. Sabem que el proper Guerrer Mil·lenari serà més poderós que l'anterior. El nostre subjecte està blindat físicament i ha après tècniques de combat dels Guerrers de l'Espai i dels Tsufuls. Amb el tractament que l'hi hem aplicat, la seva força creix diàriament. És aterrador. Tenim un dispositiu per blocar el seu cervell i l'hem d'utilitzar freqüentment. Val a dir que quan estigui a prop del Guerrer Mil·lenari, destruirà tot allò que l'envolti. Però quan l'amenaça sigui eradicada, podrem calmar el nostre subjecte tan sols pitjant un botó. El meu pressupost és exactament el mateix que abans.

—Senyor Ministre —digué la Chiin-Lee després d'un silenci—, el meu projecte depèn de tots els altres. M'agradaria ser la darrera en exposar-lo.

El Ministre assentí amb el cap i un altre company va esclarir-se la gola.

—Senyor Ministre, represento el projecte de reconeixement. El meu equip i els robots espies vaguen pel món dels Guerrers de l'Espai en la recerca del Guerrer Mil·lenari. Com que no hem estudiat mai l'anterior abans de la seva transformació, ens serà molt difícil de reconèixer-lo entre els altres. El nostre equip ha desenvolupat diverses teories i els nostres robots busquen els Guerrers de l'Espai que reuneixen les característiques. A hores d'ara, tenim dos o tres subjectes sospitosos. Vam haver d'eliminar-ne un parell després d'haver estat autoritzats a matar tots aquells que representessin un risc. Però, sincerament, crec que ens vam equivocar. El pressupost seria el mateix.

—Senyor Ministre, represento el laboratori que ha fabricat l'arma biològica que segurament matarà el nostre Guerrer Mil·lenari. No es mou per l'aire, evitant tot risc de contaminació general. A més, puc assegurar que no té cap efecte sobre els Tsufuls. És resistent a la calor generada pel poder d'aquell monstre. S'infiltra en la pell i en la sang Saiyana. Tan sols hem de llançar un vial de plasma sobre ell i serà mort en quatre hores. Cent per cent d'efectivitat. Un cop més, encara ens resta saber com infiltrar el virus. La Senyoreta Sapindaceae Rosids us ho explicarà. Pel que fa al pressupost, no demano gaire. El meu equip de científics treballa en altres projectes i tan sols necessitaríem trenta mil jenis per seguir cultivant el virus.

El Ministre es girà vers la Chiin-Lee.

—Bé, jo treballo com a suport dels projectes que s'han exposat fins ara. Hem construït un robot multifuncional. No es sorprengui; té forma de tortuga.

Un holograma en forma de tortuga de metall va aparèixer a la taula, girant sobre si mateix. Els altres s'adonaren que el cap i les potes de la tortuga també eren de metall. No era estrany, ja que era un robot. Les altres parts de l'animal van desaparèixer, revelant electrònicament uns tubs que tenien unes funcions específiques.

—I per què una tortuga? Perquè el robot haurà de mostrar-se als Saiyans salvatges. S'ha teoritzat que, encara que un animal tingui una aparença estrambòtica, acceptarien qualsevol animal que coneguin i no pas qualsevol cosa que no coneguin gens ni mica. La nostra ment pensant creu que la podríem fer passar per la "reina de les tortugues" que vol fer front el Guerrer Mil·lenari. Serà capaç de parlar. Tenim un actor a les nostres files que seria la seva veu en temps real. Com que és un robot, és capaç de volar, encara que aquesta capacitat no escaigui a una tortuga. Està equipada amb càmeres i es controla mitjançant control remot. Un equip en formació situat a terra seria capaç de fer-la funcionar perfectament.

La Chiin-Lee es va prendre un instant de respir abans de prosseguir:

—Pel que fa a les seves funcions; el gran tub que veuen allà és un canó. Ha sigut creat per disparar la bomba del primer projecte. Per contra, la tortuga no té cap arma pròpia. Contra un Guerrer de l'Espai ordinari necessitaria armament, però hem preferit equipar-la amb reactors, que li permetran d'arribar a una velocitat de 430 km/h en menys de tres segons. Aquesta butxaca d'aquí guardarà hermèticament el vial del virus. Si la tortuga és capaç d'abalançar-se sobre el Guerrer Mil·lenari sense ser destruïda, aleshores expulsarà el producte a sobre d'ell.

La Tsuful va fer un glop d'una ampolla i va continuar la seva exposició:

—I per últim, a les butxaques restants hi ha material per curar un Guerrer de l'Espai ferit. El subjecte en qüestió és aquell del segon projecte. Tingui en compte que l'antena d'alta potència que permet de guiar el robot, també servirà per controlar el nostre Saiyà.

A continuació, discutiren dels pressupostos i tots els projectes foren acceptats. El conflicte del Guerrer Mil·lenari s'acabaria eradicant d'una manera o altra. Quan la sala començava a buidar-se, la Chiin-Lee es girà vers en Tracheobionta i li digué:

—Li importaria esperar-me un moment? He de comentar-li una cosa al Ministre.

Va aixecar-se i va parlar en privat amb ell, aprofitant que ningú no els destorbava.

—Voldria fer-li una petició per endavant sisplau. M'agradaria que, un cop eliminat el Guerrer Mil·lenari, totes les instal·lacions del quart projecte siguin destruïdes, així com els seus estudis realitzats. Sé que ningú no acceptarà destruir la fórmula del virus i per això li demano que l'arxivi com a document ultrasecret.

—Vostè té por que el virus sigui utilitzat com a eina per a exterminar tots els Saiyans.

—Sí.

—M'ho pensaré.

Es girà vers en Tracheobionta.

—Em faria l'honor de seguir-me, sisplau? Voldria ensenyar-li les nostres instal·lacions i formular-li una petició.

Es dirigiren a l'ascensor.

—Vostè no passa gaire temps en les nostres instal·lacions. Fins i tot corre el rumor que no aprova que s'utilitzi aquell Guerrer de l'Espai. Vostè és membre de la Societat Protectora dels Saiyans, oi?

—No, Senyor, però... Bé, tolero aquest projecte perquè sé que és necessari. Encara que el Guerrer de l'Espai sigui drogat, hipnotitzat, torturat, i sotmès a una sèrie d'experiments insuportables, trobo que és una oportunitat de salvar el món, No boicotejaré el projecte.

Van sortir de l'ascensor. En Tracheobionta va fer una senyal a un cotxe el qual va apropar-se i va obrir-se. Van entrar, van tancar el vehicle i van abandonar l'edifici.

—Edifici del Governador número 40, 4a planta —digué en Tracheobionta.

La pantalla interna mostrà un símbol d'afirmació i el vehicle continuà el seu camí.

—Veurà. Hem arribat a un punt de la nostra feina en el qual hem d'experimentar amb el nostre subjecte. Li hem ensenyat a lluitar però li manca entrenament. Cap de les nostres màquines no arriben al seu nivell! Necessita un adversari de la categoria del Guerrer Mil·lenari.

El vehicle arribà a l'edifici. Va alentir la marxa a l'entrada. El detector va reconèixer els ocupants del vehicle. Una gran porta s'obrí i el vehicle s'endinsà a través d'un túnel que descendia en direcció a les instal·lacions subterrànies.

—M'agradaria enviar el subjecte al territori dels Saiyans.

Descendiren per un passadís i entraren en una sala de control. Una gran finestra permetia divisar l'interior d'un gran hivernacle allunyat. Diversos metres de plexiglàs separaven el guerrer respecte la sala. Era una sala tan fosca que el Guerrer de l'Espai no podia veure els científics. Diversos monitors mostraven el Guerrer de l'Espai, el qual era seguit constantment per càmeres voladores.

El monstre estava despullat i brut. Sobre els seus enormes músculs sobresortien les seves venes marcades per culpa dels estupefaents. Dormia però no estava estirat. De fet, estava assegut i preparat per saltar. La seva cua s'agitava en totes les direccions. Fins i tot reposant, estava estressat.

—El despertaré —digué en Trachobionta.

La Chiin-Lee es pensava que accionaria els aparells amb què controlaven el Guerrer de l'Espai, però tan sols va pitjar un botó. Es va sentir un soroll a través de la càmera. El so d'una simple pedra caient a terra.

El Guerrer de l'Espai alçà el cap instantàneament en direcció a la càmera i preparat per lluitar. Feia ulleres alhora que els seus ulls estaven injectats en sang. Era una mirada d'un ésser dement i ple de còlera. Era allò el que volien enviar al territori dels Saiyans?...