DB Multiverse
Hanasia, la Reina dels Saiyans
Escrit per Salagir
Adaptació per Bardock & Neferpitou
Aquesta història té lloc al planeta dels Saiyans, molt abans que la seva població terroritzés tota la galàxia sota el lideratge del Rei Vegeta...
Si alguna vegada us havíeu preguntat com havien conviscut aquests éssers tan poderosos; si voleu saber el destí d’aquests Guerrers Mil·lenaris abans d’en Broly; o si us fascinen les aventures d’uns lluitadors exhaltats en un món bàrbar, aleshores endinseu-vos en el món de la Saga Hanasia.
Part 1 :123
Part 2 :4567891011121314151617
Part 3 :1819202122232425262728293031323334
El conta contes
Traduït per Neferpitou
En Harik es va refer i tot anava força bé. La Hanasia i el seu pare menjaven un tros de carn de dinosaure.
Havia estat plovent la major part del dia i s’havia de celebrar que els núvols negres s'havien esvaït. Tots els Guerrers de l'Espai havien estat caçant durant la tarda i van preparar la taula al centre de la plaça. Alguns vilatans, no gaire subtils per naturalesa, van llançar boles de foc a terra perquè el terra s’assequés més ràpid. Les taules s'enfonsaven en el fang.
Alguns Guerrers de l'Espai duien algunes preses de la cacera de la tarda, i, fins i tot, també duien arbres sencers. Uns altres construïen una foguera i els restants estripaven la pell de les bèsties per al banquet. En Hartich i la seva filla comprovaven si la carn era bona.
El petit Harik estava corretejant pels voltants. Malgrat que tenia algunes dents trencades -tant li feia, ja tornarien a créixer-, somreia àmpliament, saltant tant alt amb l’esperança que potser aconseguiria volar. En un moment determinat, va saltar molt alt. El poble estava cada vegada més lluny i va mirar a l'horitzó. Al sud, els núvols estaven molt apartats. A l’oest, hi havia el turó darrere del qual hi havia el poble veí. Allà baix... el terra s'apropava a molta velocitat.
Tot d’una es va alentir, essent capturat per la Hanasia.
—Primer de tot, no saltis tant alt si no saps a sobre de qui cauràs a sobre. En segon lloc, tracta de caure sobre els teus peus i no sobre el teu cap!
Ell li va contestar amb una riallada i després li digué:
—He vist que algú emergia dels núvols.
—Del sud? De la capital? Maleït sigui, si és en Nizouki. L’hauré d’estovar de valent.
La Hanasia va volar i va mirar entre els núvols negres. Seguia plovent en la llunyania. Va veure que un puntet es desplaçava. Algú que, òbviament, volava sota la pluja. Un tocat de l'ala!
En Hartich va volar i es va situar al seu costat. El punt, que havia desaparegut entre els núvols, volava més amunt.
—Pare, per què vola per sobre dels núvols, aquell tocat de l'ala?
—Crec que està seguint una ruta específica. De tan amunt perdria els seus punts de referència situats arran de terra.
El punt es va aturar i després es dirigí corrent al poble.
—Ha notat la nostra presència. Estava buscant el poble.
—Llavors deu ser...
—Un conta contes, simplement. Aquests paios sempre apareixen quan hi ha un banquet!
Els dos Guerrers de l'Espai van descendir fins a la frontera del poble. El foraster també estava arribant. Va aterrar d’una forma que a la Hanasia li va resultar estranyament elegant.
El Guerrer de l'Espai era força alt, prim, jove i vestia una gran capa per tal de resguardar-se de la pluja. Les gotes de pluja i les runes encara queien per allà. Lluïa una insígnia que el designava com a conta contes oficial. Només l’hauria pogut aconseguir a la capital, o bé robant-li a un conta contes oficial.
De fet, no era tan prim. En realitat, tenia força massa muscular, atorgant-li la impressió d'un gran poder. La majoria dels Guerrers de l'Espai mascles tenien enormes músculs perquè menjaven moltíssim. Però per a un conta contes el que realment importava era desplaçar-se amb rapidesa i eficàcia.
—Bon dia —va dir amb accent de la capital, cosa que divertia a la Hanasia—. Sóc en Mahissu, el conta contes de la capital. I porto notícies de tot arreu.
—Sigues benvingut al nostre poble —va respondre en Hartich—. Ets molt afortunat. Avui tenim un gran banquet.
El conta contes va respondre amb un somriure, sense admetre que, quan volava, havia triat aquell poble dels dos visibles a causa de la foguera a la plaça central, senyal que hi hauria una festa i un munt de menjar.
A la nit, diverses bèsties ja estaven cuinades i en Hartich va arrencar una enorme pota de dinosaure per oferir-la-hi al conta contes. Aquest últim va començar a menjar desesperadament, ja que havia estat viatjant durant molt de temps.
—Has estat volant amb aquesta tempesta tot el dia? —va preguntar un Guerrer de l'Espai que estava al seu costat—. No ets ni la meitat d’una tortuga de ferro, noi!”
—Aquest és el prat del Sud —va dir un altre—, no hi ha punts de referència per quilòmetres. Ja en deus ser conscient, si habitualment surts de casa teva!
En Mahissu va acabar de rosegar l’os i després es va tornar cap a ells:
—Quines noticies voleu saber primer?
—De la capital! —van respondre alhora els dos Guerrers de l'Espai, fet que no va sorprendre a ningú, ja que tothom volia saber coses de la capital.
Es va desplaçar al centre de la multitud i, amb una veu forta per algú amb el tors tan petit, va començar:
—La meva missió és parlar amb tots els pobles —digué—, sobre el Guerrer Mil·lenari. En sabeu res?
“Síiii! —respongueren tots els vilatans.
La Hanasia només va sospirar. A causa d’allò, en Nizouki havia embogit.
—I creieu en ell? —va preguntar el conta contes com si fos un presentador.
Alguns "Noooo” i alguns “Síiii” es van sentir entre el públic.
—Bé, doncs hauríeu. Perquè sí que existeix! Existeix i deu tenir uns 15 anys d’edat d’acord amb el que sabem. Han passat 1.000 anys des del darrer. Potser és entre nosaltres. I, òbviament, serà el Guerrer de l'Espai més poderós de tots. Si algú es pensa que ho és, està convidat a la capital i desafiar el Rei!
—Hanasia, hauries d’anar-hi! —va cridar un paio.
—Justament, el Guerrer Mil·lenari s’enfrontarà a qualsevol desafiament —va dir en Mahissu—. El Rei està preparant un nou gran exèrcit. L’exèrcit més poderós de tots els Saiyans! El nostre guerrer, esdevingui o no Rei, començarà a matar tothom del seu voltant tal i com diu la llegenda, i, llavors, el nostre exèrcit el detindrà!
Un enrenou es va sentir entre la multitud. El concepte d'exèrcit era difícil d’entendre per als Guerrers de l'Espai, ja que eren força individualistes.
—Tots aquells que vulguin formar part de l'exèrcit estan convidats a la capital. Aprendran a volar i també dominaran les millors tècniques!
Allò eren uns arguments amb fonaments.
En Mahissu va parlar seguidament dels diversos esdeveniments que van havien tingut lloc en el món, com ara la tempesta que havia destruït tot un poble lluny d’allà i totes les víctimes que hi havia hagut. Com era habitual, no hi havia noticies dels Tsufuls. També va explicar alguns detalls de l’exèrcit en el qual ja hi havia un centenar de membres allistats. Seguidament, va narrar que dos pobles de muntanya desconeguts estaven enfrontats entre si. Finalment, va parlar d'alguns desafiaments que el Rei que havia guanyat fàcilment.
—En Hartich i la Hanasia haurien d’anar-hi, i donar-los-hi una bona lliçó —va dir algú.
—No hi estic d’acord —va contestar en Hartich.
—Ja coneixeu el Rei? — es dirigí en Mahissu a ells—. És veritablement fort. És tan gros com dos Guerrers de l'Espai, i, almenys, fa dos metres d'alçada. No nota res quan algú el colpeja. Però, quan ell colpeja, projecta el seu adversari molt lluny. Us aviso; no és casualitat que el Rei de tots els Guerrers de l'Espai sigui el Rei de tots els Saiyans -això era una dita popular de la capital-.
Llavors, en Mahissu va representar la lluita del Rei contra un lluitador que l’havia desafiat i de la qual ell havia sigut testimoni. Reproduïa l'escena tot representant el paper dels protagonistes per torns. Canviava la seva veu, es desplaçava en totes direccions, llançava boles de foc...
Va augmentar el seu propi poder a mesura que el relat de la lluita avançava, i els seus moviments eren encara més increïbles, tot i que no reflectien la lluita de debò. Un fort vent va fer tremolar tota la plaça quan el Rei donava el cop final, representant-se com una bola de foc molt potent i molt lenta que es dirigia a terra. A continuació es va desplaçar per representar el rol de l'adversari. Una llum va encegar la multitud i només pogueren veure el conta contes esclafat a terra en un cràter cridant “em venjaré”. De fet, l'adversari del Rei va sobreviure però es va rendir.
Uns aplaudiments ben forts felicitaven el comediant, qui es va aixecar, es va netejar les seves ferides i va tornar al banquet.
La Hanasia sentia admiració vers aquell conta contes tan dedicat. No era molt ben plantat. Les Guerreres de l'Espai preferien nois grosso i musculosos. Però agradava a l'única Guerrera de l'Espai sensible de tot el planeta.
Tothom va beure i menjar fins al matí. Prop de les primeres hores de la matinada, alguns van tornar a casa, mentre que uns altres dormien sobre el terra encara amb un os a la mà. En Hartich va marxar amb una noia al poble i la Hanasia no volia tornar a la casa comuna. S'enlairà sobre un sostre on va dormir fins que els raigs del sol la van despertar.
Era tan aviat que els ocells no havien ni començat a cantar. No hi havia cap mena de soroll, excepte algú que en feia de tant en tant.
La Hanasia es va aixecar i, lentament, s'envolà cap a la plaça. En la distancia, va veure que en Mahissu s'escalfava. Havia estat menjant fins que el sol s’havia alçat i s’havia vestit amb la seva roba de viatge. Va volar cap a l'exterior del poble. La Hanasia va volar més ràpid que ell i el va atrapar. Li va posar una mà a l'espatllla:
—Ja marxes?
—Sí.
—Quan tornis...
La Hanasia, de sobte, el va agarrar amb violència. El seu braç esquerre envoltà un del seus braços i el seu tors. La seva mà dreta va agafar el seu coll. Va apropar la seva cara a la del seu presoner i va introduir la llengua a la seva boca. Tot provant la seva cavitat oral, fregava les seves cames contra les seves mentre levitaven. Una estona després, la Hanasia es va retirar i va deixar anar el seu coll. En Mahissu va respirar profundament.
—...passa per aquí.
Hi va haver un silenci, durant el qual la Hanasia el va alliberar. En Mahissu, encara amb el seu rostre a pocs centímetres del d'ella, va empassar saliva i va respondre:
—Ho faré.
Llavors marxà volant molt ràpid lluny del poble. La Hanasia el va mirar i després va tornar al llit.
En Mahissu volava, sorprès. Una reacció amorosa com aquella no era pas estranya en la societat dels Guerrers de l'Espai. Era bastant comuna. En realitat, estava bastant sorprès que ella no l’hagués violat en aquell moment. Tot i que aquell no era el seu camí, no només li suggeria que tornés, sinó que al mateix temps l'obligava a tornar a aquell indret! Era molt estrany, tot plegat! De totes maneres, ell estava realment captivat. De ben segur que tornaria.
Nous avatars: pel·lícules i soldats
54 nous avatars disponibles!Soldats dels Dimonis del Fred, i personatges de les pel·lícules de BDZ.
Aneu al vostre perfil, seleccioneu "ALL" i cliqueu a "Mostra només els últims avatars afegits" per veure'ls!
Acolorits i seleccionats per HomolaGábor, Argelios, ZenBuu i Ammar.